diumenge, 20 d’abril de 2008

Mi cassssssaaaaa...

Em sento com E.T. Acaba d'acabar el Saló del Còmic i per primer cop en quatre dies poso els peus al pis per quelcom més que per dormir. Molt em temo que en aquesta ocasió el certamen no ha donat per gaire pel que fa a gastronomia o cuina. Espurnes, potser, en el còctel que vam oferir a l'estand per celebrar els quinze anys de l'editorial on treballo. Allà vaig descobrir que les empreses de càtering ¡fan servir ginebra de garrafa per netejar les taules! i vaig designar com plenament copiable l'agradable combinació de foie i ametlla crocant de certs canapès. I no gaire més. Avui, al migdia, he estat a punt de comprar una màquina de fer dònuts que venien per 4,75€ a una botiga de xinesos de Creu Coberta, a tocar de plaça Espanya, però me n'he adonat que fa uns deu anys que no em menjo un dònut (he dit "dònut" i no "rosca". Això últim a vosaltres no us interessa, colla de porteres), així que no tenia gaire sentit afegir un trasto més a la col·lecció.

A casa, per sort, la meva mare, que val un imperi, m'ha anat deixant truites i verdures per a que em pogués alimentar quan tornava defallida. I per demà, ja he posat a descongelar un plat que vaig fer l'altre dia i que crec que és francament recomanable. L'he adaptat d'un de Mark Bittman, un autor/cuiner que té una secció setmanal i un blog al New York Times sota el nom The Minimalist, en les que ofereix idees per a cuinar senzilles i efectives. Així que sense més dilació us presento...
Pollastre pseudothai (originalment, pollastre amb llima i coco)

Ingredients

Uns 700 gr de pit de pollastre
1 llauna de crema de coco (la trobareu a les botigues sudamericanes)
Dues llimes
Pebre de caiena
1 cullerada de curri (opcionalment, però preparant jo la recepta...)
1 polsim d'alfàbrega
2 culleradetes de nam pla, si no pareu de comprar frikades com faig jo, o de salsa de soja, si teniu una mica més de xerot.
1 ceba tendra (dues, si són molt petites).

Ratlleu la pell de les dues llimes. Exprimiu-ne el suc d'una i amb ella macereu el pollastre. Sacsejeu la llauna de crema de coco (important, que si no fa fastiguet) i escalfeu-ne el contigut a foc molt baix amb la pell de les llimes, el suc de l'altra llima, un polsim de pebre de caiena, el nam pla i el curri.
Coeu el pollastre. Aquí hi ha dues maneres diferents de procedir: O be preescalfeu el gratinador del forn, folreu una safata amb paper de plata i el torreu fins que quedi daurat, que és el que vaig fer jo seguint les indicacions originals, o us deixeu de xorrades i el feu a la planxa. Uns segons abans de retirar el coco del foc, tireu-hi la ceba tendra tallada molt finament. Serviu-ho sobre arròs blanc, per exemple. La única pega del plat és que queda una mica sosso de color, com podeu veure a la foto.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Aquests dies, quan veia les notícies del Saló del Còmic, sempre he pensat en tu i ja m'imaginava que aniries de cul :) Però per fi podràs descansar una mica... Sort de les mares, eh? Què faríem sense elles?
Aquest pollastre té molt bona pinta, no acostumo a cuinar amb llet de coco, però ha de quedar molt bo!

Charmana ha dit...

La mare estarà feliç!!!!!!!!!!

I si posesis algun trocet de fruita confitada per donar color?

Mar Calpena ha dit...

Aquest vespre penso pujar un post dedicat a ella on coneixereu el seu costat més... Bé, ja ho veureu.

Margot ha dit...

Hola Mar!
Te bona pinta aixo, jo cuino a vegades emb llet coco i m'agrada.Es divertid tenir una mare que faixi dibujets a las cares dels politics ja ja ja ja.
Petons.
Margot
Ah! tinc un blog nou, petit ancare pero que anirá andavant, es vegetariá.http://veg-etari-an-margot.blogspot.com/