dimecres, 27 de febrer de 2008

Carrot cake


Per raons que no fan al cas, he estat els darrers dies una mica presonera a casa i amb els nervis de punta. Tot plegat, que m'ha agafat per cuinar compulsivament a veure si em distreia, en alguns casos amb uns resultats que m'han ajudat a evadir-me, ni que només fos per la via del gust. He anat provant i llegint receptes, intentant descobrir les subtileses dels aparells i els ingredients de la meva cuina.

Un d'aquests és la meva panificadora, que venia acompanyada de dos manuals. A un hi ha les instruccions pròpiament dites, l'altre conté receptes. Per això, de seguida vaig pensar que provaria alguna de les que aprofiten el programa de pastís del trasto, però quina no seria la meva sorpresa que en aquest apart tot el que hi havia era la recomanació de comprar els preparats que venen al Lidl. I BEG YOU PARDON?! (que traduït al català significa "Fes-te fotre!").

Manuals de panificadores a mi...

Ha!

I menys després d'ahir haver sentit esmentar en alguna banda el carrot cake i haver recordat com m'agrada aquest país típicament anglès, d'aire sa i gust especiat, ideal per prendre'l a l'hora del té, després d'anar a caçar guineus, assistir a la regata Oxford-Cambridge o protagonitzar algun sòrdid escàndol que impliqui a membres casats i respectables de la Cambra dels Lords i/o ministres Tories.

Arrebuscant per la xarxa, no només vaig trobar una recepta adaptada a la panificadora, sinó que vaig descobrir que les primeres referències a pastissos de pastanaga són de l'Edat Mitjana, i que es fan de pastanaga per aprofitar la característica dolçor de l'arrel en qüestió. El sucre serà un bé molt car fins a èpoques modernes i de fet, el carrot cake experimenta un "revival" durant la II Guerra Mundial a causa del racionament d'aquest producte. La de coses que s'aprenen, navegant per l'intergüeb.

El pastís queda humit i tovet. Jo avui n'he pres dues llesques per esmorzar, bevent-me el cafè en la meva tassa de Gromit, a la que se li posa el nas vermell quan hi aboco líquids calents. Un altre dia ja paralaré més sobre Wallace i Gromit, l'encantador i hiperbritànic duo de plastilina, perquè tots dos tenen una relació molt especial amb el formatge, i perquè què carai, m'encanten. Ara us deixo la recepta i me'n vaig a sopar, que ja toca.

Carrot cake per a panificadora

Ingredients

2 tasses de pastanaga ratllada (en públic, negaré sempre haver-ho dit, però això equival a un paquet de 150 gr de pastanaga ratllada del Mercadona)
1/2 tassa d'oli de girasol
3/4 de tassa de llet
1 cullerada de suc de llimona
2 ous
1/2 tassa de panses de Corint
2 tasses de farina
1 cullerada de cafè de bicarbonat
1 cullerada de cafè de llevat de pastissos (el de sempre)
1/2 cullerada de cafè de sal
Canyella, nou moscada i/o gingebre a ull.
3/4 de tassa de sucre

Aboqueu a la cubeta de la màquina els ingredients en l'ordre suggerit del fabricant, que probablement sigui primer els humits i després els secs. Programa pastís, calculat per una barra de 750 grams. 10 minuts de repòs amb la màquina tancada i un quart d'hora abans de girar-lo sobre una reixeta.

Si voleu guarnir-lo amb el típic Cream cheese frosting, aquí hi ha una recepta -en anglès, com ha de ser en aquest cas- que té bona pinta. Els meus companys de feina, a qui he portat el pastís avui per l'hora del cafè, no semblen haver notat la mancança.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Mar,aqui te dejo unas cuantas dires de pan,yo tb tengo una aunque la mia es de otra marca,bueno todas son para lo mismo y van de coña,http://noradebon.blogspot.com/http://breadmachine.blogalia.com/ http://www.panaderia.com/recetario/buscareceta.php,http://maribel4.blogspot.com/http://maribel2.blogspot.com/ espero que te vaya bien alguna un saludo,Angeles.

Anònim ha dit...

http://breadmachine.blogalia.com/ http://noradebon.blogspot.com/ http://maribel2.blogspot.com/
lo siento, soy muy TORPE ,Angeles.

Ibán ha dit...

YO TAMBIÉN TENGO ESA TAZA!!!!!! :)
http://butwhatsgoingoninlondon.blogspot.com/2005/10/my-groomit-thermo-nose-mug.html

Aunque, la verdad, nunca la uso, pero me encanta...es tan...inglesa, como el carrot cake! A mi me gusta con mucho icing, pero mucho mucho. La verdad es que es una buena cosa de hacer en casa, porque las compradas muchas veces tienen un tufillo a polvos y saborizantes un poco asquerosillo.

Cheers, mate!

Mar Calpena ha dit...

Angeles, qué bien, cuantísima información me has pasado... Me esperan muchas horas de diversión. ¡Gracias!

Ibán: Cracking!