dimarts, 18 de setembre de 2007

Estic espessa

Em sento una mica empatxada, tan mental com físicament. Tinc la sensació d'estar tipa i embafada, potser per la calor, que no acaba de marxar, potser perquè el septembre és un més de transició, dubtes i estrés, o potser simplement perque no dormo gaire, sense motiu aparent.

Per això, estic procurant acaba els queviures que tinc per casa, perquè demà passat comença el segon certamen anual de siropisme aprimador, a temps per a que m'entrin millor els tratges-jaqueta amb els que només em disfresso per anar a Frankfurt. Aquest cop em vé francament de gust la vessant purgativo-espiritual que comporta, com si me n'hagués de lliurar d'un pes que em llastra, més feixuc fins i tot que el de les cuixes.

Com això de tirar menjar per a mi és anatema i havia de liquidar fuet i mató, del primer me'n he pres un bocata (acompanyat d'un mig tumbet que ma mare m'ha organitzat amb restes de verdura) i el segon l'he aprofitat per provar una altra de les receptes que m'ha passat aquí el company Despertaferro. Aquí us la enganxo tal qual:

Tortino de ricotta

INGREDIENTS

250 grms de mató

1 ou

1 cullerada sopera de sucre

mantega per enllardar les flameres

flameres, que poden ser rebutjables o de les de tota la vida

En un bol gran, ficar-hi el mató,el sucre i el rovell d´ou. Recomano per no perdre temps que ho barregis tot amb una turmix. Et quedará una pasta molt més fina i suau.

En un altre bol, munta la clara d´ou amb un xic de sal. Es requereix que la clara quedi a punt de neu, si vols pots afegir-hi una mica més de sucre del tipus que en diuen llustre, aixì quedará més ben muntada.

Un cop aconsegueixis muntar la clara, la vas barrejant amb el mató que prèviament hem preparat. Ho vas incorporant poc a poc amb moviments circulars i delicats, per tal de que no s´ens baixi la clara.

Omplirem els motllos que prèviament s´han pintat amb mantega. Els motllos s´han d´omplir ¾ parts. Tot seguit els ficarem al forn que ja estará pre-escalfat a temperatura mitja.

Quan vegis que la mescla ha pujat i está daurada, ho pots retirar del forn.

És normal que a mida que es refreda, es desinfli un xic.

No recordo la quantitat de motllos que pots omplir amb 250 grms de mató, però penso que amb mitja dotzena ja farás

Notes meves a la recepta: L'he deixada una mitja hora llarga a 220 graus. El problema, com en tants altres forns elèctrics, és que la calor es reparteix desigualment, i això fa que uns flams hagin pujat abans que altres i molt més. I com totes les preparacions amb clara d'ou, obrir el forn per a redreçar-ho ha fet que una part quedés avall. Si voleu batre les clares a punt de neu ben fàcilment, heu d'agafar el batedor de varilles entre les palmes de les dues mans, i fregar aquestes com si fóssiu cromanyons intentant encendre un foc. El resultat final són cinc (en el meu cas) pastissets de mató suaus i gens embafegadors.

Quant al bocata de fuet, m'ha vingut al cap la meravellosa cançó que li va dedicar el cantant Carlitos a un programa del Buenafuente. Escolteu-la, que segur que us agradarà. Se me cae el pan del revés, la ley de Murphy otra vez... Demà, encara me'n quedarà una mica, de fuet i tortinos, però estaré un pas més a prop del dejú. Si hi arribo ballant al ritme enganxifós de la cançó, potser l'encararé amb una mica de lleugeresa mental.

2 comentaris:

DESPERTAFERRO ha dit...

Mar: estic content de que la meva recepta hagi estat del teu gust. El forn, aquest maravellós invent, a cops ens fa alguna trastada. Recordo que en un forn (de butà) que havia tingut, tenia de colocar una rajols sota del motllo perque tots els pastissos em sortien amb el cul negre.
Tona a fer la recepta, ja veuràs que a la propera anirà millor.

Gemma ha dit...

Ànims, que tots tenim moments espessos!!! I la millor manera de combàtre'ls és engolint unes postres ben calòriques com les que has preparat :)