dimarts, 30 d’octubre de 2007

Tal com raja

Fa temps que dono voltes a la qüestió de l'aigua. Per costum, per sabor, prefereixo l'embotellada, però quan em paro a pensar en els efectes que té en el medi ambient cada garrafa feta amb plàstic o el contrasentit que suposa gastar tants diners en aquest recurs, augmenta la meva inclinació a comprar-me una gerra amb filtre.

Per corroborar aquesta sensació, avui he llegit -via Libro de Notas- un provocador assaig sobre l'aigua en ampolla, la lectura del qual us recomano. I també el d'un altre, amb el que enllaça, de la magnífica revista Foreign Policy (que per cert, ofereix TOTS els seus continguts gratuïtament en línea).

Aquest estiu vaig llegir que el govern municipal de San Francisco ha decidit no pagar als funcionaris les aigües embotellades que consumeixin en els àpats de feina, donat que se suposa que la de l'aixeta ha de ser prou bona pel consum de boca. Als Estats Units, que tan sovint critico , la compra d'aigua embotellada és més infreqüent que per les nostres terres i no ha perdut la seva connotació snob, tot i que els restauradors interessats en el medi ambient ja estant apostant per l'aigua de l'aixeta com a símbol d'estatus. Però com que els ianquis no coneixen els càntirs, hi ha fins i tot comparatives de les millors ampolles d'aigua reutilitzables, no fos cas que deixéssim passar una oportunitat per consumir.

Per cert, si algú de vosaltres té la famosa gerra, us agraïria opinions, per què he sentit de tot i no m'acabo de decidir a fer el pas.

4 comentaris:

deliciosa martha ha dit...

L'aigua de Badalona sempre ha sigut boníssima, i des de ben petita que l'he begut sense que hagi arribat a l'edat adulta amb cap anomalia destacable. Pero amb els últims anys el seu gust ha anat tornant-se més desagradable, així que, sí, ho confesso:tinc "la gerra". M'agradaria seguir bevent de l'aixeta, per una qüestió més romàntica que pràctica. Però la veritat és que "la gerra" no em suposa cap incomoditat. Simplement he de recordar comprar els filtres...que no és poc.

Mar Calpena ha dit...

I el gust? Perquè el que més amoina és que algunes persones m'han dit que és pitjor el remei que la malaltia? De tota manera, me'n refio bastant ja pel que m'has dit i segurament caigui quan arribi la nòmina...

Anònim ha dit...

Els filtres de la gerra surten caríssims.
Jo n'estava tipa de carregar amb garrafes d'aigua i a casa vam instal·lar un descalcificador (treu la calç de l'aigua) i un aparell d'osmosis (treu el gust de clor), per tant, l'aigua queda perfecta, amb "bon gust".
La broma va sortir una mica cara però t'asseguro que val la pena.
A la pica hi tinc, per tant, 2 aixetes: la normal (que, com a la de la resta de la casa, hi surt l'aigua descalcificada)i una de petitona que hi surt l'aigua "amb bon gust" que serveix per beure i per cuinar.
Espero haver-me explicat!
Et llegeixo sovint perquè m'agraden els teus comentaris irònics i perquè la cuina m'agrada moltíssim... si em vols preguntar alguna cosa, m'ho dius per aqui.
Salutacions,
Atzavara

Mar Calpena ha dit...

Atzavara, gràcies pel comentari! Mentre estigui en un pis de lloguer -em queden sis mesos pel cap baix- no em plantejo posar les aixetes. D'altra banda, ahir vaig descobrir que sóc molt a prop d'aconseguir la gerra amb els punts de la tarja de crèdit. Així que possiblement al final m'esperi una micona.