dilluns, 28 de juliol de 2008

El sopar dels idiotes

No estic dient que TOTS els participants de Ven a cenar conmigo, el nou concurs antropològico-culinari que ofereix Antena 3 cada vespre entre setmana siguin idiotes. No, déu me'n lliuri. Però sí que és molt curiosa i notable la quantitat d'imbècils que els responsables de càsting d'aquest concurs semblen considerar material televisiu.

Durant aquest mes i mig que he estat apartada de tot el que té a veure amb la cuina, aprofitava els vespres per caure derrotada davant la tele de ma mare i contemplar com cinc estranys quedaven per sopar durant una setmana, convertint allò que hauria de ser, en el millor dels casos un cant a l'hospitalitat i en el pitjor, un concurs culinari estàndard, en, de vegades, una picabaralla de drag queens a cops de bossa. Enganxa.

La mecànica del concurs funciona així: Durant una setmana, cinc persones d'una mateixa ciutat que no es coneixen entre ells queden per sopar, una nit a cada casa. Els convidats valoren amb una nota de l'u al deu el menú i les dots com amfitrió dels seus contrincants.

Al principi, Antena 3 va fer màrqueting del programa anunciant que un dels atractius era que els participants poguessin fer nous amics i fins i tot lligar. Tot molt cool i modern, des de l'estètica pseudojordilabanda del grafisme (a aquestes alçades, ja més passada que Machín), fins a la música, la realització...

Un programa dedicat a la cuina urbana d'avui en dia, no? Un viu diagnòstic de què menja la classe mitjana, mitjana-alta espanyola, no? Doncs no. Des del moment en que els concursants són, com es diu en castellà, juez y parte, la fascinant natura humana surt a la llum, i assistim a autorretrats tan demoledors com la pija sevillana que, bo i posseïnt una casa amb llac privat i poder adquisitiu com per contractar un grup de música per a la seva vetllada, obertament va donar només dos punts a una competidora, perquè "era la seva estratègia" per fer-se amb els 3000 euros de premi. O, en la mateixa edició del programa, un ninyato maleducat que es va dedicar a sabotejar els sopars aliens perquè el seu no havia agradat. O la mestressa de casa que va demostrar les seves dots de majorette a mig àpat. Imatge dantesca que, si hagués d'afrontar en una situació real, em motivaria a buscar amb discrecció i urgència la porta de l'immoble, però que inexplicablament, als comensals no els va fer perdre la gana per a la resta de la seva vida.

Dit això, resulta profundament divertit i consolador veure que tot fill de veí les passa magres quan té convidats. Que el plat que se suposava que els havia d'enlluernar passa sense pena ni glòria. Que si ets creatiu, ells prefereixen els plats de tota la vida i que si en canvi vas sobre segur, et trobes que en un altre sopar el menú és pràcticament el mateix (exemple: a l'edició d'Astúries quatre dels cinc concursants van servir llom de porc, i encara dos d'ells van coincidir a preparar-lo amb Cabrales). Descobreixes també que uns i altres estan carregats de moltes, moltes manies ("Yo es que no soy de pescado/queso/verdura/vino/...") i que la cultura culinària del país, per abundants estrelles Michelin que tinguin els Adriàs, Ruscalledes i tutti quanti, encara no ha arribat fins al punt que sigui del domini comú què és un guacamole o eviti que es parli de productes segurament tòxics, com l'"acetato balsámico".

Enmig d'aquest panorama, de tant en tant s'albiren alguns detalls interessants, com la preferència per les postres tradicionals, o certs plats que podrien ser perfectament copiables. I la possibilitat de fer una mirada indiscreta a la impagable decoració d'algunes cases, als usos i costums culinaris populars (compra algú encara enciam que no sigui de bossa?) i a la interacció entre persones amb les que, en la seva majoria, espero de tot cor que no em toqui haver de sopar mai. Entreteniment de primera.

10 comentaris:

Angus ha dit...

Lo he visto varias veces, engancha un poco para descojonarse y ver quién lo hace peor. Salvo la primera semana, que hubo cierto nivel, el resto son de coña. Al niñato ese maleducado le habría puesto a dieta de purés después de patearle la cara.
El tema de las estrategias además desvirtúa mucho el aspecto concurso, porque simplemente se dedican a puntar muy bajo con la esperanza de que los demás no sigan estrategia y poder ganar.
Morboso para descojonarse, pero culinariamente bastante pobre.

Ester ha dit...

Jo algun cop l'he vist fent zapping i no m'ha atret gens
Ester

Anònim ha dit...

Reconozco que lo he visto bastante, aunque por la hora en que lo hacen y por ser verano es un poco complicado.
Estoy de acuerdo con lo que dices, a mi me molesta que algún concursante después de decir que le había gustado el menú y que el anfitrión había estado correcto, diga que puntua bajo porque esa es su estrategia!!
El programa es bueno para darte cuenta, tal como dices, de la poca cultura culinaria que tiene la gente, y eso que se supone que los que participan sienten interés por la cocina.
Otras de las cosas que más me entretienen del programa son los comentarios de la voz en off, a veces son destornillantes (¿por que le llaman "tostas" cuando el pan nunca esta tostado?, ¿después de darle de comer al perro, esa manita se lavará?, pues no, no se lava, y así muchas más)
Seguiré viéndolo cuando pueda, por lo menos de momento y hasta que me canse, que es lo que siempre pasa con la televisión.

Dorothy

olletadeverdures ha dit...

jajajajajajajajajaajaj
Com t'he trobat a faltar, Calpena!

Anònim ha dit...

Hola,espero q tu casita este quedando bien xula,ayy yo tb veo este programa y me sorprenden las mismas cosas ,por cierto, pq llaman estrategia a jugar sucio? estrategia seria hacer una cena estupenda,y todo por cuatro cuartos,en fin, la naturaleza humana q diria miss marple,me alegra un monton tu vuelta,saludos.Angeles.

La cuina vermella ha dit...

Estimada, chapeau!
Aquestes són les ventatges de no disposar de televisió!!!

Sara Maria ha dit...

Genial, l'he vist tot fent zapping algun cop, mai senser, i he pensat que era gent d'un altre món.

starbase ha dit...

No entenc l'estratègia d'aquest concurs. No hauríen de posar zeros a tothom i punt?

Jo de vegades el veig perque tot el que porti un fogó em resulta atractiu, però fredament mirat no té solta ni volta.

Anònim ha dit...

Molt bona crítica del programa.
Ens l'hem de prendre com un simple divertimento, no té massa a veure amb cuina o gastronomia.
Per cert, jo compro els enciams/escaroles/etc sencers, i els rento i preparo a casa.
Salutacions,

Marta F.

deliciosa martha ha dit...

Mar, em sembla que el director/a de casting és un aprenent que no sap ben bé en què consisteix la seva feina exactament. Hi va haver un concursant que no sabia que eren les endivies ?????? i per tant no sabia si li agradaria el sopar d'un dels consursants. I jo em pregunto que carai els hi pregunten al casting...