dimarts, 13 de març de 2007

Jugar a cuinetes versió 2.0.


Ja fa temps que tinc temptacions de comprar-me una consola Wii. Mai no he desitjat tenir una Playstation o una Xbox, perquè no li acabo de veure la gràcia a apretar botonets com un boig per fer veure que condueixes un cotxe. Però ja d'entrada em va fer gràcia el concepte de la Wii, un comandament petitó com el d'una tele, amb el que reproduïr fidelment els moviments del teu joc. En el cas de tenis, una raqueta. En el cas del golf, un pal. I en el cas de Cooking Mama, segons llegeixo a Directo al Paladar, una paella, un ganivet, un saler o una màniga pastissera.

Pel que he pogut veure a internet, podem fins i tot entrenar-nos com a pizzers (tremola, Fabián Martín) o tallar ceba sense plorar. I sense haver de rentar plats després, ni deixar-se el sou a la botiga, ni engreixar-se. Per més inri, hi poden jugar dues persones, amb el component de mala bava gratuïta que això implica.
De moment no em compraré el trasto. Però per consolar-me puc mirar un dels molts vídeos que Youtube disposa amb gent que hi juga: