dissabte, 12 de gener de 2008

Pífia, mandonguilles i un adéu

Després de poc més de dos anys de cuinar regularment, avui he fet la primera gran Pífia. També, és cert, he cuinat un altre plat que ha estat un èxit (sense majúscules). La Pífia pertany al camp de la rebosteria, i no vull donar-ne gaire detalls perquè encara no he dit la meva última paraula amb aquesta recepta. No sé en quin moment m'he equivocat, però el resultat final era tan terriblement salat -cosa inaudita en mi, que sempre peco de deixar el menjar sosso- que la preparació en qüestió ha acabat a la brossa. I la sal era només un dels problemes. Ja havia cuinat abans plats que no valien gran cosa, o que tenien una presentació lletja de nassos. Però fins ara no res que no es pogués arreglar amb una mica de bona fe i la disfressa del formatge, de quatre herbes o d'una salsa. No així en aquest cas. Detesto llençar el menjar, però ni els proverbials nens de Biafra em condemnarien.


En canvi, el que m'ha quedat bo, bo -mal m'està el dir-ho- ha estat el dinar. Ahir vaig comprar un pot de Ras-el-hanout al Carrefour. Es tracta d'una barreja d'espècies que es fa servir molt al Magreb i que fa una olor D-E-L-I-C-I-O-S-A. La podeu trobar en súpers de barri, o fer-vos la vosaltres, però cada cop és més fàcil accedir-hi i, no ens enganyem, això de fer-se les barreges d'espècies a casa quedarà molt bé als programes de cuina, però és una conya marinera. Tornant al tema, com que feia temps que portava la idea de fer mandonguilles de xai, doncs la combinació estava cantada. Aquí us passo la recepta de les tres parts del meu àpat, creades barrejant receptes i receptetes que he trobat per la xarxa. Si sou pocs a casa, feu com he fet jo i congeleu les mandonguilles fregides per un altre dia, o per a cruspir-vos-les entre pa de pita i barrejades amb amanida, com a pseudoshawarmes. Totes les quantitats són per a quatre o cinc persones.

Mandonguilles de xai


500 gr de carn picada de xai (a la carnisseria us la prepararan)
1 cullerada de mel
1 o 2 ous
1 llesca de pa
1 rajolí de llet
2 culleradetes de Ras-el-hanout
1/2 ceba grandota
Julivert picat a dojo
Sal
Farina
Oli

Piqueu la ceba, però que no us quedi diminuta. Remulleu la llesca de pa amb la llet i esmicoleu-la en un bol gran. Afegiu-hi la resta d'ingredients, menys la farina i l'oli. Remeneu-ho amb una cullera de fusta, fins que tot plegat quedi integrat. Deixeu el bol a la nevera una estoneta -quant de temps es triga, a estendre una rentadora i preparar el cuscús i la salsa?- per a que la carn es refredi una mica i sigui més fàcil donar-li forma. Feu-ne boletes i enfarineu-les. Fregiu-les a foc ben alegre en oli abundant (interessa que l'exterior quedi una mica caramelitzat, gairebé cruixent, mentre continuen sent sucoses de dins. Segons les aneu treient de la paella, poseu-les sobre paper de cuina per a que no siguin tant greixoses.

Cuscús i tomàquet

1 paquet de cuscús instantani
1 cullerada d'oli
1 culleradeta de mantega
Sal
1 tomàquet raf o de qualsevol altre varietat gustosa, però que sigui ferm

Prepareu el cuscús amb l'oli i la mantega, segons les instruccions del paquet. Talleu el tomàquet a daus i barregeu-lo amb el cuscús. Poseu-ho a la nevera. Algú s'ha perdut?

Salsa de menta

2 iogurts grecs, sense sucre
Sal
Menta fresca (unes 10 fulles)
1 dent d'all
1 rajolí de vinagre de sidra
1 rajolí d'oli

Renteu la menta i talleu-la en juliana (Truc de l'Arguiñano: Poseu les fulles en un got i talleu-les amb les tisores de cuina. Va perfecte.). Peleu l'all i treieu-li el nervi. Piqueu-lo. Barregeu-ho tot. Nevera, again.

Munteu el plat, and this completes the vote of the Spanish jury!

L'adéu: No cada dia és mor un dels teus poetes preferits. Al migdia ho he sabut, era portada del TN de la Cuatro. Se n'ha anat l'Ángel González. Em fa molta, molta pena, i el món, com deia el títol del seu llibre més conegut, és aspre.
Vaig tenir la sort de que me'l presentessin durant la Semana Negra de Gijón de 2005. Ell era una presència habitual al festival, un festival entranyable i familiar on es menja de bogeria. Abans que això passés, l'havia vist un parell de matins esmorzant a la terrassa de l'hotel, croissant, cafè i diari en mà. Però no havia gosat dir-li res. L'encontre va durar només un moment, davant d'uns xoriços a la sidra, en el còctel de comiat. Em vaig entrebancar al parlar com si fos la seguidora d'un grup per adolescents i ell el Justin Timberlake de torn. Crec que es va quedar una mica parat davant d'aquella boja que no sabia fer més que repetir "soy una fan, soy una fan." Ens vam tirar una foto, que espero tenir encara a l'ordinador de casa de la meva mare. Un moment irrepetible.

"Nada es lo mismo / nada / permanece. / Menos la Historia y la morcilla de mi tierra: / se hacen las dos con sangre, se repiten." Avui ha fet tarda de quedar-se a casa, omplir la tetera, posar-se el Fischer-Dieskau cantant el Winterreise i rellegir Ángel González, rellegir-lo molt, rellegir-lo sempre...

7 comentaris:

Gemma ha dit...

Tots fem pífies alguna vegada... i jo n'he fet algunes en MAJUSCULA!
A canvi, les mandonguilles de xai (xai! no n'he fet mai amb aquesta carn... deuen ser boníssimes!) tenen molt bona pinta :)
Jo també he sentit molt la pèrdua de l'Angel Gonzalez. Un gran poeta.

starbase ha dit...

Jo també faig servir el Ras-el-hanout (concretament el de la marca Lais Import, que són clients d'on treballo i també es ven al Carrefour).

Els pinxos morunos grocs es fan amb aquesta barreja, si no m'erro.

JuanK ha dit...

Estas albóndigas han de estar de muerte. ¡Las probaré!

Charmana ha dit...

Ei, saps que m'agrada molt com escrius? Sembla que les lloances fan de mal dir en persona, però cal que t'ho digui: Estic molt orgullosa de tu! (Enveja, enveja, tots plegats, la Mar és la meva germana!)

Mar Calpena ha dit...

Estàs "pallá", Margarida! T'estimo!

Ro ha dit...

A mi tb em fa fer pena la mort de l'Angel González i vaig tornar a rellegir algun poema seu. I què bona la imatge de "fan" de poeta: jo havia fet alguna cosa similar amb altres escriptors i quina vergonya es passa però què bo que és, ja, ja, ja.

Cristina ha dit...

ostres et FELICITOOO! el meu blog te més o menys 6 mesos de vida i n'he fet bastantes de pífieeees! una mínima per setmana? pero ja se sap, és la premisa de l'estudiant que vol apendre (sobretot autodidacticament com jo!!!) jajajaja

el pitjor de tot es repetir la pífia per despistada.... ANIMS!!!!

Doncs a mi, m'agrada el teu blog, seria una llàstima!!!!