dimecres, 21 de març de 2007

Un "pollo" (al curri)

De vegades, una mateixa es complica soleta l'existència.

Demà havia de venir a sopar el meu amic Edu i per això dissabte al migdia em vaig plantar a l'Àrea de Guissona disposada a comprar cuixes de pollastre. Clar, no cal ser gaire espavilat per adonar-se que un dissabte al matí qualsevol botiga d'alimentació assoleix la densitat demogràfica de la pinya d’una torre de nou amb folre i manilles. I quan vaig veure que la cua de les caixes arribava gairebé al fons del local, enlloc d'anar-me'n cap a casa, em vaig dir que ja que hauria de fer una cua llarga ompliria el carro fins a dalt (suposo que encara em durava la nebulosa mental producte d'una sortida extrema dijous al vespre.). Així que quan vaig arribar a casa portava una col·lecció esplendorosa de talls i preparacions de carn… que no cabia al meu frigorífic.

Aleshores vaig tenir una segona il·luminació: Deixo fora el pollastre, dimarts al matí el preparo i mentrestant aniré fent forat al congelador per congelar-lo un cop estigui fet. I ja em pensaré amb calma com el faig.

Que llesta.

Pel meu hubris, l’atzar es suma a l’estupidesa en aquest monument al surrealisme que és de vegades la meva vida. Dilluns l’Edu em diu que no podrà venir a sopar, la Jeru ens convenç a tots per anar a l’antikaraoke, i el forat al congelador no arriba a existir mai. I jo em trobo amb vuit cuixes de pollastre que necessiten cocció inmediata, la certesa que després d’una nit de farra no em posaré a cuinar al matí següent, i poc més d' horeta i mitja abans de sortir cap a l’anti-K. En aquest espai de temps havia d'escriure en aquest blog, cuinar, sopar, dutxar-me, arreglar-me i arribar al lloc. Com deien els Smiths, Panic in the streets of London.

Tot plegat, em vaig posar a buscar receptes de pollastres induïda per la desesperació, i al final em vaig decidir per aquesta, bàsicament perquè tenia tots els ingredients a mà, inclòs l'arròs Basmati à la microonde per complementar-lo. Estava tan atabalada que la versió que us transcric té algunes diferències amb l’original. El pollastre al curri, malgrat tot, va quedar molt agradable (és clar que jo sóc una ionqui del chiken tikka masala i potser no sóc gaire imparcial), encara que porto uns quants dies menjant-ne per liquidar-lo d’una punyetera vegada.

Pollastre amb curri i coco

Ingredients:

2 pits (sencers) de pollastre tallats a cubs o (com jo) 8 cuixes.

1 pot de tomàquet triturat

1 cartró de tomàquet fregit (200 ml)

2 cullerades ben curulles de curri.

1 llauna de llet de coco (les venen als súpers llatins)

1 cullerada de sucre. Sal i pebre.

1 ceba, tallada a dernes.

1 all trinxat.

Oli de girasol.

1/2 culleradeta de garam masala i una cullerada de farina de blat de moro (si les tens a mà) .

1- Escalfar cullerada i mitja d'oli en una cassola i afegir-hi el curri i el garam masala. Remenar-ho un minutet per a que infusioni.
2- Tirar-hi el pollastre i anar-lo girant per a que quedi cuit per tot arreu (molt més senzill amb pits que amb cuixes).
3-Afegir-hi tota la resta d'ingredients i deixar-ho fent xup-xup destapat uns quaranta minuts (cal remenar-ho de tant en tant).

Si torno a preparar aquest plat, amb més calma, crec que s'hi adiuria molt afegir-hi pebrot verd trinxat o patates a cubs saltades (en el pas 2) o pèsols o trocets de mató (just abans d'acabar la cocció).

2 comentaris:

Maurici Serra ha dit...

Tia, m'encanta com escrius!

fes una mirada al meu blog també de cuina, crec que t'agradarà. Jo des d'avui ja son lector teu.

3o4aldia.blogspot.com

Realment bo!!, divertit i en continguts, te tots els ingredients al punt com la cuina.

salut

P.S. Últimament amb l'increment del nombre de visites me venut al castellà, que en penses?

Maurici

Mar Calpena ha dit...

Moltíssimes gràcies,Maurici! El descobriment ha estat mutu, i des d'avui ja et tinc linkat i afegit al google reader... A més, tens un dels blogs més bonics en disseny que he visitat!

Quant al castellà, jo també m'ho he plantejat justament perquè jo no en tinc gaires, de visites, i encara que em vaig jurar que escriuria com a cosa personal, també em sap greu... El que possiblement faci és crear una versió paral·lela, en castellà, del blog, però no m'acabo de decidir.