dissabte, 29 de novembre de 2008

Sopem en bloc II - La crònica


L'ànec confitat, the king

Se'm fa una mica difícil escriure aquesta crònica. No per la companyia -que va ser molt grata- ni pel menjar -que era molt bó- ni per les anècdotes -que n'hi va haver- sino perquè ara mateix estic teclejant amb els dits creuats per a que ONO no em torni a deixar sense conexió...

En fí, ho intentarem. Per un cop a la vida, no vaig ser la darrera en arribar. A tres quarts de nou em vaig apalancar a la barra del Nonell, i vaig trucar a la Sara Maria perquè em va entrar la neura que havíem quedat en realitat a dos quarts de nou i jo l'havia espifiat amb la reserva. Però no, la Sara Maria ja era a la cantonada, i de seguida va començar a arribar tothom. Primer, el Tiriti, i  l'Arantxa i el Juan, després, gairebé immediatament, el Cocinillas i l'Starbase. Ens vam entaular i de seguida van venir Massitet i Kisumenja (és real!) i, un xic més tard tal i com ja ens havíen avisat, la Rosa Maria i el Xavi. L'altre Xavi, pobre, va trucar per dir-nos que la feina el retenia i que un cop més es quedava sense venir...

La part gastronòmica

Sabeu com es reconeix una taula de blocaires? Perquè ningú no es menja els plats quan els porten si no els ha fet una fotografia abans! Allà hi havia més flaixos que a una convenció de paparazzis. Espero que aviat els meus companys pugin les seves imatges, donat que la meva càmera és més aviat mediocre (o potser sigui cosa de la fotògrafa). De primer, la vieira amb crema de patata, agradable. Els segons, un milfulles de verdures amb salsa de butifarra negra que estava magnífic, i uns gnoccis a la crema de nous cosins germans d'aquests. El rei de l'àpat va ser, sense cap dubte, l'ànec confitat, deliciòs sense paliatius, amb una pell cruixenteta i una carn saborosa que estava bó a rabiar. El pobre salmó a la sal que li feia la competencia, tot i que bó, no tenia res a pelar. De postres només vaig provar la crema anglesa -copiable el detall dels grans de pebre, que la feien diferent- però el coulant de xocolata no feia gens de mala pinta, tampoc. Notable alt pel restaurant. Després, uns quants aguerrits vam anar a fer un gin tonic, però el nostre criteri de decisió del bar no va ser gaire selectiu: "on hi hagi una taula lliure".

La part blocaireNegreta

Tots els presents continuen sent una colla de conyons (dit amb el major respecte cap a tothom, potser tot i que cap als culés militants, en minoria per una vegada, un xic menys :-b ) i l'ambient, com sempre, era fantàstic, relaxat i divertit. Vam comentar una mica apenats el poc quorum, atribuïble a la crisi, als pròxims sopars de Nadal, i per la malaurada desaparició d'uns quants blocs. En aquest sentit, vam estar donant-li voltes a l'idea de crear un blog o portal on unificar l'índex de receptes dels blocs catalans. També vam comentar com no hi ha temps per cuinar totes les cosetes bones que llegim dia a dia, i que hi ha hagut una benvinguda explosió de blocs de cuina en català d'un any ençà. I vam debatre sobre els mèrits respectius de blogger i wordpress, sense que la sang arribés al riu ni cap conclusió clara (qualsevol intenta parlar d'informàtica amb les ampolles de vi que anaven caient, Gotim Bru i Viñas del Vero Gewürztraminer, i de postres vi de gel de Gramona).

En definitiva, que un cop més va ser un plaer compartir taula amb tots vosaltres. Jo m'apunto ja a la propera!

Teniu un àlbum amb les altres fotos que vaig tirar en aquest enllaç del feisbuc (no cal donar-se d'alta).

14 comentaris:

Gemma ha dit...

Ei, genial, ja tenia ganes de llegir alguna crònica del sopar! Els blocaires gastronòmics som uns frikis, ja m'imagino els cambrers flipant quan us portaven els plats i vosaltres fent fotos a tort i a dret, je je je...

