diumenge, 1 de març de 2009

Adéu, Rubianes

(Lectors via agregador o llista de correu: a l'entrada original hi ha l'àudio del monòleg)



Vull pensar que te n'has anat a un lloc on les tapes són millors...


11 comentaris:

Marta ha dit...

Gràcies pel petit record...une srises sempre van bé!!!
Ptnts

marisabel ha dit...

Segur que allá es pixarán de riure .
amb els seus monolegs.
Un record entranyable.

http://bonprofitbcn.blogspot.com/

el pingue ha dit...

A mí me ha dado mucha pena y no sé bien por qué. Bueno sí, me hizo pasar un rato bien agradable en un program junto a Sardá.
Una pena. "The Show Must Go On"

Saludos

Sara Maria ha dit...

M'havia agradat, però també cansat... Amb tot m'agrada aquest record que li has fet i m'hi afegeixo.

La cuina vermella ha dit...

Ja estan de tapes amb en Perich, el Terenci, el Manolo i empaitant a totes les angeletes del paradís amb aquell somriure murri...
Nosaltres el trobarem a faltar.

josep ha dit...

Els records no s'esborren encara que la presència física desaparegui.

enric ha dit...

Mai m'hauria imaginat que les llàgrimes que em fan caure sempre aquestes tapes poguessin tenir, un dia, aquest punt amargant que tenen avui.

Val la pena llegir l'article que li dedica en Joan Barril, avui (2-III-09) a "El Periódico"

Mar Calpena ha dit...

Crec que el millor resum de qui era Rubianes està en el final del monòleg "claro que no podrá evitar la tristeza. Pero mañana será otro día. ¿Qué pasará? Chi lo sa..."

Massitet ha dit...

M'agrada com has lligat el recordatori al Rubaines amb el bloc de cuina.
Chi lo sa...

Angus ha dit...

No soy de los que hablan bien de alguien sólo por que haya muerto. Yo no le echaré de menos.

Dolça ha dit...

Una gran pèrua pel món de l'humor i pel món català. Encara que no exercia de català ens defensava... i aixó es molt d'agrair. El trobarem a faltar.
PTNTS
Dolça