divendres, 9 de maig de 2008

Orgia

Em va el porno.

Acceptem-ho. Hi estic enganxada.

Tinc milers de pàgines marcades i visito cada dia un munt de blogs, tot per les fotografies.

Pels plats que mai no faré, però que voldria provar.

Per les receptes que algun dia, en una cuina somiada, i amb un auditori de comensals entregats i voraços, voldria exhibir. Me'ls marco, me'ls remiro, i m'imagino servint les delícies que veig a les fotografies a la meva taula. No he llepat mai la pantalla, però n'he estat a prop.

I mai no en tinc prou, d'aquestes fantasies. Cada dia hi ha un nou ingredient, una nova revista de cuina al quiosc, un nou programa a la tele que em tempta. No hi ha prou vida ni tinc prou gana per arribar a provar-ho tot (Potser si tingués quatre o cinc fills i em dediqués a cebar-los com una bruixa de conte...? Quant de temps trigarien els serveis socials a venir a espatllar-me la diversió?). Em toca, doncs, conformar-me a somiar i desitjar. De vegades, aconsegueixo apartar-me d'aquesta orgia visual i arribo a fer realitat el que m'indueixen a fer imaginar les fotos, que no sempre fan justícia a allò que prometen. Avui he decidit atrevir-me amb dues receptes que havia marcat recentment -quan més temps passa, més improbable és que les provi- i, tot i que les fotos que n'he tirat jo no són particularment estimulants, us he de dir que els resultats sí ho són. Les dues receptes triguen més a explicar-se que a fer-se, i les dues us proporcionaran força plaer tant a la cuina com a la taula (a altres llocs, ja us apanyareu).

Una altra confessió, arribats a aquest punt. Normalment, quan us poso receptes de blogs estrangers, procuro ser bastant fidel a l'original, i peso qualsevol ingredient substituït per garantir-vos que el resultat que tindreu serà similar al que tinc jo. No és així en aquests dos casos, perquè he aprofitat el que corria per casa. Així que fieu-vos-en, però d'aquella manera. Si llegiu la llengua de Xécspir, us recomana que punxeu als links de cada recepta, per fer-vos una idea millor de com he canviat les proporcions. He marcat en vermell les substitucions, i he deixat en negre ingredients i mètodes originals.

Aquesta és una recepta de la Rachael Ray, una presentadora tan popular com insuportable de la Food Network que ha fet fortuna amb programes on promet que et pots fer el sopar en mitja hora. Tot i que els cuiners de debó en demanen l'extradició a Guantánamo -el seu somriure de joker i el seu hiperentusiasme casi que ho justifiquen-, quan vaig veure aquests carabassons farcits a la web de la seva revista vaig deixar de fer-m'hi l'estreta. Són ràpids, senzills, atipen i poden ser un plat principal vegetarià perfecte. A més, m'encanten les receptes que acaben fent-se del tot al forn, perquè això vol dir que em donarà temps de fregar els estris de cuina abans de sopar!

Barquetes de carabassó de la mama Elsa

Ingredients (per a 6) (per a 2)

6 carabassons mitjanets (dos)
3 cullerades d'oli
5 gran d'all (dos)
Un parell de polsims de pebre vermell picant
1 ceba mitjana (petita), picada finament
1 llauna de mig kilo de tomàquet trossejat, de la que en reservareu apart el suc (tres tomàquets ben madurs, picadets + una cullerada de salsa de tomàquet + 2 d'aigua)
1 raig de vi
2 cullerades de mantega (una)
10 fulles d'alfàbrega fresca (un polsim d'herbes provençals seques)
3/4 de tassa de pa ratllat (uns quaranta grams... el que quedava a la bossa!)
Julivert
1/2 tassa de parmesà ratllat (a ull... possiblement, vàries vegades aquesta ínfima quantitat)
Sal i pebre

