dimecres, 3 de setembre de 2008

El pintxo del mal. Perdó, l'eix...

Hi ha idees que em semblen tan irresistibles que no suporto no que no se m'hagin acudit a mi. Per això mateix se'm fa intolerable que hagin aparegut fa poc no un sinó dos llibres dedicats a les cuines dels països que George Bush fill (de sa mare) va qualificar com "l'eix del mal." No és només que sigui apassionant conèixer millor la gastronomia de llocs com Corea o Iran -aquesta última, una de les més refinades i sofisticades del planeta- sinó que per a un aficionada a les relacions internacionals com sóc jo no se'n podia estar de una fricada d'aquest calibre. A veure, que estic subscrita a l'edició electrònica de Foreign Policy i Saveur. És com si les dues revistes es casessin i tinguessin fillets, dolços fillets de paper i tinta, que jo podria cuidar i llegir i... bé, prou, que escolto les sirenes de l'ambulància del psiquiàtric enfilant cap a casa meva.
El primer dels dos títols és obra de l'anglesa Gill Partington, i s'anomena The axis of evil cookbook. La Partington no és cuinera ni especialista en relacions internacionals, sinó professora universitària de literatura anglesa, i admet no haver posat als peus a cap dels països que surten al llibre (els tres membres clàssics de la triada: Iran, Corea del Nord i Iraq, més els tres que el Departament d'Estat nordamericà va afegir a posteriori, Cuba, Síria i Líbia), així que el seu llibre tira més per la sàtira política que pel camí de la recerca seriosa. Tot i això, pel que he deduït llegint-ne les ressenyes, les receptes són prou autèntiques i les anècdotes gastronòmico-dictatorials, sucoses.
Posats a triar, tanmateix, crec que em quedaria amb l'altre títol, Cuisines of the axis of evil and other irritating states, perquè l'autora, Chris Fair, té entre les seves credencials ser una reputada especialista en el Sud d'Àsia i haver treballat com en la secció d'afers polítics de les Nacions Unides. I també per la tria d'estats de Fair, que inclou altres països d'aquells que acostumen a sortir a la secció d'Internacional dels diaris seriosos, incloent un capítol anomenat "La barbacoa del Gran Satan", dedicat als seus Estats Units natals. Òbviament, tot i que l'element de sàtira i d'opinió també hi és present, Fair crida l'atenció sobre alguns punts interessants, i demostra que política i menjar van molt units. Un exemple, extret d'aquesta entrevista a Newsweek, és com Israel s'ha esforçat per vendre el falafel com el seu plat nacional, tractant-se aquestes croquetes d'una especialitat àrab. La Fair no té por de la polèmica: afirma allà també que el menjar divideix enlloc d'unir. Com diuen els anglesos, food for thought.

5 comentaris:

deliciosa martha ha dit...

Totalment d'acord Mar. Sempre he pensat que la cuina seria una bona eina per fer de l'integració dels noubinguts a Catalunya una tasca agraïda i amb resultats exitosos.

Gemma ha dit...

Ostres MAr, anava a deixar-te un comentari dobre el psot quan he llegit per primera vegada la frase que surt aquí sobre "si em fas spam jo et faré vudú!" Ja ja ja, és genial, m'encanta, m'he fet un tip de riure! Quan fa que la tens posada? Potser la tens des del principi i jo ni l'havia llegit, increïble!

Per cert, el que volia dir mig relacionat amb el post és que a mi m'agradaria que potenciessin més programes del tipus Karakia, m'encanta i trobo que ajuden molt a conèixer altres cultures. Com diu la Deliciosa Martha, la diversitat gastronomica hauria de ser una eina d'integració i no al revés...

Mar Calpena ha dit...

Potser hauríem de pensar alguna iniciativa per fer en un centre cívic, o així... Se m'estan acudint algunes idees... Jo també sóc molt fan de Karakia, i estic segura de que serviria de molt. Potser es podria fer un grup internacional de cuina o... No ho sé, si algú coneix algun educador social o té contactes amb alguna associació de veïns en podríem parlar. Jo sé que a Nou Barris fan un Festival de sopes del món i acaben d'editar-ne un llibre. Mmm, m'està temptant la idea!

Gemma, la frase la vaig posar fa uns pocs mesos perquè no parava de tenir comentaris que només eren publicitat de jocs online o coses pitjors. No crec que espantés a ningú amb ell, però no n'he tornat a tenir i ja és molt.

Gatot ha dit...

hola Mar,

fa algun temps que et segueixo i et tinc enllaçada a casa, però em feia cosa fotre cullerada quan jo només sóc un operari domèstic de la cuina del dia a dia encuriosit en saber coses noves...

però avui... no me'n puc estar: que no has vist a la portada del primer llibre que hi surt el "burro català"????

l'autora té informació privilegiada? ja som part de l'eix gastronòmic del mal?

petons i llepades receptístiques!

Mar Calpena ha dit...

El ruc català? M'he quedat glaçada... Realment, no m'hi havia fixat i no entenc què hi fa un ase a la portada. És una referència al partit demòcrata americà? A la mula del Juan Valdés? O és simplement que el dissenyador gràfic havia fer un esmorzar de "carajillo"?