dimarts, 5 de febrer de 2008

No ho digueu a ningú

Secret nº1: L'any 1960 una agència publicitària de Nova Iork va decidir crear una figura que encarnés les virtuts del cafè de Colòmbia. Naixia Juan Valdez (i la seva mula!), qui amb el seu característic bigoti proporcionaria la imatge als productors cafeters durant vora quaranta anys. Però els símbols també envelleixen, i quan va arribar l'hora de buscar un substitut a l'actor que l'havia representat durant tant de temps, es va decidir triar un camperol de debó que reunís totes les virtuts que es volia per a la marca. Com es va fer la selecció final i qui és l'home que dóna vida a Juan Valdes són el tema d'aquest reportatge de la revista Salon.

Secret nº2: M'escriu la Vero, de Daruma (de qui ja us en vaig parlar) i em recomana tres restaurants japonesos/asiàtics dels menys coneguts de Barcelona. Enganxo el seu mail:

El parell de recomanacions de japonesos. El meu preferit és el Wasabi, quan vulguis quedem per dinar-hi (fan menús) o sopar. Atenció: tenen takoyakiii! (em sembla que és l’únic lloc de Barcelona que en tenen, així, de diari vull dir.

Restaurant Wasabi

c/Torrent de l’Olla, 8 (amb Còrsega)

L'altre, és una mena de tasca i la porten dos japonesos maquíssims. És més car i són més lents, però a qui li agrada el sushi (el Marc) diuen que és un dels millors de Barcelona. I s’aplica l’adjectiu “entranyable” pels quatre costats:

Restaurant Wakasa

c/Nàpols, 347 (entre Pare Claret i Travessera de Gràcia)

i com a asiàtic hi ha l’I Wok you, un altre alt en la nostra llista. També és molt petitó i acollidor.

I wok you

c/ de l’Or, 21

A tocar del Verdi http://www.iwokyou.com/

Secret nº 3:

Cercant una cosa que no tenia res a veure amb la cuina, descobreixo a la Biblioteca Nacional d'Anglaterra hi ha una extensa, consultable i suculenta col·lecció de llibres de cuina i textos sobre història de l'alimentació que van des de l'època medieval fins al segle XX. Envejable organització i voluntat didàctica!

Secret nº 4:

Per fi ha arribat el dia. Dijous, després d'un any d'espera el Lidl torna a posar a la venda la seva mítica màquina de fer pa. L'any passat hi vaig anar per la tarda i ja no en quedaven. Val 44€ (per sota del preu normal d'aquests ginys), té la tira de programes, internet en va plena de receptes i està disponible des de les 09:15 del matí. Esperanza Aguirre l'últim.

10 comentaris:

Ro ha dit...

Sort amb la Bifinet i benvinguda al món de les panificadores, a veure les teves creacions. Aquest any vaig "enviar" al meu company al Lidl per aconseguir la "màquina de cosir" del Lidl (q tb és famosa pq és més barata q la resta i va bé) i tot i arribar uns 15 minuts abans... ja hi havia cua!.

Gemma ha dit...

A la carrera en busca de la panificadora!!!
Això semblarà el primer dia de les rebaixes, amb les típiques escenes d'empentes i corregudes per ser la primera de la fila :)
Molta sort!!!!!!!!
(Per cert, a quin Lidl aniràs? És per no clavar-te cap empenta sense voler ;))

gemma ha dit...

Doncs jo em quedo amb el secret nº2! No he estat a cap! Els provaré tots 3, un darrera l'altre :-D

Mar Calpena ha dit...

Demà toca matinar! En principi, aniré al LIDL del carrer Cartagena, em reconeixereu fàcilment pel bat de beisbol i la cara de psicòpata...

Núria ha dit...

Moltes gràcies per l'avis! Caram, quin preu... segur que va bé? M'en vaig al Lidl més proper a veure si en trobo una... m'encanta el tema de fer-me jo el pa. Gràcies.

Gemma ha dit...

M'HE QUEDAT SENSE!!!!!!!
He arribat a les 10:15 (m'he escapat un momentet de la feina) i ja no en quedaven!
La noia del Lidl encara riu ara...
Espero que vosaltres hagueu tingut més sort :(

Mar Calpena ha dit...

Tengui! En quant pugui us escric la crònica... Per desgràcia, no la podré estrenar fins demà perquè a la tarda tinc un tema de feina no escaquejable.
Només un avanç: Hi havia una tia que se n'ha emportat dues (i no són precisament lleuegeres i portàtils)

Núria ha dit...

Ostres, jo també m'he quedat sense, però m'han agafat el tfon per si de cas en tornen a tenir. Hora d'entrada al Lidl 10:20, hora de sortida 10:25.

Anònim ha dit...

Realment val tant la pena la maquineta? És que a casa només menge pa jo...

Helena

Sara ha dit...

Ooooh! Doncs aquest any m'ha passat a mí... m'he perdut l'oportunitat de la panificadora!

Gràcies per les suggerències japorientals!

Una abraçada, Mar!