diumenge, 26 d’octubre de 2008

Un truquet

Quan vaig a la Boqueria en dissabte, com vaig fer ahir, m'acaba agafant un atac de mala bava per la invasió no gens subtil de turistes que han convertit el centre de la meva ciutat en un parc temàtic. És per això que difícilment m'hi endinso gaire, tot i que són just les parades de l'entrada, amb la seva fruita i els seus batuts, que més clarament s'han abocat al client forani. Per no menjar-me massa el cap, compro allà mateix herbes fresques, que excepte pel que fa al julivert, al meu barri no es troben si no és al tall anglès.
Les herbes fresques són una benedicció, com un raig de sol que ilumina els plats i els dona vida. Potser és perquè he crescut una família en la que una excursió no era completa sense una bossa de plàstic i unes tisores de cuina amb les que collir farigola, i en particular amb una mare que posaria julivert al café si la deixèssim. Si de mi depenguès no hi hauria plat sense herbes. Dit això, em descoratja la seva naturalesa efímera -suposo que és una actitut filosòficament incorrecta, aquesta d'emprenyar-se per la transitorietat de les coses- i dit clar i català, que sempre les acabo tirant. Les herbes que podrien adornar el ram d'una reina de bellesa en el moment de la compra, al dia següent estan remullades i tristoies com un gos de tura sota la pluja (o com jo imagino que deu ser un gos de tura sota la pluja). Fins que vaig descobrir...

EL TRUC!

Compreu un ramet de julivert, alfàbrega, romaní, cilantre o l'herba que us faci més ràbia. A mi l'orenga m'agrada més seca que fresca, però en general em passa al revés. Treieu la goma del pom, talleu-ne un centímetre de la tija i poseu-lo en un got mig ple -els pessimistes, en un de mig buit- d'aigua. Coroneu-ho amb una bossa de plàstic que quedi ajustada si fa no fa. En el cas de l'alfàbrega, enemiga del fred, deixeu l'invent en una cambra assolellada (en aquest cas, el meu vestidor). Amb les altres herbes, fiqueu-ho a la nevera. Canvieu l'aigua cada dia. Les herbes no duren sempre, però amb aquesta mena d'hivernacle casolà la seva vida s'allarga bastant. Si esteu de sort, com es pot apreciar a la foto, es possible que fins i tot tornin a florir.

2 comentaris:

starbase ha dit...

També està el truc de tenir-ho plantadet (jo tinc alfàbrega, julivert i cibulet).

El farè servir aquest truc. Gràcies.

Mar Calpena ha dit...

Home, sí. Però per a que a mi em funcionés caldria que a) no fos la planticida que sóc i b) una gata que no es comportés com una gata normal en presència de plantes. De tota manera, em fas enveja!