diumenge, 15 d’abril de 2007

El Graal

A partir d'ara, ja puc tornar a menjar. Com que figura que la primera ingesta després del xerop d'erable ha de ser només de fruita (perquè si no pots acabar com el nen gras de "Charlie y la fábrica de chocolate"), la foto que veieu a dalt correspon al meu esmorzar d'avui. Maduixes i mango amb un rajolinet d'aigua de taronger per perfumar. Podria haver-m'ho cruspit tot tal i com sortia de la nevera, però no oblidem que també he passat una setmana sense cuinar, i això crea el seu propi síndrome d'abstinència.
Es veu que mastegar no deu ser com anar en bicicleta, perquè per poc m'ennuego al principi. Però que bó! (que bó ni que només sigui perquè NO era el xerop d'erable!).

Una setmaneta de sacrifici m'ha donat per pensar en moltes coses. He decidit prendre exemple de la propietària d'aquest blog, que després d'adonar-se'n que ja tenia 100 llibres de cuina, va decidir que no en compraria cap més fins que no n'hagues preparat al menys una recepta de cada un. Jo no en tinc 100 encara, però he decidit fer el mateix. Així que un cop arribin els que tinc encarregats a Amazon, prou. Espero que m'esbronqueu si em dedico a augmentar el fons editorial, però permeteu-me un únic supòsit d'excepció: Quan vagi de viatge a l'estranger, perquè sempre apareixen títols que aquí són introbables.

I per ara, tallo la transmissió... Me'n vaig a gaudir del matí de diumenge. Canvi i fora.

3 comentaris:

LittleGrassHopper ha dit...

Quina enveja que et tinc ara mateix. Jo he començat avui amb el xerop mentre contemplava com el meu nòvio s'ha endrapat 4 crêpes de xocolata i ametlles que nedaven en salseta de xocolata. I a sobre, les hi he cuinat jo! Seré massoquista...

starbase ha dit...

Ufff, una setmana sencera.

Això només ho puc pensar de fer en unes vacances, treballant ni de broma.

Així que de moment ho haig d'aparcar... quina llàstimaaaaa

Mar Calpena ha dit...

Ànim, little. Pel que llegeixo al teu blog, ja ho has fet alguna vegada, o sigui que ja saps que és qüestió de paciència. Per mi aquest cop (el tercer) ha estat el més fàcil. L'únic moment xungo va ser ahir a la nit, perquè tornava a tenir la nevera plena de mil temptacions. Dit això, no sé si hagués tingut la teva força de voluntat amb les crêpes (i el primer dia).
Starbase, no t'ho pensis. Depèn de la teva feina, suposo. Jo, per exemple, al despatx m'és molt senzill, però aquesta setmana amb l'horror del Saló del Còmic m'hagués estat impossible.