dimarts, 19 de juny de 2007

Carpaccio de carabassó de la Clotilde

Si em pregunteu quin és el meu blog preferit en anglès, em poseu en la mateixa incòmoda posició que quan de petits ens interrogaven sobre si ens estimàvem més al papa o la mama. Tinc dos preferits, dos, i no em decideixo. Un és Chocolate and Zucchini, escrit per la Clotilde Dusoulier, una parisenca que explica amb molt de charme les seves aventures gastronòmiques a la Ciutat de la Llum. La Clotilde suggereix receptes apetitoses i fàcils de fer, i en un anglès admirable les introdueix amb gracioses històries personals.
L'altre és Amateur Gourmet, del Adam Roberts. Prototip del hipster novaiorquès (jueu, gay, urbà fins al moll de l'os, agut i intelectual), el seu fort no són tant les receptes com les seves observacions de persona que descobreix amb fascinació la cuina. Tots dos autors han traspassat la barrera digital cap al paper, i la Clotilde ha publicat un llibre de receptes, mentre que l'Adam en treu un de gastronomia al mes d'agost. No cal ser gaire espavilat per adonar-se'n que suposen una de les influències principals per aquest que ara llegiu, tant en el tó com en el tipus de continguts (i no ens enganyem, potser també en les aspiracions? D'il·lusió també es viu...).
Per això, quan avui l'Adam ha explicat en el seu post una recepta que ha fet del llibre de la Clotilde, i a sobre amb ingredients que jo tenia a casa, no me n'he pogut estar de provar-la jo mateixa. M'ha seduït, sobre tot, la idea de fer servir el carabassó en cru. Jo només l'havia tastat així una vegada a casa d'uns amics alemanys dels meus pares, però el feien servir tallat a cubs en les amanides i, francament, no em va convèncer. En canvi, aquest carpaccio és senzillíssim i queda elegant per servir-lo en una taula ben parada. O en una safata davant la tele, com me l'he cruspit jo.


Carpaccio de carabassó de la Clotilde

Ingredients

1 carabassó gros (la recepta original en demana tres, l'Adam l'ha fet en dos i jo n'he tingut prou amb mig. Us deixo a vosaltres pensar les bromes grolleres sobre les mides dels carabassons de cada païs).
1 tros de rulo de cabra
Vinagre balsàmic o de gerds, i oli (la meva vinagreta portava meitat mostassa de gerds i meitat balsàmic)
Sal gruixuda
Pebre

La única dificultat d'aquest plat consisteix a tallar el carabassó ben finet. Cal posar-lo en un plat fent cercles concèntrics. Desfem el formatge per sobre, ho remullem amb la vinagreta i espolvorem amb la sal i el pebre. Ho tapem amb paper film i ho deixem reposar a temperatura ambient deu minuts. I ja està! Jo m'he passat una mica amb la mostassa, per això...