dissabte, 16 de febrer de 2008

Xocolata i amics

Us en recordeu que dies enrera havia d'ajudar en una mudança? De fet no era una sinó dues: La meva millor amiga, la Marga, se n'anava a viure amb un altre dels meus grans amics, el Félix, que a més és el meu cap a la feina. Potser recordareu també que en aquella ocasió vaig fer un pastís de formatge que mai no va arribar a sortir de casa meva, al menys no per la porta. Ahir van fer el sopar d'inauguració de la seva nova llar i era qüestió de reparar la meva golafreria.
I ho vaig fer en dues passes. Com a regal de no-boda (a veure si deixeu de viure en pecat! que tinc ganes de vestir-me de vint-i-un botó i plorar con una magdalena...) els vaig portar una fondue, per a ser estrenada la mateixa nit.

Aquest aparell, que tan de moda va estar als anys setanta, ha experimentat una certa revifada amb la popularitat de les fondues de xocolata. Ahir en vam prendre una de carn, la borgonyona típica -cuinada amb la meva, de fondue, que tampoc no havia estrenat- i una de formatge. La xocolata la vaig posar jo amb el pastís, perquè la parelleta en qüestió són un parell de xocolatadictes que ni al Patriarca els voldrien (perquè us en feu una idea, el Félix no concep un viatge de feina sense comprar Toblerone a l'anada i a la tornada). Va coincidir que vaig trobar una recepta de Chocolate&Zucchini que era molt senzilla i em vaig decidir de seguida. Ara bé, us ho dic d'entrada: No és apta per a diabètics o gent amb sobrepés. De fet, si teniu un amic d'un amic d'un amic d'un amic que mai hagi patit diabetis o el vostra índex de massa corporal us autoritza a desfilar a la passarela Cibeles, abandoneu l'habitació de pressa i sense aturar-vos a recollir els vostres efectes personals. Això sí, està boníssima, i guanya molt amb un parell de dies de repòs. Jo la vaig preparar abans d'ahir. La Marga m'ha dit que avui n'havia esmorzat les restes i que encara estava millor que ahir al vespre. Encara no tinc càmera i per tant no n'hi ha fotos, però porto camí de solucionar-ho gràcies a la generositat del meu germà Fernando.

Pastís de xocolata fundent

Ingredients

200 grams de xocolata negra de qualitat
200 grams de mantega
250 grams de sucre
5 ous
1 cullerada de farina, curulla

Preescalfeu el forn a 200 graus. Folreu el cul d'un motllo de tarta amb paper de forn. Desfeu la mantega i la xocolata a foc molt, molt baix o al bany Maria, vigilant que no es cremi i remenant de tant en tant. Afegiu-hi el sucre i deixeu que es refredi una mica. Aneu-hi tirant els ous un per un, sense afegir-los fins que l'anterior estigui ben integrat (us serà més fàcil si els bateu abans de tirar-los al bol). Per últim, agregueu-hi la cullerada de farina, millor passant-la per un colador per a que no faci grumolls i aboqueu-ho al motllo. Enforneu-ho 25 minuts. Deixeu-ho refredar una mica i desenmotlleu-lo sobre una reixeta o uns estalvis. Aneu amb compte perquè és bastant fràgil i l'interior queda una mica líquid. Quan sigui fred, filmeu-lo i tingueu la paciència d'esperar a l'endemà, treient-lo de la nevera una horeta abans de menjar-lo. Apunteu-vos al gimnàs al dia següent amb un complexe de culpa bèstia i un enorme somriure als llavis.

1 comentari:

Gemma ha dit...

Tens raó que light ligut no és... Però tot depèn del tall que n'agafis, no? I com tu dius, si després passes pel gimnàs... llavors, sense complexes i un tall ben gros!
Llàstima de la foto, aviam si s'afanya el teu germà ;)