diumenge, 1 d’abril de 2007

Arròs de diumenge

L’altra nit discutia amb el meu amic Antonio sobre el títol d’aquest blog. Ell em recriminava que haguès triat un nom, Baixa gastronomia, que li semblava excessivament modest, i fins i tot menyspreador cap a mi mateixa.

Però jo no sé cuinar.

Fins que vaig començar a viure sola, ho feia sempre la meva mare. Cert, no vinc del no res (record d’infantesa llunyana: seguda a la catifa de la sala d’estar cantant la sintonia de “Con las manos en la masa” mentre la Elena Santonja cuinava a la pantalla. O al·lucinar amb el rodolins del Jaume Pastallé). Per tant intento escriure sempre amb esperit d’humilitat. Saber com funciona el puntatge del tenis no em converteix en Rafa Nadal.

De vegades no comparteixo amb vosaltres les petites decepcions que m’enduc experimentant als fogons, ni vull inflar els meus triomfs, que segur que a ulls de cuiners més bregats són més aviat ridículs.

Però sóc una noia amb gana: gana per la cuina, per la vida, pel món que ens envolta, per la gent i per escriure. I per arriscar-me.

Així que avui m’he jurat que dinaria arròs, un bon arrosset de diumenge amb verdures i peix, i que me’l prepararia jo sola, sense confiar en receptaris. Tocava forçar el múscul culinari, i encara que m’ha quedat un pèl més "arrissotat" que la paella estàndar (perquè he anat afegint l’aigua poc a poc, enlloc de fer-ho d’una tirada), considero que he superat la prova. I ara sóc més valenta, com cuinera i com persona.

Arròs de diumenge (per a dues persones).

1 ceba

½ pebrot vermell

2 popets

2 grans d’all

1 tall de lluç

1 grapadet de gambes cuites

1 rajolí de tomàquet fregit

1 carxofa o la mida equivalent en carxofes congelades (descongelades)

3 grapats d’arròs

Sal, pebre, oli de girasol, julivert, aigua.

Tallar la ceba i el pebrot a dernes finetes, i el popet a daus. Posar-ho juntament amb la carxofa tallada i l’all sense els nervis en una paella. Saleu-ho i feu-ho coure uns deu minuts, fins que el pebrot i els pops hagin suat l’aigua i la ceba sigui transparent.

Tireu-hi el tomàquet fregit, el pebre, el julivert i l’arròs i feu-ho coure, regirant, un minutet més. Aboqueu-hi el got d’aigua i que cogui deu minuts. Esmicoleu el tall de lluç i afegiu-lo. Cinc minutets més. Just abans d’acabar (comproveu el punt de l’arròs com a guia), tireu-hi les gambes.