dimarts, 19 de juny de 2007

Dolces vinyetes

Treballar en una editorial de còmics et permet, de vegades, revisitar els personatges de la teva infantesa i adol·lescència. I qualsevol persona humana femenina que tingui entre 30 i 45 "tacos" i hagi crescut a la Pell de Brau entra en una mena d'extasi místic i cridaner quan se li esmenta a la Esther Lucas. Obra de Pura Campos i el finat guionista Philip Douglas, en la seva época venia molt, molt més que el Mortadelo i ens tenia a totes més enganxades que el Pegamento Imedio. La clau del personatge és que era totalment realista, una noia tímida i una mica acomplexada que creixia en un poblet d'Anglaterra envoltada per una colla de secundaris perfectament definits.
Poc imaginava jo quan llegia aquells tebeos que la vida em portaria un dia a tenir un davantal amb la cara de la meva ídola, ni a treballar amb la seva autora en la reedició dels seus llibres i en l'edició de noves aventures de l'Esther. I ha estat un plaer per a mi, no només per haver pogut conèixer la Pura Campos, que és una senyora tan encantadora com intel·ligent, sinó perquè m'ha donat l'oportunitat de trobar-me a d'altres frikis (dit sigui amb tot l'afecte del món) que, com jo, no havien oblidat mai aquest personatge. I és justament a una d'aquestes altres fans, la Ruth, que avui tinc aquest davantal de la foto. La Ruth és una lectora empedreïda d'Esther que viu a Irlanda, un sol de persona que un bon dia ens va escriure a l'editorial preguntant-nos sobre un horari de signatures i amb la que hem seguit en contacte i ens hem anat explicant la vida. I com és força observadora, es va quedar amb que tinc un blog de cuina -ella en té un sobre el seu país d'adopció- i ha tingut el detallàs d'enviar-me aquest regal tan simpàtic que va trobar a una botiga de Madrid.
Si voleu saber més sobre el personatge (pausa publicitària), podeu mirar la nostra pàgina o el fòrum on es reuneixen les seves seguidores... i seguidors, que més d'un en corre.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hey!! Soy la freaky the Esther!! Yo ni he sacado el delantal del plastico, que pena me daaa.... Con tu permiso, ya que la foto ha quedado tan bonita, la puedo usar para ponerla en el foro? Iba a scar el mio y hacerle la foto y volverlo a meter en la bolsita...

Maja!! Que he leido tu artculo en castellano y no hay faltas ortograficas ni nada, y te expresas tan bien en una como en otra lengua!! Joer, als lecciones de catalan que me estas dando, que algunas cosillas las tengo que buscar en el diccionarios en la web, que si no... Coñe, que deje Sant Feliu en el 95!!

Mar Calpena ha dit...

Hola, Ruth, ¡guapetona!

Coge la foto tanto como quieras... A mí me da muchísima pena estrenarlo, pero consideraré un galón cada mancha. Y me obligará a cocinar cosas buenas. Gracias una vez más, y ahora sólo te queda darle lecciones de catalán al guiri, para que grite "Visca Slayer" en el concierto.

Anònim ha dit...

jajajaja... si no sabe decir mas que "soy de puta madrrrre" en castellano... "Una cedveza pod favod" y "graziass", como le enseñe catalan ya lo confundo totalmente!!
Ruth (que antes se me olvido poner el nombre, pero creo que con lo de freaky bastaba, no?) jejejeje. Enhorabuena por tu blog. Me estoy poniendo lasbotas con las recetas tan sanas, aunque a veces cambio ingredientes porque la dieta del medico no me lo permite, como en la de los calabacines ultmas, en lugar de queso le he echado tofu. Una variacion!!