diumenge, 18 de març de 2007

La felicitat


Deu ser una cosa així com passar-se el diumenge al matí fent el ronso a la terrassa, llegint el diari, prenent el solet, bevent una birra, tan lluny de manifestacions irrelevants (Navarra) com d'altres tan relevants com ignorades (Irak). I acabar el matí dinant un plat de pasta, recepta de la Carbó cuinada en un tres i no res, saborosa i sorprenent, que fa honor al títol del llibre d'on està extret, "La cuina que no amoina". Demà ja baixaran les temperatures, continuarà la crispació, tocarà anar a treballar. No sé si això d'avui és la felicitat, però s'hi sembla molt.

Pasta amb carxofes i anxoves (parafrassejada de la del llibre)

Ingredients (per a 1)

85 g de pasta

1 plat de carxofes tallades (en el meu cas, congelades)

1 llauna d'anxoves en oli

1 all

1 bitxo

Aprofitar l'oli de les anxoves per confitar les carxofes fins que quedin tendres i amenacin amb desfer-se, a foc molt baix. Picar les anxoves i l'all (sense el nervi!), tot ben finet, i afegir-ho a la safata de les carxofes amb el bitxo, fins que les anxoves gairebé desapareguin. Bullir la pasta i barrejar-ho tot.

Jo tenia por que les anxoves quedessin massa salades al coure's, però no ha estat així. Fins i tot en això he estat feliç...