De seguit tornem amb vostès

No he abandonat la història, i tinc moltes coses per explicar-vos. Però he jurat que la setmana vinent entrego el projecte que fa dos mesos que em porta pel camí de l'amargura. Ja queda poc i no vull trencar la meva promesa. Quan torni, us tinc preparades unes quantes receptes i algun reportatget. Perdó per la interrupció!

Flexitariana 4-5-6... i alguns aclariments sobre la soja

Ara us explico què he estat menjant darrerament. Però en primer lloc, gràcies a tots els que m'heu deixat comentaris oferint-me ajuda i encoratjant-me, o us heu ofert a enviar-me receptes! Endanvant, no us talleu, i compartiu-les amb tothom!

Volia dir també que el que estic fent, i ho vull repetir un cop més, no és un règim com a tal. Si m'afarto a patates braves -totalment veganes- no avançaré gaire, però anar amb compte amb les calories és un afegitó purament meu que té relació directa amb la proximitat de les vacances i el bikini.

Segon punt: la soja. Anem a pams. En primer lloc, tinc al rebost cinc capses de llet normal que no penso deixar fer malbé. El meu cafè serà amb llet o no serà (són quatre gotes, m'agrada carregat). I pel que fa a la llet de soja en pols, l'aniré gastant en els smoothies matinals. Dit això, quan me l'acabi (i els pseudoiogurs que tinc a la nevera de casa i la feina), no en compraré més. I per què, que diria la Terribes? Perquè m'he estat informant sobre els pressumptes beneficis de la soja, i el que m'he trobat no m'ha agradat gens. Els estudis no només no demostren les seves preteses virtuts anticancerígens, sinó ans al contrari, i a més ens mostren una imatge molt més fosca d'un cultiu que estan impulsant massivament les multinacionals de la indústria agrària, que està fent fora cultius tradicionals i que, majoritariament, es sembra a partir de llavors transgèniques. De tofu sí que en seguiré comprant de tant en tant -sobre tot perquè generalment vé de l'agricultura ecològica- però tonteries, les justes. Mireu, per exemple, què posa l'etiqueta dels Activia de Danone sabor cereals, que se'ns anuncien com la imatge de la natura mateixa:

Ingredientes: Bebida de soja 76% (agua, habas de soja), azúcar, jarabe de glucosa y fructosa, zumos de uva y manzana procedentes de concentrado, cereales 1,4% (copos de avena, copos de trigo y salvado de trigo), espesante (E-1442), fosfato de calcio, colorante (caramelo), fermento, aroma, sal y Vitamina B12.

No cal saber-ne gaire de mates per adonar-se'n que gairebé una quarta part de cada "iogur" és sucre o coses que no venen al cas en un aliment que va de 100% vegetal (100% impossible, donat que porta sal, que és un mineral). Us recomano, en qualsevol cas, que no us creieu directament això que us dic i que busqueu documentació a la xarxa sobre la soja. Aviat descobrireu que més enllà del seu gust -que és una qüestió purament subjectiva meva- té un costat ben fosc.

I aclarit això us explico els menús que he fet. No poso receptes, que vaig malament de temps, però prometo que la dels cigrons amb rúcula, i la de la halwa, cauran.

Dia 4

E: Smoothie, cafè amb llet D: Suc de tomàquet, dau d'arròs, cigrons amb rúcula, pinya amb vainilla i un got de vi (era divendres!) S: Entrepà de pesto, rúcula, tomàquet, embotit. Un tros de formatge. Pinya i poma.

Dia 5

E: Dues torrades amb oli i zaatar que m'han portat d'Israel, "iogur", suc de poma. A(peritiu): olives, got de vi. D: Pasta integral amb tofu, albergínies i xampinyons. Dos nespres i dues prunes. S: Amanida amb tonyina i olivada. Truita de gruyère (ou yeah beibe!), síndria, halwa de pastanaga.

Dia 6

E: Torrades amb alvocat. A: Poma D: Pasta com el dia 6 (en vaig fer per dos dies) i plàtan. B(erenar): Granisat de síndria i maduixa (he passat davant una orxateria i sóc feble). S: Cigrons amb col i gambes. Prèssec. "Iogur".

