diumenge, 15 d’abril de 2007

Flam de pastanaga

Tal i com explicava al meu post anterior, he fet propòsit d'esmena del meu consumisme gastrobibliogràfic i si vull tornar a comprar llibres de cuina, primer com a mínim he de "desvirgar" els que tinc i encara no he tocat. I com que demà no dino a casa, per on millor començar que pel Dinars de tàper, de l'Ada Parellada?

M'he decidit pel un flam de pastanaga. L'original també porta bròquil. Jo l'he canviat per espinacs, simplement perquè en tenia a casa i de bròquil, doncs no.
La salsa que veieu és una vinagreta feta amb la mostassa de fruites del bosc que vaig comprar a la fira d'aliments d'Europa del Tall Britànic.

Flam de pastanaga i espinacs

250 gr de pastanagues (més o menys, tres de grossetes)
100 gr d'espinacs nets (el llibre demanava 100g de bròquil)
1/2 ceba (o 100 gr de congelada) (para ja de posar parèntesis, pesada!)
50 g de pernil salat
4 ous
1 dl de crema de llet
1 cullerada de mantega i 1 d'oli
Sal, pebre, nou moscada.
Una mica més de mantega i farina de galeta per engreixar el motllo.

Pelar i picar la pastanaga i la ceba. Escalfar els greixos a foc baix en una paella fonda i sofregir-ho a foc molt suau fins que la ceba quedi transparentona. Quan la cosa ja tingui pinta d'anar-se acabant, afegir-hi els espinacs fins que quedin marcits. Si es fa amb bròquil, s'ha d'afegir al principi, amb la ceba i la pastanaga, també picat.
Mentre el sofregit va coent, tallar el pernil ben petit (jo hi he tirat uns cups d'ibèric que estaven per morir-se) i batre els ous. Engreixar un motllo de "plum cake" i folrar-lo amb el pa ratllat.
Passar el contingut de la paella a un gerra de minipimer i triturar-ho tot. Afegir-hi la nata, els condiments i l'ou batut. Abocar al motllo i fer-lo coure al bany maria durant 45 minuts a 180 graus. Espereu que sigui fred abans de desmotllar-lo.

Conclusions:

RESPECTE AL RESULTAT FINAL El flam és molt suau i lleuger, té un sabor de verdures molt marcat, en el que cap d'elles no predomina sobre les altres. Potser li falta una miqueta de "punch", però també he de dir que he estat conservadora a l'hora d'afegir-hi espècies. Probablement hagués estat millor fer-lo amb bròquil, perquè tot plegat era una mica inofensiu, encara que no arribava al temible punt "potitos bledine" de segons quines preparacions amb verdures. És bastant senzillet i en surten dues raccions abundoses. Jo gairebé diria que fins i tot quatre, si un ho estira amb alguna guarnició. Per cert, que se m'ha acudit que si el repeteixo, el couré en uns motllos de cake individuals que em vaig comprar als xinos.

RESPECTE A LA PREPARACIÓ: El més molest és ratllar les pastanagues, però això es pot solucionar comprant-les de bossa. Jo he fet servir ceba trinxada congelada. La recepta no especifica si la nata ha de tenir el 18 o el 35% de greix, jo he emprat la primera (que acabo d'acabar el xerop!). A les instruccions es recomana provar amb una agulla o escuradents si el flam està fet (ho està, si surt net). Curiosament, aquest test de tota la vida avui m'ha enganyat. Després de 40 minuts li he practicat una mica de vudú al flam i l'agulla sortia ben neta. He apagat el forn, però quan l'he desmotllat he descobert que encara estava un xic líquid en alguns llocs. Li haguessin calgut els 5 minuts adicionals que demana la versió del llibre. En canvi, als 10 minuts de sofregir les verdures, ja estaven ben cuites.

RESPECTE AL LLIBRE: Bè, fent honor al títol, demà m'emporto l'altra meitat del flam a la feina en un tàper. La formulació de la recepta és prou clara -assumint que l'hagis llegida sencera abans de començar, cosa que per vergonya meva reconec que de vegades em salto-, i al final hi ha suggerències per alterar-la. La única pega és el detall ja esmentat de la nata, posats a queixar-me.