diumenge, 11 de gener de 2009

Trobada sabadellenca

Els lectors habituals d'aquest blog ja deuen saber que els blocaires gastronòmics ens hem aficionat a quedar; la darrera vegada va ser tot just divendres. El lloc triat en aquesta ocasió va ser Sabadell, i l'excusa, una presentació de Thermomix (aparell que genera militàncies a favor... i, segons i com, en contra) i un soparillo. Bé, el cas és que la classe va ser, suposo que contra pronòstic, força còmica, sobre tot per la comparativa que els hoolligans del Gol Nord -moi, la Sara Maria i el Massitet- vam fer de l'aparell amb els nostres respectius vasos americans. A mi el que més em va impressionar va ser el preu del giny i la poca empatia que vam tenir amb la demostradora. I deixarem aquí la descripció perque després em guanyo fama de víbora...

Amb aquesta alegria, ens en vam anar a sopar a un agradable restaurant, El racó del campanar, on teniem reservada a una sala per a nosaltres solets. Tampoc no em vull extendre sobre el sopar, perquè tot i que el menjar era força bó -jo vaig triar el púding de carabassó, el pollastre, i la tatin- com sempre, el millor va ser la formidable companyia. Li deia a algú que se'm comencen a acabar els elogis per aquests sopars i per les copes posteriors; també com sempre, vam riure molt (Parella Vermella, no tornaré a mirar mai més un crostó de pa de la mateixa manera), vam parlar de futur (un possible portal per unificar els blocs de la gastrosfera, una calçotada, una arrossada...), i de passat (Marta, me'n vaig alegrar molt de veure't després de tants anys... qui ens ho havia de dir, al cole.). Poc més puc afegir al meu ja habitual comentari que la trobada se'm va fer curta. Només tres coses: donar-li les gràcies a la Gemma per haver-nos brindat aquesta ocasió, saludar de cor a tots els que no he esmentat i desitjar que aviat ens tornem a veure!

17 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Mar has deixat en Kike sense paraules i això és dir moooolt! quina risa recordant el crostó, si t'he de ser sincera els crostons ja no son el que eren!
Vinga a recopilar mes anècdotes alienes per la propera trobada que esperem sigui aviat.
Per cert i les metxes, bé?
petonarros.

Mar Calpena ha dit...

Sí, sí, ja no porto cabell de poligonera!

Massitet ha dit...

ueeeeeeeeeeeeee!
Aqui un altre reprensentant del Gol Nord. "Yes, we can!!": aquesta tarda he muntat un granisat de pinya com la de la Sargento Genni amb el meu vas americà!.
"YES, WE, CAN. Thank you, America!!!"
D'altra banda, moltes gràcies per la crònica Mar: ets una garantia de riure fàcil!!! jajajajaja
M'alegro pel tema metxes, tu. I el pastís? Fet i menjat? Salut!

Francesc ha dit...

Això del crostó... ara ho hauríeu d'explicar algú, no? Salutacions

Maria Jose ha dit...

Jo també m´apunto a conèixer la història del crostó jajajaja....en serio no sabeu quina enveja en feis...m´alegro que tot sortís tan bé!!!

Mar Calpena ha dit...

Massitet - Això del gelat espero que ho converteixis en post, eh? Si és que la Yeni no sap amb quines bèsties pardes tractava.

Francesc, Maria José - Em temo que el tema crostó pertany al secret de sumari de les copes postsopar... Jo, almenys, no ho publicaré al blog perquè és massa explossiu!

Gemma ha dit...

Jo també vull saber la història del crostó de pa, va sisplau.... please.... què hem de fer per què ho expliquis???? Va...
Com sempre, una vetllada genial, tan la classe, divertidíssima, com el sopar. Llàstima que no vam seure a prop per poder parlar una mica més...

starbase ha dit...

Ah!, no m'he assabentat de l'event.

Estic massa desconnectat, asevero.

manel ha dit...

mar, no expliquis això del crostó, resisteix, perquè ens podria costar car a tots. si de cas, en persona durant la pròxima trobada.
part d'això, comparteixo totalment les teves opinions i només puc afegir que em va encnatar conèixer-te.
fins aviat!

Mar Calpena ha dit...

Gemma - Em temo que no pot ser... Era una història off the record i, com deia la Mayra, hasta aquí puedo leer. A veure si a la propera anem a petar més a prop i xerrem!

Starbase- Ya te vale, Camarón.Aix!

Manel- Ni una sola paraula! Per a mi també va ser un plaer.

josep ha dit...

Mar,
Molt bona crònica, ja t'ho he dit en alguna ocasió, has d'escriure més i explicar-nos algun dels teus contes.
Una abraçada

ARA ha dit...

A mi de tota la vida m'ha agradat el crostó i encara ara m'encanta, així que per si un cas, no diguis res no sigui que l'hi agafi mania. Dexa-ho correr que ja puc imaginar per on van els tiros.

petonets

Massitet ha dit...

Maaaar!
Que no li vaig fer fotos i ja saps que comporta aixó en les rutines de producció d'un bloc... jajajaja
De tota manera, no explicaré al post de la crònica que, per cert, ja podria anar posant...

Anna ha dit...

Ei Mar, totalment d'acord, diria que la profe no ens va saber convèncer precisament, però el sopar va estar molt bé. Fins la propera!

cannella ha dit...

Envidia me dan estas quedadas...aunque no soy pro-thermomix me apuntaría igual...
Estuve en Barcelona hace dos semanas, para la próxima avisadme con timepo que voy "pallà" :-)))
Un bes, feliz año

angels ha dit...

Per la propera vegada tindrem que posar una taula rodona, tampoc nosaltres ens van assabentar res de la historia del costró, però la trobada va ser molt bona fins la propera. Una abraçada

enric ha dit...

Tot i que darrerament no he pogut assistir a cap de les trobades, amb les vostres cròniques m'ho passo d'allò més bé imaginant-me les situacions que expliqueu.

Genial, pel que dieu, el "bateig" de la "Yeni", i encara que la del museu de la xocolata no serà una trobada amb tots els ets i uts, ja miraré d'assabentar-me de què va això del crostó, ja...

Felicitats per la crònica, Mar!