Flexitariana - dia 3

Esmorzar

Torrades de pa integral amb la resta del puré d'escalivada d'ahir

Cafè amb llet (sí, amb llet)

Suc de taronja

Tros de síndria (que no s'acaba mai)

Mig matí

"Iogur" de soja

Dinar

Amanida

Guisadet de tofu amb alls tendres i bolets (amb salsa de vi i mostassa). Bó, però a) n'he fet poc i b) no li hagués quedat malament una mica de ceba, unes panses, i potser, unes patatetes, que a mitja tarda tenia l'estòmac remugant.

Plàtan

Té rooibos

Berenar

Suc de tomàquet

Sopar

Entrepà de pa amb tomàquet i pernil. Formatge. Prèssec. Coca de Sant Joan (yet again)

A la tarda he anat a comprar verdures. Volia llimes, i per això he anat a un súper. Ha estat una compra estranya, al cistell no hi havia res del que compro habitualment. Ni llaunes, ni embotits, ni... bé, no ho sé ben bé què compro habitualment, però aquest cop no hi era. Apart de la nota mental que em faig de que els àpats del migdia haurien de tenir algun carbohidrat que m'omplís més (perquè si no arribo a casa afamada), aquí s'acaba el que es donava, demà més. Que ara he de seguir pencant.

Flexitariana - dia 2 / Sopa de pèsols

Esmorzar

Ahir vaig comprar llet de soja en pols i he de dir que no m'agrada. NO-M'-AGRADA! Almenys, no com a substitutiu de la llet normal. El cafè amb llet era horroròs! Pero n'he posat a l'"smoothie" (que portava també suc de taronja, plàtan, síndria, gel i tres cullerades de flocs de civada) i mira... A mig matí m'he menjat quatre olives picants d'aperitiu.

Dinar

De primer volia provar aquesta sopa que tinc al llibre de la Nigella Lawson Nigella express. És de pèsols i pesto, i ara pensareu que sóc tonta, però no he caigut que el pesto porta formatge. Denuncieu-me si voleu a la polícia del veganisme, però que sabeu que segons els meus càlculs (i l'etiqueta del pesto), he consumit més o menys mitja culleradeta de postre de formatge. Considerem-ho una compensació pel faux pas del cafè amb llet. Hi he fet un parell de canvis, també, perquè no tenia llima -bé, tenir-ne, en tenia, però semblava la mòmia de Tutankamon- i perquè al paki d'abaix no he trobat cebes tendres.

Sopa de pèsols i pesto

Ingredients (per a dues raccions ben maques)

375 grams de pèsols congelats

4 escalunyes

1 rajolí de llimona

4 cullerades de pesto (si sou taaan estrictes, tritureu alfàbrega, oli i pinyons fins assolir les quatre cullerades i, bé, get a life...)

750 ml d'aigua

Sal

Poseu a bullir l'aigua en una olla més gran del que penseu que us farà falta. Mentre, netegeu les escalunyes però no les talleu ni res. Quan bulli, aboqueu-hi tots els ingredients menys el pesto, i deixeu-ho coure set minuts. Treieu-ho del foc, retireu les escalunyes, poseu-hi el pesto i tritureu-ho amb el pímer (per això calia una olla gran, per no esquitxar!). C'est fini. Podrieu colar-la, però a mi ja m'està bé que quedin micropells de pèsol.

Aquí he començat a pensar en els ingredients que tenia a casa i en quines gastronomies fan servir poca llet i ous, per veure què feien de segon plat. I m'han vingut al cap als meus amics Marga i Félix, que ara són a Israel, i als que imagino posant-se cecs de falafel i hummus. I he recordat que tenia falafels congelats, i que de les restes d'escalivada (i de pebrots de piquillo) que em quedaven a la nevera, en podia sortir quelcom amb aires orientals. Ho he barrejat amb unes nous, una mica de tahini i de tabasco, i el resultat final ha estat aquest:

Oi que no fa mala cara? Només m'hagués mancat tenir pites integrals a la nevera, però m'ho he menjat amb una llesca de pa. I de postre, més síndria i un té rooibos (al que no cal afegir llet, nye, nye, nye!).

Berenar

Un poma i uns nabius secs

Sopar

Com que no m'importava repetir de sopa, ja que emportar-se-la a la feina sempre és una conya marinera, m'he acabat la que quedava, i li he afegit els darrers retalls de pollastre a l'ast i formatge de cabra que rondaven a la nevera. Mentiria si no us digués que el formatge no la millorava encara més. Després, patata al forn amb cogombres en vinagre (rollo escandinau) i coca de Sant Joan.

