dimarts, 4 de setembre de 2007

With a little help from my friends

Vaig una mica atabalada entre la imminent arribada a casa d'una gateta i la preparació de la Fira de Frankfurt, que encara que cau a meitat d'Octubre, en termes pràctics ja és a tocar (a tocar-me allò que no sona, per ser exactes). Aprofito avui per donar-vos les gràcies als que m'envieu coses per enriquir aquest blog i per pujar-les per a que tothom les pugui compartir, a més d'alleujar una mica el meu estrés actual.

La Ruth va trobar un interessant article a un diari irlandés on hi ha un fotimer de dades curioses sobre el menjar. Cliqueu a les imatges que hi ha aquí a la vora per ampliar-les i el podreu llegir sencer. Pels que no vau acabar el Follow Me, un tastet:

- El primer plàtan que va arribar a Europa ho va fer procedent de les Bermudes l'any del Senyor de 1633 i es va vendre a Londres, a l'herboristeria de Thomas Johnson.

- El primer supermercat (entés com a botiga de queviures d'autoservei) va obrir les portes l'any 1916 a Memphis (USA, no Egipte).

- La primera botiga de Fish and Chips va ser obra d'un inmigrant jueu a l'East End de Londres. Va obrir el 1843 i el nom del propietari era Joseph Malin.

Per la seva banda, el Despertaferro ens proposa unes postres que no poden fallar, peres al ví a la manera del Senyor Esteva (el seu cognom fora de la xarxa) i que us enganxo aquí sota. Jo les tinc ja a la cua d'impressió per comprar els ingredients el pròxim cop que toqui súper. Això sí, Despertaferro, si llegeixes això, que sàpigues que no et perdono que no m'hagis fet arribar també la de l'arròs amb bacallà. Enviar-me la foto i no la recepta és un cas clar de tortura psicològica! I no me n'oblido de les promeses receptes de les "nonas".

Recepta de les peres al vi a la manera del sr. Esteva.

Ingredients

1 litre llarg de vi negre tipus priorat
1 dotzena de peres tipo blanquilla no madures
l´escorça d´una llimona
1 cullerada de les de postre (curulla) de sucre per cada pera
1 canó de canyella
4 claus d´olor

Pelades les peres, les disposes en una cassola suficientment fonda, hi afegeixes tots els elements botànics i el sucre, tot seguit el vi que gairebé les cubreixi. Posa- ho al foc (moderat) fins que arrenquin el bull, després a foc lent i ho tapes vigilant que no es quedin amb poc suquillo (no sol passar mai). Si veus que van quedant cuites i encara hi ha molt de suquillo, destapa la cassola i fas reduïr.
Per mi la textura ideal que indica que ja estan al seu punt, és quan les punxes i no et costa gens. Queda com si fos una confitura però sense perdre la forma de pera.
Bon profit i ja en sentirem a parlar!

I la darrera aportació és un nou link, el del blog de la Martunis, que amb el nom de Cuina, cuina, cuina... ens proposa receptes que fan salivar sobre el teclat.

A tots vosaltres, gràcies un cop més.

2 comentaris:

DESPERTAFERRO ha dit...

Mar: No pateixis, tinc preparades unes quantes cosetes que t´hi lleparás els ditets... de debó.
Lo de les peres sera pecata minuta.

Gemma ha dit...

Je, je, ... jo acabo de penjar una recepta de peres amb cava!