divendres, 7 de setembre de 2007

L'encant de les petites coses

Quan vaig venir a viure a aquest pis, en principi tant se me'n donava que la cuina fos petita. Però segons ha anat passant el temps i les meves ambicions culinàries creixien, la limitació s'ha anat tornant més dolorosa. Me n'he queixat repetidament des d'aquest blog, i avui m'he enfrontat a aquesta realitat en diverses ocasions.

La primera i més òbvia ha estat quan he començat a preparar l'espai per acollir a la gata, que arriba demà al matí, i que rebrà el nom de Christie (sí, la Gata Christie. Com ho sentiu. L'acudit no és meu, sinó de la meva mare. Queda demostrat que el talent per la parida fàcil és una malaltia hereditària.) Un petit bol doble al terra, i un lloc al armari de la neteja pel pinso és tot quant li puc oferir al bitxo. Només espero no trepitjar-la en plena orgia fogonaire.

D'altra banda, a mitja tarda, gandulejant mentre a la tele feien la repetició d'un dels programes de la Cuina de l'Isma, he vist clarament perquè no provo moltes de les seves receptes. El xicotet és molt aficionat als rostits que demanen introduïr dues safates al forn simultàniament, quan amb sort jo aconsegueixo que n'entri una, i encara empenyent. Si no us ho creieu, mireu la tercera foto que il·lustra aquesta crònica. La caixa de sabates blanca que veieu a la cantonada inferior dreta de la imatge és el forn.

Entre ell i els fogons només hi ha l'slow cooker del que us vaig parlar. I aquí s'acaba la cuina. Ni porta, ni nevera. Però amagades en la foto hi ha moltes coses més de les que es veuen, perquè adoptant la tàctica matryoshka d'encabir uns estris dins dels altres o la de navalla suïssa, en la que un trasto pren mil utilitats, no tinc altra excusa per cuinar malament que la meva pròpia incapacitat.

Per exemple:

L'embolcall de draps de cuina que veieu sobre el marbre és, per avui, una iogurtera improvisada. I sobre el prestatge que hi ha damunt, recolzada en la paret hi ha una miniplanxa elèctrica amb la que avui he sopat pollastre a l'ast fent servir tan sols mig pit de l'au.

Clar, no tot són flors i violes, i per molt McGyver que un es posi, en agafar un olla de l'armari de sota els fogons, el cul continua xocant contra el suport de bosses de l'Ikea que sobresurt de la paret (a la segona foto, cantonada inferior dreta). La bossa que penja del ganxo de l'entrada és el cubell de reciclatge de plàstic i vidre. Més d'una vegada he tapat la pica amb una safata per fer-la servir de marbre adicional. No hi ha la possibilitat de deixar les cassoles per fregar fins després de sopar; o les fregues mentre cuines o et fan fora de l'estança a patades. I oblida-te'n de que ningú et doni un cop de mà, tret que surti al menjador a pelar patates o tallar pastanagues.

Però les coses petites, les que es diuen en veu baixa, les que no provoquen grans titulars, tenen manera pròpia de fer notar els seus encants. Si no fós per aquestes estreteses, no hauria conegut cap de les receptes que us presento avui i que espero que no menyspreeu ni que la vostra cuina sigui com d'anunci de Tenn con bioalcohol:

Iogur per als que no tenen espai per iogurteres

Ingredients:

1 iogur
1 litre de llet
1 tàper que pugui anar al microones
Draps de cuina

Opcionalment: granadina, vainilla, xocolata o alguna altra cosa per donar-li gust i/o 2 cullerades de llet en pols per enriquir-ho i/o 4 cullerades de sucre per endolçar-ho.