Flexitariana - dia 1

Ahir us parlava del meu nou pla de menjars -no en vull dir règim, perquè no ho és, en realitat- i avui 'he estrenat fent-li el primer salt: al matí no concebo el cafè sense llet, i com que no en tenia de soja, doncs apa, de vaca. Però la resta del dia m'he portat com una campiona. El menú ha estat aquest:

Esmorzar

Torrades de pa integral amb alvocat (aquest esmorzar m'encanta, règim o no).

Cafè amb llet

Suc de taronja

Mig matí

"Iogur" de soja

Dinar

Macarrons integrals amb tofu, escalivada i vinagreta de tòfona

Amanida verda

Poma

Sopar

Entrepà club de pollastre a l'ast (pollastre + tomàquet + cogombres + maionesa)

Prèssecs al vi

Un tros petit de formatge

Un tros de coca de Sant Joan (la meva mare m'incita al consum de coca! me n'ha deixat mitja sobre el marbre de la cuina, a traició)

Reflexions del dia

Normalment arribo amb gana a mitja tarda, però avui em sentia tipíssima. El tema soja/tofu no m'acaba de convèncer (el "iogur" era francament trist), però de moment, bé. Demà, aprofitant que es festa, recuperaré el vas americà per esmorzar un "smoothie". Una altra qüestió: He fet dues visites al súper marcades per aquesta idea. La primera, en la que vaig comprar llegums i fruita, em va sortir remarcablement més barata del que és habitual. Per contra, la segona, en la que vaig adquirir tofu, pa integral de debó, i altres coses de l'estil, va picar una mica més del que esperava.

Cafeïna, qué mala eres

Ahir em vaig quedar amb ganes de pujar aquest vídeo que vaig trobar a Mental Floss, però no vaig trobar-ne el codi. Era dilluns, no havia begut prou cafè, i això ho explica tot.

Flexitariana

Faig una pausa dels deures i us explico la última. A veure, fa molllllt de temps que em ronda pel cap la necessitat de menjar menys carn i productes animals (i en particular, el formatge, que és la meva droga d'elecció). I des de que tinc la gata, cada cop em causen més conflicte els productes càrnics. Ara bé, dit això, fa anys i panys que he tingut uns quants amics -i fins i tot algun nòvio- vegetarians, i malgrat estic bastant avesada a cuinar sense carn per a ells, també se'm trenca el cor de renunciar al gust i a la història de coses com el pernil, les sardines, els brous... La carn i el peix són part del meu passat i la meva cultura. No, no em veig convertint-me en vegetariana... de moment.

El cas és que l'altre dia, el meu admirat Mark Bittman (que escriu de cuina casolana pel New York Times) parlava del règim que s'ha autoimposat, i que em sembla prou bó, equilibrat i sensat com per conciliar els meus dessitjos aparentment irreconciliables de menjar carn i no menjar-ne. La seva idea és mantenir una dieta vegana -és a dir, sense tampoc formatge ni ous- fins l'hora de sopar, evitant si és possible també els hidrats de carboni refinats fins aleshores. I després sopar el que es vulgui.

Ho vull provar un mes, a veure què passa. En teoria, ha d'anar bé, ni que només sigui perquè m'obligarà a menjar molts més llegums i verdures (sempre he pensat que menjava moltes verdures, però crec que en sobreestimo el meu consum). La única salvetat és que probablement el meu únic apat carnívor diari sigui el dinar, i no el sopar, per qüestions pràctiques (la menor de les quals no és que a la nit generalment la carn em senta com una puntada de peu).

En aquest experiment, a més dels motius "humanitaris" ("animalaris"?), també hi ha qüestions ecològiques i de justícia social, de fons, donat que la producció de carn i la pesca creen força problemes geopolítics i en la natura. Però el meu "mono" de tall quedarà també satisfet, per no esmentar els possibles beneficis que hauria de rebre a la salut i a la bàscula. Espero que m'acompanyeu en aquest viatge i aniré fent actualitzacions molt breus on s'expliquin els meus àpats, i de tant en tant, pujaré les receptes escaients. De moment, qualsevol recomanació que em volgueu fer de blogs o llibres adients serà molt benvinguda!