Maurici Serra ha dit...

Quina enveja!

Merda d'esquena, la pròxima no me la perdo.

Tenim pendent el que us vaig comentar de la cervesa INEDIT, quan em reupere ho movem.

Salutacions a tots,

Maurici Serra

deliciosa martha ha dit...

Ohhh!! Quina enveja...me'n alegro que una vegada més hagueu disfrutat. Jo tinc una coseta dins a la panxa a punt de sortir que no em va permetre assistir ahir a la nit. Espero poder tornar-ho amb l'organització d'alguna cosa interessant a la Vilaviniteca!

Susanna ha dit...

kisumenja? Qui és aquesta?? Jejejeje ;-)

Sara Maria ha dit...

Gràcies Mar per organitzar-ho un cop més. Jo també ja he penjat la crònica i les fotos!!

La cuina vermella ha dit...

Eeeei!!! Com diu el Maurici Serra, merda d'esquena!!!
a la propera també venim.
mil petons bonica.

Mar Calpena ha dit...

Gemma- No va semblar que s'inmutessin gaire. Molt professionals!

Maurici/Cuina vermella - Cuideu-vos les respectives esquenes. A veure si haurem de penjar un cartell als blogs que digui "postejar és nociu per a la salut".

Susanna - Si la veus, digues-li que no sigui gandula i que pengi la crònica!

Sara Maria - Ja l'he llegida! Per cert, què et va semblar el còmic?

josep ha dit...

Felicitats per l'organització i la crònica del sopar. Suposo que els cambrers (cada vegada més) és van acostumant que la gent faci fotos dels plats, a més això demostra originalitat en les presentacions no?.
Una abraçada

Mar Calpena ha dit...

Josep - A veure si us animeu a venir la propera vegada! Que encara hi ha espai per a més càmeres de fotos.

Angus ha dit...

Ostras, ese confit de pato tiene una pinta buenísima. ¿Qué tiene de guarnición, pera?

Rosa Maria ha dit...

Hola! Confirmo tot el que ja ha explicat la Mar. Què més es pot afegir? Ah, sí, que jo sí que vaig tastar el coulant Mar, i era molt bo.
Moltes gràcies per l'organització i la companyia. Esperem que en properes edicions tornem a ser una bona colla.

Tiriti ha dit...

Primer felicitar un altre cop a la Mar, ja es un costum!!! i després dir que no se si soc friki, però tonto un rato, fent una foto la cambrera es va emportar el meu plat de vieira quasi per estrenar...maleïda foto!!! llamps i trons!!! be, no se dir paraulotes políticament correctes.
Resum, va estar genial, tot i que només vaig dormir poques hores i a l'endemà treballava, l'experiència perfecte, la resaca també...Aviam si avui penjo el post.

El Cocinillas ha dit...

Hola, hola. Bueno, por fin he colgado la crónica y las fotos. Por cierto... ya hay definición médica para "lo nuestro": Síndrome del Bloguero gastronómico; sí, eso que pasaba cada vez que se acercaba un camarero a la mesa del Sopem en Bloc. Hay que reconocer que los camareros no se inmutaron nada de nada (peaso de profesionales).
Si, Angus, la guarnición eran peras aromatizadas con Ratafia
Mar, gracias (una vez más).
Manel

Massitet ha dit...

Eh, que paja, joc majitet, el blocaire més lent del mong!
En fi, que arribar dels darrers et condemna a dir que estàs d'acrod amb tothom i que no et repetiràs, tot i que hi acabes fent:
Gràcies, Mar, per l'organització.
també, Sara Maria, per la part que et toca que no es poca...
Es confirma que som un conyons, uns cridaners, una colla de gent de riure fàcil i un dels principals causants del bon estat d'empreses com Canon, Nikon, Pentax, et al...

En fi, tal com dic al final del post que hi dedico: per a quan el tercer???

Salut!