diumenge, 30 de setembre de 2007

Pija

Les velles películes familiars en Super 8, aviat a punt d'abandonar el seu present format de VHS per transmutar-se en DVD, em mostren sempre gatejant en una estranya posició. No és normal que una criatura es recolzi en el terra amb els punys tancats, estirant-se les mànigues per evitar qualsevol contacte amb la sorra, però és que a mi em feia molt de fàstic, de petita, tocar el sòl amb el palmell de la mà. No he tingut mai gaire tirada a passejar descalça o embrutar-me amb la jardineria. Fins i tot coincideixo amb la meva mare i la meva tieta en que el José Andrés potineja massa el menjar. Se'm va passar bastant la tonteria durant el viatge a Senegal, on vaig caminar colgada de llim fins als genolls més d'un cop, però encara tinc un punt de nena pija en el sentit no monetari del terme. Malgrat això, avui m'he sentit com si tornés a ser al parvulari de l'extint col·legi Europa, preparant pasta de nyoquis i donant-li forma amb les mans com si antuvi ho vaig fer amb la plastilina. M'han vingut al cap els cendrers de terrissa que els nens regalàvem als pares pel dia de l'ídem (regal impensable, en aquests temps) i que fabricàvem a base d'apilar butifarrons de fang colocats en cercle. I contra pronòstic ho he trobat molt, molt divertit.

Nyoquis de moniato

Ingredients (per a dues persones)

2 moniatos petits
1 patata petita
1 pot de farina
100 gr de mató
Pebre, nou moscada i vainilla en pols, a ull
Sal

Peleu els moniatos i la patata i talleu-los a dernes fines. Poseu-los en a coure en un pot petit amb l'aigua justa per cobrir-los. En uns deu minuts d'ebullició, ambdòs tubercles hauríen d'estar prou cuits per a desfer-se fàcilment amb la més mínima pressió d'una forquilla. Retireu-los del foc, coleu-los i poseu-los en un bol gran de vidre. Aixafeu-los amb la forquilla mentre hi barregeu el mató i les espècies. Aneu-hi tirant farina cullerada a cullerada fins que no n'admeti més. La massa es desenganxarà fàcilment de les vores del bol i en podreu fer botifarrons com els de l'època preescolar. Si us passeu de voltes i hi tireu massa farina, la massa s'esmicolarà. Repareu-ho afegint-hi culleradetes d'aigua freda de cullerada en cullerada. Enfarineu el marbre i amb un ganivet talleu els botifarrons en trocets. Bulliu-los en aigua salada i una mica d'oli fins que surin.

Si no us els voleu menjar tots de cop, podeu congelar una part de la massa. En tal cas, substituiu el mató per un ou. Crec que el proper cop que els faci, canviaré la patata per un tercer moniato, però com que no els havia cuinat mai, m'amoinava que no continguessin prou midó. El problema amb la patata és que és una petita gran estalinista, que iguala a la baixa els gustos d'allò amb que es barreja...
Jo m'he acompanyat els nyoquis només amb un rajolinet d'oli de tòfona blanca. És caríssim de la mort, però si contem que en la proporció més ínfima ja et perfuma tot el plat i dóna un punt de luxe petardo al dinar més proletari, no resulta una "pijada" tan bèstia. ¡Te lo juro por Snoopy!