dilluns, 8 d’octubre de 2007

Frankfurt 2007 (I)

No vull especular sobre els motius que van portar a l'agència de viatges amb la que treballem a reservar-nos un vol que sortia a les set del matí cap a Frankfurt. No hi ha cap animositat personal entre ells i nosaltres, tenim un tracte fluit; ells són eficients i nosaltres, clients habituals. Però quan ha sonat el despertador a dos quarts de quatre del matí he començat a pensar que hi havia algú que m'odiava molt. Que havia fet alguna cosa per ofendre'ls terriblement. O pitjor, que en alguna vida anterior havia contret algun debte kàrmic molt xungo.

En les tenebres, hem anat convergint a l'aeroport, mig desperts en una llarga cua que semblava no avançar mai i que prometia que el vol sortiria amb retard. I així ha estat. Dues hores de somnolència eternes, inmortalitzades per la meva vocació de Robert Capa de pa suc amb oli:
El Félix i l'Helena"adormiden" a l'"aeroporten".

Finalment hi hem arribat. El nostre hotel és a prop de l'estació, a Taunusstrasse, un barri conegut per ser la llar de senyoretes que fumen i parlen de tu als homes -cosa que no és relevant per aquest blog- i de molts restaurants i supermercats indis i turcs- cosa que sí ho és.

Així que com hem arribat amb jet lag (malgrat ser un vol de dues hores escases) i els horaris regirats, hem fet cap vers a un restaurant que ja coneixiem de l'any passat, l'Indigo. Aquest local indi, distingit en vàries ocasions com el millor de la ciutat, és petit i no crida gaire l'atenció per la seva decoració, però el menjar que hi fan és excel·lent i molt autèntic, amb varietats de diferents regions de la India i un servei discret i eficient. Hem tornat a sentir-nos una mica persones després d'endrapar sense descans, i abans d'encaminar-nos a l'hotel per a fer una merescuda migdiadeta, ens hem parat a fer unes compres de coses que necessitàvem pel stand (per què cada any ens oblidem indefectiblement del celo de doble cara????). Per sol·lucionar-ho, hem entrat en un súper indi i aquí se m'ha passat tot. Ni cansament, ni son, ni estrés. Pura bogeria davant del barroquisme i l'exuberància de les tres mil espècies que saturaven els prestatges. He entrat en un estat més enllà de les sensacions físiques. M'hagués endut la botiga sencera, però he conseguit sortir-me'n només amb un pot de ceba rostida, pasta de tamarind (per a les receptes del llibre de cuina jueva), turmeric, llavors de rosella i pols de marinada per a forn tandoori. I penso tornar-hi.

A la tarda, pas obligat per la fira, muntatge de l'stand i passejet pel centre. Ja gairebé tot era tancat, i encara que hi havia pastisseries on venien "Lebkuchen", els tradicionals pastissos nadalencs alemanys, espessos i amb regust de matafaluga, demà al matí hi haura temps d'explorar-les amb més calma. Ens hem conformat a sopar al primer restaurant que hem trobat, un grec, i hem tornat a l'hotel, on ara som tots tres mig adormits mirant combats de boxa a la tele. Deixem per un altre moment l'excursió a un restaurant tradicional, perquè he decidit que d'aquesta visita no passa que menjo el "Handkäse mit Musik" (formatge marinat amb vinagre, ceba i herbes) i bec "Applewein" (vi de poma).

La fira té bona pinta, la presència d'editorials a la zona de còmic ha augmentat -per exemple, DC abans estava al pavelló de les editorials americanes i ara és amb les altres empreses especialitzades- i encara que a mi m'esperen més de vint reunions en quatre dies, demà podré llevar-me relativament tard. Que ara mateix és l'únic que tinc al cap. Me'n vaig a schlaffen!

3 comentaris:

gemma ha dit...

Que no treballis gaire i passegis i compris molt :-)

souver ha dit...

Quan tornis, et recomano que visitis el Dia (sí, sí, el supermercat Dia) del carrer Sant Pau entre Carretes i Reina Amàlia, molt aprop del Paral.lel... Tenen tot tipus d'espècies indies i pakistaneses, peixos estranyíssims, verdures...De tot !

DESPERTAFERRO ha dit...

Mar: A Frankfurt cervesa, salsitxes, chucrut i poca coseta més.Fes bondat!!