dilluns, 1 d’octubre de 2007

Reincident

Jo no volia tornar a caure. M'havia promès a mi mateixa que no hi tornaria. Havia jurat que no comprava un altre llibre de cuina, ho sé. Però he caigut. Un cop més, ho he tornat a fer. Hola, em dic Mar i sóc una adicta.

La culpa és de la societat, que és massa permisiva i ens els posa per tot arreu. Tot va començar innocentment, com sempre comencen aquestes coses. Em va arribar l'especial anual que cada any el New Yorker dedica al menjar. L'article que més em va agradar -aquest any vaig trobar el número una mica més fluix que en el passat- era un perfil de la Claudia Roden. Aquesta dona, virtualment desconeguda per les nostres terres, és una de les millors escriptores de llibres de cuina que hi ha al món, la màxima autoritat en cuina jueva i d'orient mitjà i ha tingut una vida força interessant. Nascuda al Cairo el 1939 en una família sefardita, els seus pares van anar a viure a Londres després de la crisi de Suez. Per escriure el seu tractat sobre cuina jueva, s'hi va tirar setze anys, compilant les receptes que parents i amics, separats per la diàspora, li anaven enviant o explicant d'arreu del món. Cada recepta era un record, una història, que sovint evocava un món desaparegut. Però la Roden les prova, les receptes, i sense embuts agafa sempre la versió disponible que més bé funciona (però sense desvirtuar l'original). En podeu llegir algunes, en anglès, en aquesta web exclusive de la pàgina del New Yorker. Els seus llibres pertanyen tant a l'antropologia o a la història com ho fan a la cuina.
Amb aquestes credencials, vaig decidir que volia llegir alguna cosa escrita per ella. Però justament no en quedava estoc a Amazon a Amèrica, i com que jo el que volia era el xut immediat, vaig decidir ser forta i renunciar-hi.

Ja ens ho diuen les escriptures. La carn és feble, i les temptacions, moltes. Ahir a la tarda vaig anar a veure l'exposició "El cartell modern", al MNAC, que estava en el seu darrer dia. A mi m'encanta el cartellisme de finals del XIX, tot l'ambient tolouselautrequià-moulinrougenc que evoquen. Pensava que l'exposició donaria peu a un post sobre l'absenta (que ja escriuré en algun moment) i després de veure-la, em vaig encaminar a la biblioteca del museu per comprar-me el catàleg. I què em trobo allà, exposat com per atzar entre volums de la Taschen dedicats als mestres de la pintura? El libro de la cocina judía. Una odisea personal a través del mundo. Autora: Claudia Roden. 38 euros, 664 pàgines, enquadernades en cartoné i profusament il·lustrades amb fotografies. Pots fugir de les drogues, però elles sempre corren més que tu.

I aquí va començar la debacle. Perquè quan un és un adicte, veu l'objecte de la seva adicció per tot arreu i ja no sap aturar-se. Aquesta tarda, havia de matar el temps i el destí ha volgut que em trobés a la confluéncia de Gran Via amb Passeig de Gràcia. Una petita carpa amb uns panells de color taronja m'ha cridat l'atenció. M'hi fixo en què posa: 56 Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, del 21 de setembre al 7 d'octubre de 2007. L'art del ben menjar, del Llibre de Coc als llibres d'El Bulli.
Noooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!

Sí. Una exposició sobre el tema, gratuïta, com sempre és la primera dosi, amb tot d'exemplars de llibres antics i moderns sobre el tema, inabastables en armaris de vidre (crec que el pany es podia haver forçat de manera relativament fàcil, però hi havia un segurata, que encara que tap de bassa, tenia pinta de poder-me). Naturalment, he acabat precipitant-me cap als estands de venda. I creieu-me, una fira del llibre d'ocasió és el millor indret on proveir-se de llibres de cuina. És un lloc comú en el món de l'edició que s'editen massa llibres per al mercat, i els de cuina no només no són una excepció, sinó que més aviat fan pujar encara més la saturació, perquè tenen una vida molt curta i modes i temes roten molt. Paradoxalment, com que pràcticament no envelleixen, és molt fàcil trobar-los saldats.
Hi havia la col·lecció de la que parla l'Starbase justament avui al seu blog, i m'he endut el de la gastronomia murciana (3€). També ha caigut un estudi antropològic sobre els tabús entorn del menjar, de l'antropòleg Marvin Harris, "Bueno para comer" (3€ més), que esperaré a comentar quan hagi llegit.

El problema amb les adiccions és que un cop comences, ja no pots parar. La mateixa dosi de bibliofília ja no et satisfa. I tot i que no volia comprar-ne cap més, no podia passar davant de la llibreria Jaimes, especialitzada en literatura francesa, sense fer-hi un cop d'ull. I la mirada, tan bon punt he arribat al prestatge de cuina, se m'ha clavat en un atractiu volum. S'anomena "Cuisine et peinture au Musée d'Orsay". Cinquanta pintures i cinquanta receptes inspirades en elles.

He pres aire, m'he recordat a mi mateixa que no volia tornar a ser aquell monstre que no podia viure sense adquirir un llibre de cuina nou cada cop que entrava en una llibreria. M'he recordat les fortunes que m'he deixat en el vici. Fent un esforç sobirà, he decidit mantenir-me ferma en la meva convicció de viure en llibertat, de no afegir un altre totxo a la meva sobrecarregada biblioteca. Amb mans tremoloses, l'he deixat al prestatge, dient-me que no volia aquell títol, que renunciava que entrés a la meva vida, que no tenia necessitat de posseïr-lo i que no em calia tornar-lo a veure per ser feliç. Que no el volia ni regalat. Aleshores, me n'he adonat que l'editorial francesa que el publica és Glénat. On jo treballo fa tres anys.

Hola, em dic Mar i sóc una adicta.

3 comentaris:

Ricard ha dit...

Hola Mar.
Me alegra que entres en el mundo de Marvin Harris y su "Materialismo Cultural". Si te gusta puedo dejarte más libros de él, aunque "Bueno para comer" es un buen inicio.
Sobre antropología gastronómica, no te pierdas "Tumbaollas y hambrientos", del siempre ameno Juan Eslava Galán. Lo tengo, y como sé que eres de las que devuelven los libros a lo mejor hasta te lo puedo dejar...

Ricard.

Mar Calpena ha dit...

Mmmm... Interesante oferta. Por cierto, que tengo pendiente leerme "Mesnada" y aún más pendiente felicitarte por su aparición. Intentaré agenciármelo a la vuelta de Frankfurt.

Gemma ha dit...

Jo també m'haig de controlar a l'hora de comprar llibres de cuina :)
I també em passa amb les revistes, que com que són més barates, no em raquen tant... Al final, no tinc temps de provar tantes receptes!