dilluns, 26 de novembre de 2007

Per molts anys!

Dissabte vaig anar a la festa d'aniversari de quatre amigues, quatre ex companyes de feina de la meva època del Woman, la Irene, la Charo, l'Anna i la Lali. Amb alguna d'elles no ens havíem vist des de que vaig plegar de Grupo Zeta, al 2003, i com que em feia molta il·lusió retrobar-les i la meva manera natural de demostrar afecte és a cop de caloria salvatge, vaig optar per preparar un pastís. Aquest:

Servidora no ha tingut una mare respostera -la meva santa, que tant s'escarrassa i tan detallista com és amb d'altres varietats culinàries, considera l'alfa i l'omega de les postres casolanes obrir una bossa de lioneses de l'Àrea de Guissona- i per reacció a ella és l'únic camp en el que, per principi, trio les receptes com més complicades millor, les que posen al límit el meu fornet de la senyoreta Pepis, la meva habilitat tècnica i l'espai disponible. Aquest en vaig escollir una del llibre de la Clotilde Dusoulier (la de Chocolate & Zucchini) anomenada, d'una manera enganyosament simple Tarte chocolate caramel. Resum per als que no tingueu previst preparar-la: Una base de galeta, un mig de caramel de mantega salada i una part superior de xocolata semisòlida... Tres etapes que es preparen per separat i que jo vaig anar fent durant el dissabte, a ràfegues i sense estressar-me gaire.

Primer round: La galeta

Ingredients

75 grams de farina, freda de la nevera i tallada a cups
75 grams de sucre
150 grams de farina
1 o 2 cullerades de llet
1/4 de cullerada de sal fina
(en la meva versió) 1 culleradeta d'extracte de vainilla i 1 culleradeta d'aigua de flor de taronger

Barregeu a mà tots els ingredients sòlids en un bol mitjà, fins que quedi amb textura de molles. Afegiu-ho els extractes (opcionalment) i una cullerada de llet. Si apreteu suaument la pasta amb la ma, ha de quedar compacta. Si no és així, integreu-hi una mica més de llet. Engreixeu un motllo de 25 cm (la mida -del motllo- importa. Després us explico per què.) i pitjeu la pasta contra el fons i els costats, ajudant-vos amb un cullera, si cal, per deixar-la ben llisa. És normal que quedi un xic seca. Filmeu-ho i deixeu-ho a la nevera mitja horeta.

Segon round: El caramel

Ingredients

90 grams de sucre moreno
1 cullerada de mel
1/2 culleradeta de flor de sal o sal fina
80 gr de crème fraiche (n'hi ha de marca Sarkozy) o de nata espessa
30 gr de mantega

Escalfeu el forn a 180º. Enforneu el motllo durant uns vint o vint-i-cinc minuts, fins que la base sigui dauradeta i deixi anar un olor que us farà venir ganar de parar la recepta en sec i menjar-la tal qual. Deixeu-ho refredar sense desenmotllar.
Un cop sigui a temperatura ambient, poseu el sucre a foc baix en un pot no gaire gran, amb una cullerada d'aigua. No ho remeneu, sinó que ho heu d'inclinar i fer girar una mica el pot de tant en tant per a que es vagi desfent homogèniament. Si teniu la mala sort que jo vaig tenir, de quedar-vos amb la nansa del pot a la ma a mitja cocció, vigileu de no cremar-vos o us en recordareu de la p*** mare que va matricular el senyor Ikea. En quant el caramel es dauri una miquetona (no massa, que si no agafa regust amargant), hi afegiu la mel i ho remeneu. Ara hi deixeu anar mel i crema, i ho remeneu altre cop. Aparteu-ho del foc, afegiu-hi la mantega, desmaieu-vos de la oloreta, i aboqueu-ho sobre el motllo. Feu-lo inclinar per a que el caramel quedi ben distribuït per tota la base. Deixeu que es refredi 40 minuts més a la nevera, mentre vosaltres escureu el pot.