Barregeu el iogur amb 1/2 litre de llet i escalfeu la barreja minut i mig al microones a màxima potència. Mentre, barregeu la la resta de la llet amb els ingredients opcionals, si és el cas. Afegiu la barreja a la resta de la llet i torneu-ho a escalfar un altre minut. Tapeu el tàper i cobriu-lo amb tants draps de cuina com tingueu a mà fins al matí següent. Després, poseu-ho a la nevera i consumiu-lo abans d'una setmana. Es pot fer amb llet de cabra, i el iogur que en surt també es pot emprar com a "llavor" per a la següent tongada, però tingueu present que amb el temps els bacils van perdent força. Per cert, si us agrada l'Actimel o els que porten Bífidus (perdó per la publicitat), també els podeu "clonar" amb aquest mètode.

_______

La següent recepta està inspirada, amb una mica de canvi en les proporcions i el mètode de cocció, en aquesta. Es triga menys temps en fer-la que en baixar al camell de pollastres a l'ast al que aneu a fer cua els diumenges. I com surt deliciosa freda o calenta, tingueu la precaució de preparar-ne de més per a tenir pollastre rostit per l'endemà a la feina o per fer-ne croquetes.

Faux poulet rôti (àlies "pollastre a l'ast d'urgència")

Ingredients (per a 4 persones)

2 pits de pollastre, separats en cada una de les seves meitats i dessossats.
El suc d'una llimona
1oo ml d'oli d'oliva
1 culleradeta de farigola
1 culleradeta d'orenga
1 culleradeta ben rasa de sal
2 grills d'all, sense nervi i picats.
1/2 ceba petitona o 1/4 d'una mitjana, picada

Poseu tots els ingredients menys el pollastre al pot del minipímer, tritureu-los breument i, per allò que més us estimeu en aquesta vida, no s'us acudís provar la salsa (perquè sinó us la pulireu i la recepta s'acabarà en aquest mateix moment). Aboqueu-la en canvi sobre els pits de pollastre, dins d'un pot de vidre. Filmeu-lo i deixeu-ho marinar a la nevera de mitja hora a mig dia. Escalfeu una planxa o una paella a temperatura baixa, i coeu el pollastre, anant remullant-lo amb la marinada sobrant fins que no en surtin sucs de dins al punxar-lo. La salsa, que mentre és freda recorda la textura de l'allioli, quedarà separada en oli per una banda i sòlids per una altra. Descarteu aquests últims. No patiu, l'all s'haurà cremat però no farà que la salsa es torni amargant. Serviu el pollastre amb patates fregides o amanida. Maridatge: vi i gasiosa o sifó.

15 comentaris:

starbase ha dit...

Carai,


L'enginy tot ho pot i ón la Victoria Beckam no hi veu espai ni per a fer una infusió nosaltres hi veiem una cuina.

Per cert, el maridatge del pollastre és un puntàssss.

DESPERTAFERRO ha dit...

Bravo Mar! gràcies per obrir-nos casa teva. Recordo que en els 70 vaig viure en un pis que encara tenia la cuina més petita. Només feia truita de patates com a plat sofisticat. Aquella experiència em va donar qualificació cum laude en cuina truiteril. Més andavant vaig ser capaç de fer fricandó!!. De forn no en tenia, el microones era un eina poc extesa...
" la función crea el órgano" diuen, dons ja ho saps.. segur que encara pots treure més profit del escàs espai que tens.

DESPERTAFERRO ha dit...

Mar: l´Isma és un xic plom de tant simpàtic i bon noi.

Gemma ha dit...

Je, je, je! Sempre ric molt amb els teus comentaris :)
Totalment d'acord amb la mida del forn de l'Isma, es impossible fer les seves receptes!
I també d'acord amb despertaferro: plom de tan simpàtic que es vol fer :)
Bevinguda a la gateta Christie!

DESPERTAFERRO ha dit...

Mar: no perdis el temps batejant la teva gateta. Els gats no fan cas mai . Van al seu rotllo i només s´acosten quan volen pinso. No pretenc trencar-te el plat bonic però un animaló a casa és un problema sempre.

enric ha dit...

Llegint aquest divertit post, m’ha vingut a la memòria que quan, fa ja tres anys, vaig anar a veure per primer cop el pis que el meu fill petit i la seva companya es van comprar, em va sorprendre molt agradablement l’espaiosa i ben distribuïda cuina que hi tenien.

