divendres, 16 de gener de 2009

Veus a escoltar

Títol pompòs per fer tres apunts sobre activitats i paraules interessants:

Una, llegeixo al Gourmet de provincias que Santi Santamaria obre blog. Tot i que m'heu sentit criticar-ne sovint els excessos verbals, aplaudeixo la seva iniciativa pel que té, en principi, de democràtica i valenta (recordem que Sergi Arola va ser el primer dels grans que en va obrir un, de blog, però que el bon rollo va durar si fa no fa deu minuts). I naturalment, perquè més enllà de polèmiques absurdes, l'home sap cuinar i és didàctic.

Dues, el divorci -per a mi casi més traumàtic que el de Lennon i McCartney- dels meus estimats Glotonios. Han marxat de Soitu.es, i sembla que hi ha un cert reneixement del seu blog originari. De Jorge ha anunciat també que pensar tenir blog propi. De moment, doncs, una mica de confusió informativa, però mentre s'aclareix el panorama consolem-nos de la trista notícia pensant que després del concert al terrat d'Abbey Road, Lennon encara ens havia de donar Imagine, Mother i Working class hero (McCartney es va casar i divorciar amb la Heather Mills i ara recorda físicament la tieta que cantava el Serrat, però això és una altra història...)

Tres. M'informa el meu amic Gus, corresponsal a l'Eixample de Baixa Gastronomia, que al Centre Cívic Golferichs fan regularment xerrades interessants. A destacar la del proper 10 de febrer, sobre la cultura de la pastisseria i la xocolateria a càrrec de Christian Escribà (que pels seus productes es mereix la canonització bastant més que el seu homònim de Balaguer). És a les set de la tarda al xalet de l'esmentat centre cívic i la data cau en dimarts. 

2 comentaris:

josep ha dit...

Mar,
No es que no valori les noticies que dones, però es que davant d'aquest Get back històric, un perd l'horemus. Quin records! (Es nota que tinc passat)

Mar Calpena ha dit...

Ai, Josep, jo de vegades tinc nostàlgia de coses que no vaig viure. I una són els anys en els que els Beatles eren un grup. Sort que els meus germans tenien dos magnífics vinils (un amb marge blau i l'altre vermell) que en recopilaven el bó i millor, i que a casa meva sonaven sovint. M'has donat la idea per a un post!