Tercer round: La xocolata

Ingredients

280 grams de xocolata amarga de qualitat
240 grams de crème fraiche o nata espessa

Ha, oi que sembla la part més senzilla? Dos ingredients, com d'emprenyadors poden ser? Doncs aquí va venir la part que em va fer renegar (perquè malgrat el que us ho donat a entendre abans, no em vaig arribar a cremar, tot i que poc va faltar). Cal tallar la xocolata a trocets petitons, petitons. I, creiu-me, 280 grams de xocolata és MOLTA xocolata, que té tendència a sortir volant o fer malbé el tall del ganivet. Ergo, si voleu fer aquesta recepta, recomano una escapada ràpida a can Xocoa o a la vostra pastisseria de guàrdia, on trobareu virutes de xocolata per a desfer de primera qualitat. Si no, resigneu-vos i a tallar o a ratllar. Un cop ho tingueu fet, escalfeu la crema en un potet a foc baix. Quan comenci a fer xup xup, aboqueu-ne la meitat sobre la xocolata. Deixeu-ho reposar vint segons (mentre, tapeu el pot de la crema per a que no perdi escalfor), i barregeu-ho amb un batedor de varilles des del centre. Repetiu l'operació, de meitat en meitat fins que ja no sigui fàcil dividir-la i l'hagueu integrada tota. Treieu el motllo de la nevera, aboqueu-hi la xocolata, alliseu-ho amb una espàtula i deixeu-ho refredar un mínim d'una hora. Jo el vaig decorar amb un d'aquests tubets que venen als súpers amb gust de vanilla.

Com va quedar el pastís? I què t'enrollaves abans, sobre el motllo?

A veure, el pastís va triomfar i es va exhaurir en un tres i no res. Els convidats a la festa no en van deixar ni el motllo, que literalment va desaparèixer (quin misteri o quins pebrots, veste'n a saber!). Potser era un senyal, perquè el que jo tenia era de 27 i no de 25 cm i crec que aquests dos centímetres, aparentment de no res, van fer que la part de galeta quedés un pèl massa fina i no es pogués desenmotllar. D'altra banda, la recepta deia que la xocolata fós de bona qualitat i aquí està clar que em vaig passar -vaig comprar-la del 85% de cacau- perquè la seva intensitat es menjava una mica la delicadesa de la galeta i el caramel. Òbviament, ningú no sembla haver-se'n adonat, a jutjar per la velocitat amb que van liquidar la tarta, però si la repeteixo, crec que faré variacions en la tercera capa per tal de que sigui una mica menys aclaparadora. Malgrat això, repetiria, perquè aquest pastís queda molt luxós, i amb una cobertura de torró, o de crema catalana, o fins i tot de fruita, pot arribar a ser irresistible.

5 comentaris:

Dessmond ha dit...

I perquè no fas un pastisset pels teus lectors blogaires?. T'ho agrairiem de forma semblant a la gent del Grupo Zeta. Que et fa suposar que no tenim sentimentets?

DESPERTAFERRO ha dit...

Mar: Son les hores que son (les 8,20) i l´estomac em jemega. No em facis això!!!!!
Pel matí el que em ve de gust (si no és dissabte) és el dolç i
aquí on soc no puc aspiara a res més que a un croissant industrial, fet qui sap amb quina farina i amb quin greix. Porca Misèria!!!!

Gemma ha dit...

Ostres, per no tenir una mare amb afició a les postres has triat un pastís ben complicat! A mi em passa el mateix: a casa sempre deien que les galetes eren l'unic del dinar que em podia saltar... i ara de gran he fet un blog de postres ! ;)

latiquismiquis ha dit...

Insisteixo! el teu bloc m'inspira!
Gracies

Mar Calpena ha dit...

Hahahaha. Ja m'agradaria, poder-vos fer un pastís... Però com que els ordinadors ja no tenen disketera, no sé com m'ho faria per enviar-lo! Gràcies!