dissabte, 9 de febrer de 2008

I ja no ens hem aturat...

L'autora, a l'edat de sis mesets, éssent "brutalment obligada" per la seva mare a menjar-se una lionesa (NOW I HAVE A SCANNER, HO, HO, HO!).

4 comentaris:

starbase ha dit...

juas, com us assembleu la teva mare i tú. Teniu la mateixa expressió en aquesta foto i la que tens al blog!

Gemma ha dit...

Ostres, estic totalment d'acord amb l'starbase, sou clavades!
Jo també tinc alguna foto d'aquestes... Increïble les mares de la nostra època, tenien una obsessió mallatissa a inflar-nos de menjar, oi?

Mar Calpena ha dit...

A casa meva, el consens sol ser que jo m'assemblo molt al meu pare... però és evident que sóc una barreja! A la meva mare no li ha passat encara la falera per alimentar-me, no.

Candela ha dit...

Estabas monisimaaaa... Y no te quejes, que se nota que no le hacias asquitos a la leonesa...