dimarts, 10 de juny de 2008

[suspir]

Ai.

Ai.

Ai.


Miro enrera cap a les dues darreres setmanes i els pocs àpats que recordo fan riure... o plorar. Dos hot dogs a peu dret mentre em feia la visa del ikea. Unes galetes, de la mateixa botiga. I uns fideus reescalfats que la meva mare m'havia deixat a la nevera, el mateix dia, després de set (7) carrets plens de prestatges i armaris i taules i butaques i, i, i... mal de queixal. Que també era un factor. El cas és que ara tot comença a accelerar-se i divendres finalment els paletes entren a treballar al meu pis -sí, el meu pis de debó, comprat quan encara es podien comprar gràcies a la infinita clarividència de la meva germana, a qui des d'aquí beso els peus- i espero poder mudar-m'hi abans de final de mes. Mai no hagués pensat que escollir parquetistes, pintors i lampistes seria tan complicat, ni que triar un sofà de persona gran em posaria tan nerviosa, ni que a Barcelona hi hauria tantes botigues de decoració per visitar, ni que descobriria que no és el mateix el gotelé que l'estucat...

Tot just començo a veure la llum al final del túnel. La cuina continua pràcticament com la vaig deixar, però tenint en compte que només em cal comprar els electrodomèstics -els mobles els vaig renovar fa uns pocs anys, aprofitant un finiquito- m'amoinen més d'altres estances. A sobre, tinc els consells que generosament m'heu anat passant i que us resumiré pròximament. Avui només vull agraïr-vos la paciència, anunciar-vos que la guanyadora és la Dorothy Fernández, i emplaçar-vos al post-resum que pujaré en breu. Dorothy, em poso en contacte amb tu demà i concretem la tramesa de llibres!

Per cert, si us voleu convertir el vostre nom en el d'un producte impronunciable (com la taula d'aquí sobre), hi ha un generador a la xarxa que us fa la feina bruta. I per acomiadar-me, la imatge d'una safata que he comprat per servir i lluir pastissos, un estri que fa temps que desitjava. Sempre he identificat aquest tipus de plàtera amb l'hora del té a la british, entrepans de cogombre, majordoms que serveixen Earl grey amb un núvol de llet, assassinats d'Agatha Christie, i aristòcrates despreocupats que ballen el quickstep. No em feia punyetera falta, i just per això, m'encanta.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracias por el premio.
Ahora me tengo que preparar los agradecimientos, y ¡¡¡juro que no lo haré en un inglés macarrónico!!!

Nos ponemos en contacto.

Dorothy

Ro ha dit...

Quan acabis de fer la cuina, hauràs de fer una entrada per ensenyar-la amb fotos i llargues explicacions. Bona sort i paciència amb les reformes!

Gemma ha dit...

Ja tinc ganes de veure la cuina nova... i de començar a llegir totes les receptes que hi faràs!
Ànims amb les obres i el trasllat, és cansat però després l'esforç es veu molt recompensat :)