dimecres, 23 d’abril de 2008

Feliç Sant Jordi!

Avui m'he agafat el dia de festa, a compte de les vacances. Ahir me'n vaig adonar que potser feia quinze anys que no baixava a les Rambles per Sant Jordi, i em va entrar un atac de tristor i de vertigen davant la velocitat amb la que comencen a passar els anys. Així que ahir me'n vaig anar bastant d'hora de la festa anual del Qué Leer -inviable assistir-hi només per la part gastronòmica, en franca caiguda lliure- i avui m'he dedicat el dia a mi, a llegir, a caminar, a gaudir de les olors, els sons i els colors del dia...

No he baixat fins a la Rambla fins ben bé al migdia. Detesto les gernacions i sé que per a molts dels que voltaven amb mi avui és l'únic moment en el que compraran llibres, no parlem de ja de llegir-los. Però la diada de Sant Jordi, viscuda a peu de carrer, em fa esborrar tot cinisme sobre la indústria editorial, i em reafirma que la cultura és font d'alegria. Per què no abolim d'una punyetera vegada el coi d'onze de Septembre, una data on no ha passat mai res de bo, i enlloc de commemorar derrotes celebrem per ni que sigui per un cop el plaer de ser en aquest món?

Jo he complert amb el meu deure cap als companys de professió i m'he agenciat l'"Obesos y famélicos" que us deia dies enrera, el dietari del 73 de Josep Maria Castellet i, aprofitant el descompte del 10% que només es pot aplicar avui sobre el preu del llibre, el totxo del Harold McGee sobre la ciència de la cuina, més algun altre títol per regalar. M'he prohibit afegir nous receptaris a la nòmina, però ha estat un plaer saltar de parada en parada mirat novetats, sense pressa ni fred (ha fet un magnífic dia de primavera). He acabat l'excursió a la Boqueria, com no podria ser d'una altra manera, tot i que sense comprar pa de Sant Jordi, que ja anava prou carregada!

Per fer-vos el meu petit regal particular, a manca de roses virtuals, dues propostes:

Una, aquest festival de llibres comestibles que es celebra des de fa vuit anys a Montreal, que cel·lebra també activitats per tot el món. A veure si algun dels nostres restauradors s'anima a prendre-hi part de cara a l'any vinent...

L'altra, un plat que ni fet a mida. És tradicional, català, de festa, i requereix que la carn es talli com un llibre. I deliciós! La recepta, com el seu nom indica, és la de la meva tieta, que la broda.

Llom amb ametlles de la Tieta Maria

Ingredients

Un llom de porc, millor ibèric, tallat com un llibre. Cal calcular 4 o 5 talls per cap.
Dos o tres cebes ben maques.
Dos grans d'all
De mig a 3/4 de litre de llet sencera
125 grams d'ametlles torrades
Sal i pebre blanc
Oli
Opcionalment: conyac i xampinyons
Cordill

Obrir el llom, tallat com un llibre o una pinta i salpebrar cada "pàgina". Picar les ametlles torrades (o comprar-les ja picades, diu la neboda iconoclasta!) i omplir-ne el llom amb una culleradeta per tall. Un cop farcit, lligar el llom amb cordill, traça i paciència per a que no es desmunti.
Posar oli en una paella i daurar el llom. Flamejar-lo, si es vol, amb una copeta de conyac. Picar la ceba ben fina i afegir-la a la cassola. Deixar-la coure fins que perdi l'"orgull". Picar l'all i afegir-lo. Tirar prou llet a la cassola com per a que el llom quedi tapat. Anar girant el llom per a que es faci per tot arreu, fins que la salsa quedi ben espesseta. Si es vol, es pot passar pel minipímer. Si se li vol afegir els xampinyons, cal coure'ls apart.

2 comentaris:

cap i pota ha dit...

Mar: Aquesta recepta m´agrada.
És curiós que tot llegint-la he recordat una cosa que vaig llegir fa temps sobre la convinació dels làctics amb la carn. La nostra cuina que és arab, jueva i carolingia, no acostuma per influència jueva a barrejar els làctics amb la carn. Els jueus això ho tenen com un precepte inamobible.
Personalment penso que la convinació dona resultat.

Margot ha dit...

Bon día Mar!
Aquesta recepta la feía desde que am vare casar, i da aixo fá molt de temps, ja jaja.
Uns 30 anys no mes, ja ja.
Pero desde fa 16 ja no la faig ( am vaig divorciá) ;))) segueixen fen-la la meba mare i filla, a ellas els apasiona.A mi no gaire, " sera que cualquier tiempo pasado no fué mejor? " j ja ja ja.
Pd. Sorry per escriure en un catalá tan dolent!!! ;)))
Petons, petons, petons
Margot