“Malaguanyat espai”, vaig pensar, ja que estava ben convençut que tant per a ell com per a ella la definició de “cuina” no és altra que “el lloc de la casa on hi ha la nevera-congelador i el microones”.

El millor de tot, però, és que aquest any no han anat enlloc de vacances perquè, segons ens van dir, estan estalviant per fer tota la cuina nova.

“Serà que es pensen comprar una hiper nevera-congelador i tota una gamma de microones: Un per escalfar la llet, un altre pels preparats de carn, un altre pels de peix…” :))

Ah!, i la benvinguda a la gateta Christie. Al final, la vas triar tu a ella o ella a tu?

starbase ha dit...

Hola,

Et poso aquí el missatge:

En Manuel Allue em va passar el premi 'blog solidario' amb l'encarrec de fer-lo rul.lar segons la meva discrecció.

He pensat que el teu blog se'l mereix i molt aquest premi. Com veuràs, la gala d'entrega està 'posada' en el meu propi blog...

Mar Calpena ha dit...

Jaja, celebro que us hagi fet riure. Suposo que us podeu imaginar perquè no us convido a tots a sopar...
I gràcies, Starbase, pel premi. El més fumut és que ara no te'l puc donar a tu ni al Manuel!

cannella ha dit...

Querida Ma, mira qué bien te vienen estas fotos para mi "meme"!!Y de deprimirse nada, es coqueta, y lo importante es el rendimiento que le sacas con todas las cosas buenas que guisas en ella. Ya está el enlace en mi blog, gracias y un beso.

Margot ha dit...

Hola Mar! Parece la cocina que yo tenia en Barcelona. Solo entraba yo y de lado. je je . Y menudas juergas culinarias me tirao yo, en mi mini cuccina. ja ja ja
.Hace un año y medio, vivo en otro lugar.
Mi cocina es grande, y no hay ninguna diferencia.
La diferencia esta en la " aceptación" del momento que vivimos.
Me han robado el corazón los ñokis de moniato, soy adicta en vena, ja ja ja. Te los copiaré.
Ah! por cierto ...
yo no he puesto mi cocina .
Haber si me animo.
Un besazo preciosa .
Margot

Mar Calpena ha dit...

Muchas gracias, Margot. ¡Lo mejor de este meme es la cantidad de blogs que estoy descubriendo! Esta tarde me la voy a pasar leyendo los tuyos, porque por lo que he visto tengo lectura para rato...

Cristina Mascareñas ha dit...

caraam! qui diu que es necesita una "mega cuina fashion" per cuinar, si la bon cuina surt de l'anima?

Jo tenia una cuina de luxe iara tinc una cuineta (de lloguer) i t'asseguro que ara tinc més ganes de cuinar que abans!

D'acord, el problema es l'espai...
pero qui diu que la vida es perfecte? ;-)
http://vidaculinaria.blogspot.com

cerise ha dit...

Completamente de acuerdo con Cristina, no se necesita una mega coina para hacer cosas ricas... A lo largo de mi vida mis cocinas eran bastante parecidas a la tuya...

Mai ha dit...

He de dir que he rigut molt, i no per la cuina que jo en recordo una que no tenia ni nevera i vam estar tres mesos que compravem només allò que haviem de menjar màxim un hora avans, el foiegraslapiaratapanegra era un imprescindible, he rigut molt per com ho expliques i per la teva positivitat, tot i així t´hi poses i entre culada i culada a la paret fas iogurts i busques un espai per la gata, el que m´extranya és com no tens un raconet pels germinats!.
Va estar un plaer conèixe´t , tot i que ens vam veure poc , i ara ha estat un plaer entrar a la teva cuina, que com veus n´hi cabem uns quants i ens ho hem passat pipa.
salutacions i fins aviat

Mar Calpena ha dit...

Mai, ara tinc una cuina un xic més gran i m'encanta que hi aneu entrant nous amics! De vegades crec que feia més coses quan tenia menys espai... Però és mala metàfora. En qualsevol cas, gràcies per passar-te per aquí, va ser un plaer!