dijous, 31 de juliol de 2008

Amanida a la manera de... internet

Ah, la xarxa. Quin gran invent. No sé com podíem sobreviure abans de que existís. Com anàvem a aquells temples del mal anomenats "biblioteques" quan preparàvem un treball del cole. De quina manera compràvem les xorrades que ens omplen els armaris. O què feiem sense llegir els meravellosos emails que certs coneguts ens envien amb l'encapçalament de PASALO!!!!!!!! MUY DIVERTIDO!!!!!!.

Un dels salts qualitatius en la autopista de la informació, que deu ser catalana, perquè les conexions encara són lentes i es paguen a preu d'or, són els blogs i la tecnologia de sindicació RSS, que ras i curt vol dir que, amb el programa adequat, un té a l'abast les actualitzacions diaries de tots els blogs del món que l'interessen. Això facilita molt la feina quan t'interessa un tema específic, perquè no només no t'has de preocupar per anar passant per les pàgines que el tracten, sinó que pots comparar fàcilment unes i altres. No costa gaire fer-te a la idea de què és el que es porta. En els blogs de cuina americans, quan s'acosta Halloween tot són receptes amb carabassa, fins l'avorriment i el vòmit, igual que el quatre de Juliol no hi ha tarta que no estigui decorada en els colors de la bandera... francesa. Bé, el cas és que sovint una recepta es posa de moda i tot quisqui s'apunta a provar-la. L'any passat va ser un pa que no es pastava (que em deleixo per intentar, ara que tinc un forn de mida adulta), i ara mateix el que està de moda són les galetes de xocolata que requereixen 36 hores de llevat. Malgrat això, en molts dels meus blogs de capçalera ha estat apareixent discreta i persistentment una recepta d'amanida, poc més que una combinació de gustos, que em tenia intrigada, i que em cridava molt més que les rebosteries variades.

Visca la web. Sobre tot perquè impedeix que la meva gata salti pel balcó...

Amanida de síndria i formatge feta

Ta-xan! Sóc fan de la síndria - de petita, una de les primeres paraules que vaig pronunciar va ser "xia"- i adoro el formatge feta. Però la meva Rottenmeyer interna es mirava la recepte per sobre les ulleres i li augurava un fracàs monumental. Ha, com ha de ser bona una combinació tan estranya? Què en sabran, aquests blogaires, del que és menjar bé...? Segur que és fastigosa. Segur que no hi ha qui s'ho empassi. Segur que malbarataré els ingredients. Tsc.

MOOOOC! ERROR!

La vaig assajar abans d'ahir a la nit i, amb petites variacions, ahir vaig tornar a repetir. Amiguets, the Oscar goes to aquesta superamanida, que acabo de decidir que és el plat de l'estiu. Un mos i us traslladareu a una platja grega (tot i que quan vaig ser a Grècia no recordo haver tastat res semblant) o algun lloc indeterminat d'Orient Mitjà, sense bombes però amb caravanes que travessen el desert, minarets i oasis. I a sobre, barata i a prova de tontos. No us passo la recepta com a tal (podeu trobar-ne dues de fiar en anglès aquí i aquí), sinó una guia de com fer-la, perquè admet variacions. Si heu de fer cas a alguna de les ofertes que rebeu per internet cada dia (V1AGRAH, REPL!KAH WA7CHES...), que sigui la de preparar aquest plat.

Ingredients

Síndria (més fàcil si és sense pinyols)
Formatge feta del de debó.
Oli d'oliva
Menta fresca
Sal gruixuda o Maldon
Ceba de Figueres o ceba tendra
Vinagre o suc de llima
Opcionalment: fulles de ruca o enciam, olives negres, pebre

Talleu la síndria a cups i treieu-ne els pinyols, si en té. Poseu els cups sobre l'enciam i la ruca, si els empreu. Talleu la ceba a dernes i afegiu-la també. Esmicoleu-hi el feta per sobre i poseu-hi les olives sense os i partides, si les voleu. Feu una vinagreta ràpida batent dins d'un got amb una forquilla un rajolí d'oli, el vinagre o la llima (podeu ser generosos, l'àcid proporciona un contrapunt interessant a la dolçor de la fruita) i la menta, rentada i esmicolada. Per últim, saleu-ho i si esteu llençats, pebreu-ho.

2 comentaris:

Camil Ros ha dit...

idea fantàstica, una bona amanida refrescant d'estiu, la síndria combina molt be amb formatge o potser també amb unes anxoves o una ventresca entre d'altres, crec sense haver-ho provat que la síndria pot ser la base d'una infinitat d'amanides, que tremolin les tomates.
ben retrobada a la xarxa

Ester ha dit...

Gràcies per dir que éw bona, perquè igual que tu al llegir la recepta no sembla que hagi del lligar.
Bon profit
Estas recuperant el temps perdut amb tots aquests posts, eh!!!!!