dijous, 4 de setembre de 2008

Gat per llebre

Un dia d'aquests us parlo de l'art japonès del bento, que consisteix a muntar els tuppers més sofisticats, horteres, i complicats de l'univers. Carmanyoles com la d'aquí a sobre o aquestes altres. No me n'he pogut estar de deixar lliure la meva cursi interior i proferir l'acudit-parida del títol. Si us plau, no em pegueu al cap, que encara estic estudiant.

4 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Mar, quines carmanyoles més autèntiques!! a partir d'ara quan anem d'excursió les vull com aquestes! petons.

Gemma ha dit...

I si són tan maques, després qui es menja la carmanyola? Quin greu...
Això d'aquests arts japonesos que decoren tan bé el menjar no ho he entès mai... llavors jo no m'ho menjaria, després de tanta feina i tan bonic...

Mar Calpena ha dit...

Sí, a mi també em sabria greu carregar-me una carmanyola així... I a veure, aquesta és atractiva perquè es veu que està feta d'arròs, però n'hi ha alguna un pèl fastigoseta.

Anna ha dit...

Doncs a mi em sembla ben curiós i divertit! Potser quan em jubili podré plantejar-me fer aquestes carmanyoles als meus néts. De moment ens haurem de conformar amb la clàssica truita de patates!