Preescalfeu el forn a 200º. Renteu i talleu els carabassons longitudinalment -que bé que parlo!- i buideu-ne l'interior amb una cullera. Reserveu-lo. Poseu-los en una safata de forn, ruixeu-los amb unes gotes d'oli, i cap a dins. Trinxeu-ne l'interior, i barrejeu-lo amb la ceba trinxada i un dels grans d'all, sense el nervi i aixafat. Tireu dues cullerades d'oli a la paella, i a foc alegre, coeu aquesta farça durant cinc minuts, remenant sovint, fins que el carabassó faci cara d'estar caramelitzat. Afegiu el pebre vermell i els tomàquets, i deixeu que la barreja s'escalfi uns instants. Salpebreu. Tireu-hi el vinatxo -Don Simón fan uns minitetrabricks que per cuinar van molt bé i eviten haver d'estrenar ampolles que, un cop obertes, poden conduïr a un pelotasso de mitja tarda del tot absurd- i deixeu que s'evapori. Afegiu-hi el suc del tomàquet (o la salsa i l'aigua) i abaixeu el foc, fins que s'evapori. En una altra paella, poseu l'oli que us queda i la mantega, i escalfeu-los. Salteu ràpidament la resta del all picadet. Aboqueu-hi la farina de galeta, i torreu-la un parell de minuts. Tireu-hi julivert a dojo, més pebre, i el formatge, i barregeu-ho amb el que hi ha a l'altra paella i l'alfàbrega trinxada. Treieu els carabassons del forn, farciu-los, i torneu-los a entrar cinc minutets més. I ja està.

L'altra recepta arriba de la Martha Stewart, un engendre més de la tele ianqui que és una marca en sí mateixa. Pels pobres americans, el nom d'aquesta pava s'ha convertit en la perfecta taquigrafia per assenyalar a la mestressa de casa primmirada i perfeccionista, que fa galetes perfectes, decora la casa i no perd mai el somriure ni la compostura, al estil de la Bree van de Kamp de "Mujeres desesperadas". Llàstima que la Stewart es va passar una temporadeta a la cangrí per haver fet servir informació privilegiada per enriquir-se a la bossa. El somni americà ja les té, aquestes incidències.
El cas és que em quedaven uns quants filets de pit de pollastre a la nevera, i un cul de bossa d'espinacs congelats, i la combinació em semblava una bonica escapatòria al combo habitual d'espinac + panses + pinyons. No us poso les quantitats que he fet servir jo, perquè encara us enganyaria més del que ho faig habitualment: no en tinc ni idea.
Si mireu la recepta original, veureu que hi ha la suggerència de servir el pollastre amb orzo, una pasta amb forma d'arròs, que jo he ignorat.

Pollastre amb espinacs i brie

Ingredients (per a 4)

700 grams de filet de pit de pollastre
1 paquet d'espinacs congelats (300 grams?), descongelat i ben escorregut
120 grams de formatge brie, tallat a dernes (emmental)
Sal i pebre
Mostassa de Dijon

Escalfeu el gratinador, i poseu la safata del forn bastant amunt. Folreu una safata amb paper de plata o de forn. Poseu-hi els filets, unteu-los amb una mica de mostassa, una miqueta d'espinacs (apreteu-los un cop més just abans per a que acabin de deixar anar l'aigua), i un tallet de formatge. Enrotlleu-los començant pel costat petit, i amb la costura cap avall. Salpebreu-los i deixeu que els rotllets es gratinin fins que la part de dalt sigui daurada (segons la recepta original, uns vuit o deu minuts, els meus han trigat un xic més). No té més misteri.

2 comentaris:

glòria ha dit...

Segur que agafaré afició a la cuina , però a aquesta literatura gastronòmico-pornogràfica que avui proposes amb tanta gràcia, sí m'hi acostumaré.
La meva truita de patates i la lectura del teu post fan un menú complert.
Salutacions!

glòria ha dit...

Perdona, a la primera línia he volgut dir:
"Segur que no agafaré..."
Mercès i sorry.