dissabte, 6 de gener de 2007

Una recepta amb gust àrab

... o potser més aviat mediterrani, és aquesta que he fet avui. Per culpa d'una albergínia.

A mi m'encanten les albergínies, però les trobo emprenyadores a més no poder. Cal tirar-hi sal per drenar-ne el líquid amargant que de vegades deixen anar, s'han de cuinar d'una vegada, i més val no deixar-ne restes o perden tot la textura. O potser jo sóc patosa i no sé com treure'n el millor rendiment, però tinc entès que hi ha més gent que pensa igual.

Però el fet és que m'agraden molt, i que l'altre dia a la fruiteria en vaig comprar una, imbuïda potser de l'esperit del nou any que m'impulsa a menjar més bé. Vaig fer una ullada per diferents webs i llibres, i em vaig decidir per aquesta per dos raons: a) També porta cigrons (propòsit pel 2007 nº 73: menjar més llegums) i b) té reminiscències del menjar d'Orient Mitjà, que em torna lela.

La recepta és de pites farcides amb albergínia i ceba sofregides, a les que s'afegeixen cigrons de pot, suc de llimona, comí, menta i formatge feta. La única variació que he fet respecte a l'original ha estat canviar la menta fresca per seca. El petit desastre han estat les pites. Les industrials sempre em solen quedar bé i fàcils de farcir, però aquestes, que eren comprades a una botiga libanesa del barri, m'han quedat torrades i planes, com si fossin papadoums indis. No obstant, era un plat molt agradable, evidentment bastant sà i d'un sabor que em sonava realment molt familiar. Potser en una altra ocasió intentaré canviar la feta per una salsa de iogur, i faré servir menta de debó enlloc de la de pot. La prova de foc serà aquesta nit, quan me'n mengi les restes. Segons les ressenyes de la web on la vaig treure, es pot reescalfar i no perd... A veure si serà cert i trobo així la manera de reconciliar-me amb l'albergínia.

Per aquesta nit, també he fet una sopa de tomàquet i taronja aromatizada amb gingebre, que he tret del llibre del que us parlava ahir.

2 comentaris:

souver ha dit...

Hola, Mar, acabo d'arribar al teu blog a partir d'un post teu a egullet. Com que allà no puc escriure, ja que no estic registrat, t'escric aquí. Veig que preguntes sobre gastroblogs en català. Fa poc he descobert http://www.gourmeticat.com/
en català !
El que s'està convertint en referent, en castellà es http://www.encantadisimo.com
amb ressenyes acurades i fotos molt ben fetes !
Estàs ara a algun medi fent alguna cosa sobre gastronomia ? Es difícil trobar, per exemple a la ràdio, programes on es parli amb criteri i/o gràcia del tema... (Jo quan estava a Ona Catalana ho vaig intentar, encara que no em van deixar gaire !!!)

Mar Calpena ha dit...

Hola, Souver, moltes gràcies per passar per aquí...
Demà li faré una ullada als links, que segur que són molt interessants.
Ara no sóc en cap mitjà. De fet, sóc periodista però no exerceixo, perquè treballo a una editorial de còmics. La gastronomia és un tema difícil pels mitjans. Jo vaig treballar uns anys a "Woman" i vaig tenir la sort de poder escriure de tant en tant sobre el tema (un dels meus millors records és de quan vaig entrevistar el Ferran Adrià i el Manuel Vázquez Montalbán junts), però en general hi ha un interés més aviat magre pel menjar. L'objectiu del blog és precisament matar el cuc d'escriure!