diumenge, 4 de febrer de 2007

Verat amb naps, segons l'Isma

Ahir, baixant del súper, em va donar per entrar a la peixateria. No sé ben perquè vaig tenir aquest impuls, perquè tenia la nevera plena, però així ho vaig fer. La peixatera, xerraire i animada com el clitxé mana, em va veure ullar el material i em va oferir els verats a un euro al kilo. "Mira, nena, que ara són frescos, però fins dimarts no m'aguanten. Hi perdo diners, però si no què en faig? Tú sempre els pots congelar!". Conclusió, vaig fer cap cap a casa amb tres verats ben nets, sense gaire idea de quin seria el seu destí.


Vaig estar mirant llibres de cuina. Tal i com em sonava, hi havia una recepta de verat amb naps al segon llibre de Cuina x solters, que també hi ha la web del difunt programa. Vaig perdre encara una mica de temps encara xafardejant per la xarxa i principalment vaig descobrir que l'Isma Prados havia fet els deures: En una pàgina dedicada als peixos i a referències literàries sobre ells, surt citat Josep Pla a "El que hem menjat", dient que recomana els alls tendres com a guarniment del verat. I la recepta del cuiner més mediàtic (amb permís del Adrià) de tots els cuiners que es fan i es desfan en porta, juntament amb una vinagreta de mostassa. Jo, sincerament, li vaig tirar la mostassa requerida però en vaig canviar l'oli d'aquesta llavor per Extra Verge de la Pobla de Cérvoles, terra dels meus avantpassats.

El resultat? El verat era bó, però els naps que l'acompanyaven... Ah, el cel a la terra! El pobret peix va quedar en segón plà davant aquests tubercles tan fins i gustosos, mantegosos i dolcets... Ahhh... Vaig a veure si trobo una verduleria de guàrdia.