dimarts, 14 d’agost de 2007

Per un grapat de dòlars

(c) The fortress www.thefortress.lk

Sempre se'm fa estrany quan arriba el Nadal i tornen a la càrrega amb l'anunci d'aquell torró que es promociona com el més car del món. Recordo, de petita, haver preguntat als meus pares si algú se'l podia pagar. A casa meva sempre han estat decididament antimarquistes -jo no vaig tenir bambes Nike ni jerseis Privata, d'adol·lescent, i tot i que en aquell moment allò era un suïcidi social, ara estic orgullosa de l'actitut talibana dels meus progenitors- però la pregunta els va fer riure, i al cap d'uns dies una barra del dolç va apareixer a la nostra taula. Em va servir per aprendre el concepte de polisèmia.
Arrel d'un reportatge de la revista Forbes Travel, me n'adono que encara corren ments més impressionables que la meva. Algú s'ha pres la molèstia de compilar les postres més cares del món. Sincerament, no mereixen gaire comentari adicional el número 1 (una copa de maduixes i xocolata amb una aiguamarina de debó, 14.500$) ni el 2 (un brownie que va acompanyat d'un vaporitzador de cristall plé d'un oporto de reserva, 1000$). Però cap al final de la llista trobem un soufflé de prunes que val uns modestos 48$. Vaja, que no em vull fer la saberuda, i jo no em demanaria unes postres de 48$, però el cost d'una mona de pasqua mitjaneta se'n pot anar fàcilment força més amunt...
I a més, potser sóc una ordinària, potser tinc una vena anarquista, però prefereixo a una el·laboració tan pretenciosa una bona taula de formatges i un grapat de raïm al punt de maduresa. Això sí, si algú té una aiguamarina i no sap què fer-me, que m'avisi sense falta.


(c) Brulee www.bruleedesserts.com

1 comentari:

manuel allue ha dit...

Si t'empasses l'aiguamarina (sense voler, és clar), et tornen els centims?