dilluns, 19 de gener de 2009

Live from Madrid Fusión... bevent còctels!


Doncs això, que aquí em teniu, exercint de periodista, que al capdavall és el que sóc. M'han convidat a anar al Madrid Fusion en viatge de premsa -anar i tornar avui mateix- i aprofito la sala de premsa i un moment de pausa per explicar-vos en viu i en directe aquesta estranya excursió i les impressions de l'event. M'han convidat amb motiu de, com ho diríem, un happening del Dry Martini, la cocteleria del Javier de las Muelas, que consistia a muntar-nos a un avió de Vueling i fer-nos una demostració de cocteleria en directe.
Jo havia oblidat què era prendre'm un combinat mentre volava, tot i que en una època la meva por als avions s'ajuntava amb la gratuïtat de les begudes alcohòliques en els mateixos, amb conseqüències poc presentables. Les dues circumstàncies han anat desapareixent, i em feia gràcia aquest sobtat retorn a una era en que volar tenia un mínim glamour. Tot i que la gran quantitat de càmeres de televisió que saturaven el passadís de l'aeronau han fet difícil veure gaire cosa, hem pogut degustar diversos còctels -jo n'he tastat un de xocolata- i ens han plantejat una sèrie d'innovacions i de tendències que creen nous interrogants i oportunitats, inclús per aquells que només som principiants en el vastíssim art de la barreja ilustrada. Com que el millor és intentar conèixer-les de primera ma (i no precisament a base de pimplar, mal pensats), he aprofitat el trasllat en autobús cap al recinte on fan el Madrid Fusión per adreçar-li unes poques preguntes al Javier de las Muelas.

Baixa gastronomia - Tinc la sensació que ja no només anem a beure els còctels al bar, que hi ha molta gent que se'ls comença a preparar a casa. Tinc un amic que beu un Cosmopolitan cada vespre...

Javier de las Muelas - De fet, estic preparant un llibre sobre aquest tema. Molts dels tabús que hi havia entorn dels còctels estan caient, les cocteleries ja no són llocs per a senyors grans i panxuts d'un cert nivell social. Pel·lícules com Sexe a NY han fet molt per feminitzar el públic dels còctels, i per convertir-los més en un element d'estil de vida, de luxe assolible. El que tampoc no sé és què va venir primer, si la tendència o el film. El cas és que ja no es tan estrany rebre els amics preparant un combinat, muntar una part de la vetllada entorn d'això.

BG - Però clar, per definició, qualsevol beguda alcohòlica té un element de risc i per tant, és criticable o al menys criticada...

JdM - Aquesta és una qüestió que m'obsessiona. Una de les línies en les que més he treballat darrerament -perquè sempre treballem en diversos projectes a la vegada- és el de fer còctels menys alcohòlics, més propers a un gust contemporani, i per què no dir-ho, femení. Pensa que en alguns casos, amb la quantit d'alcohol que abans feiem un combinat, ara en fem quatre. I també treballem en ampliar la carta de begudes no alcohòliques, de fer més gran el repertori, i de conseguir Mojitos o Negronis sense alcohol que no tinguin res a envejar als que sí en porten.

BG - Arribarem a veure barmen als restaurants, igual que ara veiem sumillers?

JdM - En realitat, això ja està succeïnt als països anglosaxons. Nosaltres tenim una carta de plats i de còctels - molts d'ells en format de gelatina- que hi mariden perfectament, i crec que aviat no serem els únics, tan per raons socials com empresarials.

BG - Quin és el seu còctel preferit?

JdM - Detesto haver-ne de triar un de sol. Cada moment del dia i cada ocasió en té un. Per tot el bagatge literari que té, potser el Dry Martini, però m'encanten el Cosmopolitan i el Pisco Sour.

BG - Última pregunta. Si demà l'haguessin demanat de fer còctels al ball de la presa de posessió d'Obama, què serviria?

JdM - Oh, m'hagués encantat fer una cosa així! Seria meravellòs! El primer que em vé al cap seria fer alguna cosa amb menta, que recordés al Mint Julep, que és un còctel molt i molt americà [nota de BG: és el còctel que es serveix tradicionalment al derbi de Kentucky]. M'imagino tres cents cambrers uniformats servint dry martinis i altres copes clàssiques. Seria molt i molt especial, però em sembla que encara hi ha massa prejudicis envers a les copes llargues per a que passi quelcom així...

I de moment, deixo aquí la meva crònica del Madrid Fusión. De les meves impressions de la resta de la jornada, us espera en breu una segona crònica. Baixa gastronomia, Campo de las Naciones, Madriz!

5 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Suposo que t'adones que, després de la Glòria, ets la més envejada del grup de blocaires...?????
Genial poder estar a Madrid Fusion!!! Gràcies per compartir-ho

La cuina vermella ha dit...

Mar t'adoro, ets la meva heroïna!!!

Francesc ha dit...

Això de poder assistir a esdeveniments culinaris d'eixa volada és una sort. A veure si ens pots explicar alguna recepta, d'acord? Salutacions

Margot ha dit...

Quina embeja,anar al Madrid Fusión.
Disfruta molt.
Petons
Margot

Marta ha dit...

...escolta...el que m'agradaria saber a mí...és que hi havia a la bossa de regal que us van donar...al baixar de l'avió (o al pujar, no sé!!!) Si mai necessites una acompanyant per a un event no dubtis en fer-m'ho saber!
Quina enveja!!! (de la sana!!)
Ptns