dilluns, 19 de març de 2007

Una quiche per a la Jeru

Sempre m'ha agradat el refrany que diu que "a les penes gots de vi". I a manca de vi, un tall de quiche pot fer el fet perfectament. Avui era el penúltim dia de feina de la meva companya Jeru amb nosaltres, que se'n va a pastures més verdes i a qui trobarem força a faltar (tot i que encara ens queda la segona part del comiat, una sessió d'antikaraoke a la que espero que ella canti o si no em presentaré a la seva nova feina vestida de Suprema de Móstoles fent-me passar per la seva mare). Com que avui tocava el pica-pica, jo hi he aportat el meu modest grà de sorra amb una quiche.
Les quiche - o cal dir "quix"?- són d'aquells menjars que sempre surten prou bé i et sol·lucionen aquells àpats on s'ha de portar alguna cosa (i on per la indefectible llei de Calpena, de la que ja us vaig parlar, algú ja s'ha ofert a portar truita de patata abans que tú). A mi m'agrada molt una de surimi, però sé que en general el públic les prefereix més tradicionals, estil Lorraine, amb bacon i verduretes. Així que fent servir de base una recepta de la meva germana, aquesta és la recepta que vaig cuinar ahir:

Quiche de porros, tomàquet i bacon


INGREDIENTS:

1 full de pasta de full, quebrada (del tipus que no puja quan el cous... Mercadona en té)

1 porro (dels de menjar)

1 paquet de tomàquets xerri

1 paquet i mig (o una mica menys) de formatge estil Filadèlfia

1 paquet de formatge ratllat estil Gruyere

3 ous

1 cullerada de farina

1 cullerada de llevat

1 got, no plé fins dalt, de llet

1 paquet de retalls de bacon

Sal, pebre, sucre i oli.

INSTRUCCIONS

1- Folreu un motllo amb paper d'estraça o de forn, i després amb la pasta. Aparteu-ho.

2- Preescalfeu el forn a uns 180º

3- Fregiu el bacon, aparteu-lo, i tapeu-lo amb paper de cuina. Amb el greix sobrant (afegint-hi una mica d'oli, si cal), daureu el porro ben trinxadet amb una cullerada de sucre per a que es caramelitzi.

4- Talleu els tomàquets a meitats i reserveu-los.

5- Fiqueu en un pot gros la resta d'ingredients i passeu-los pel minipímer fins que quedin homogenis.

6- Poseu la cansalada i el porro barrejat sobre la base de pasta i aboqueu-hi la barreja de formatges, ou i llet.

7- Decoreu-ho amb els tomàquets mirant cap a munt.

8- Enforneu-ho durant uns 40 minuts. Recomano anar-ho vigilant a partir del minut 30, perquè cada forn és un món i la cosa pot trigar més... o menys!

9- Deixeu-ho refredar 10 minuts, desenmotlleu-ho i feu-ne una foto bastant millor que la meva (aquesta és la part més fàcil).

I ja està. No ha quedat malament, però suposo que no ha servit per convèncer a la Jeru que es quedés amb nosaltres... ¡Si lees esto, Jeru, llámanos prontito!

3 comentaris:

Jerusalén ha dit...

Buenisísima, doy fe!
Y hecha con mucho amor, ingrediente fundamental que suele marcar las diferencias.

oktomanota ha dit...

me agradat molt el refran en catala, encar estic aprenen aquest idioma y em coste molt escruire, pero bueno mica a mica,

Mar Calpena ha dit...

Me alegro de que te gustara, Jeru. ¡Ahora espero tus críticas de restaurantes!

Benvingut, Oktomanota. Amb una mica de sort, potser aquesta pàgina t'ajudi modestament amb el català...