dijous, 21 de febrer de 2008

Càmera i regalets de Ciutadella


Quan el meu germà Fernando, que viu a Ciutadella, va saber que se m'havia esconyat la càmera de fotos, va decidir enviar-me la seva, que tot just acabava de canviar per un model superior. Però em va amagar dues coses: Que la seva màquina de fotos vella era molt millor del que mai no havia estat la meva; i que pensava posar en el paquet dues sobrassades, un formatge de Maó, un llibre de Julian Barnes i una postal maquíssima! Així que avui he rebut el seu paquet i veritablement ha estat l'alegria del dia. ¡Gracias desde aquí también, hermano! Ajs, com mola ser la germana petita i mimada...

La meva ment malaltissa ja està tramant per demà a la tarda un pa que incorpori els dos ingredients... Trobarà la Mar un moment per desenganxar-se del llibre del Barnes i posar la panificadora? Podrà la nostra heroïna crear-ne alguna cosa decent, o li sortirà un nyap? I el que és més important... quedarà encara formatge o sobrassada quan arribi l'hora? Els resultats, amb fotos, ben aviat.

5 comentaris:

Gemma ha dit...

EL TEU GERMA VIU A CIUTADELLA?
Ostres, si mai haig d'emigrar... que em busquin a Menorca, passejant per Ses Voltes a Ciutadella o asseguda al Turronero de Maó fent un gelat...
Cada any vaig uns dies a Menorca, m'encanta! I si és fora de temporada d'estiu... molt millor!
L'únic inconvenient de l'illa és que no té muntanyes ni parets d'escalada... si no, ja faria temps que estaria vivnt allà!
I ja no diguem dels cocs de sobrassada i dels formatges... Aix, quins records que m'has fet venir.
No saps a sort que tens de tenir familia allà i poder anar-hi a passar uns dies sempre que vulguis. Ja veig que ets una mimada :)
Esperem les fotos amb la "nova" càmera ;)

Mar Calpena ha dit...

Doncs curiosament, ara fa la tira que no hi vaig... No és tan senzill que ens coincideixin les vacances amb el meu germà i la seva dona. A més, des de que la meva neboda els va fer avis, venen molt més per Barcelona i nosaltres anem menys per allà. Però coincideixo amb tu: Menorca és total!
I si el menjar m'agrada, tinc igual amor pel Gin Xoriguer, tan difícil de trobar als bars d'aquí.

Ro ha dit...

Al Ru li encanta la sobrassada (i el formatge) i ja ha farcit alguns panets amb això (estan boníssims). I més d'un cop m'ha dit de tornar a Menorca, pel seu menjar. Ui, i les ensaïmades? què bones!

cap i pota ha dit...

Mar: La sobra és una menja espiritual. El formatge, ens acosta a la inmortalitat. Penso de amb pocs disgustos i poc treball es pot fer vida amb aquests dos regals de la mare naturalesa. Oi?

Mar Calpena ha dit...

I tant, estan fets de sang i llet... Em sembla que aliments més primaris no existeixen.