dilluns, 27 d’agost de 2007

Dies estranys


S'acaba l'estiu, i ahir, últim dia abans de tornar a la feina, em va agafar una tarda de diumenge molt tarda de diumenge. Una d'aquelles en que et pots veure d'una sentada "Before sunrise" i "Before sunset", en les que et vé al cap una vella cançó, potser del Duo Dinámico, que glosa l'època de l'any; una en la que, malgrat la calor, ja es nota el fred d'allunyar-se dels amics i dels llocs amb qui hem compartit en algun moment de la vida aquesta estació, deixant per sempre al camí quelcom intangible però ben real. Pleguem dels jocs i tornem a l'escola. El final de l'estiu, a l'adolescència com ara, és el dintell que ens mena cap a l'edat adulta, cap a la vellesa i cap el que hi hagi o no hi hagi més enllà.

Una tarda així mereixia que em premiés/consolés amb alguna cosa dolça, i no vaig haver d'anar gaire lluny per trobar-ne una d'adequada. Mirava el blog de l'Adam Roberts, l'Amateur Gourmet, i vaig descobrir aquesta recepta. Figues i ratlladura de taronja, perfecta per al microplane. Comprada! Malauradament, no me la vaig llegir més que per sobre i quan ja la tenia enllestida me n'adono que l'Adam recomana deixar-la reposar a la nevera fins a l'endemà...

DEIXAR-LA REPOSAR FINS DEMÀ?! PERÒ QUÈ SOM, ADAM, PERSONES O ANIMALS??????!!!!!!!


Bé, ho he aconseguit relativament. Ahir, la meitat de les figues em va endolçar, i molt bé, la tarda. Però avui, ja plenament macerades en un festival d'aromes caramelitzats, n'he tastat la resta sobre mató. Eren tan delicioses que m'he reconciliat amb la tardor, i he entés que algunes de les millors coses només poden arribar quan l'estiu ja és un record.

Figues aromàtiques

Ingredients

10 figues ben madures i negres, de les que es troben al final de l'estació.
Mantega, per engreixar la safata.
1 taronja.
2 cullerades de mel.
1 beina de vainilla o una cullerada d'extracte de bona qualitat.
Iogur, gelat de vainilla o mató, per acompanyar.

Preescalfeu el forn a 190º. Renteu les figues, talleu-ne el coll i obriu-les en quatre, sense arribar a tallar-les del tot. Poseu-les obertes en una plàtera de pyrex engreixada o algún altre material no reactiu que pugui anar al forn. Renteu la taronja i ratlleu-ne la pell. Distribuiu-la per sobre de les figues. Feu un suc amb la taronja i barregeu-lo amb les llavors de la vainilla, rascades de la beina o el rajolí d'extracte. Aboqueu la barreja sobre les figues i poseu-ho al forn deu minuts. Passat aquest temps, treieu-ho, remulleu les figues altre cop amb el líquid de la safata, i enforneu-ho de deu a quinze minuts més, fins que les figues siguin toves i deixin anar els seus sucs. Tingueu confiança en el futur i deixeu-les reposar tota la nit a la nevera. Serviu-les amb unes cullerades del suc sobre el vostre làctic de preferència.

5 comentaris:

Dessmond ha dit...

No fa pas massa vaig comprar un llibre sobre figueres a Mallorca. Jo que em pensava que la cosa es referia a dos o tres tipus... em vaig dur una sorpresa en veure la quantitat de tipus de figa que arriba a haver només a sa roqueta!
La de versions que se li podrien treure a aquesta menja que proposes!

DESPERTAFERRO ha dit...

Això engreixa de collons!!!!

Mar Calpena ha dit...

Home, ni engreixa tantíssim (si te'n fas una porció moderada... les quantitats són per 4 persones), ni tampoc cal menjar-ne cada dia. Però són unes bones postres de diumenge.

DESPERTAFERRO ha dit...

Pels postres del diumenge proposo unes lioneses de la pastisseria Funtané de calella o si no tinc mandra o disposo de temps, unes peres al vi (pera blanquilla i vi negre a "granel" del priorat) amb tots els elements botanics adients que si vols et donaré.
Les figues sempre les ha menjat esparracades damunt d´un troç de pa o bé pelades al moment i endrepades amb dues caixelades. Son bones de veritat!!!

Mar Calpena ha dit...

Passa, passa la recepta!