divendres, 6 de març de 2009

Pecats

- Beneixi'm pare, he pecat.

- Quant de temps de fa de la teva darrera confessió?

- Dues setmanes. Després del Fòrum.

- Tan poc? De què t'acuses?

- Veurà, jo... Bé, jo anava pel recte camí. Feia règim des de dissabte passat. Però hi havia una fira, a prop de casa, el Degusta...

- Filla! Què et vaig dir de les fires?! És que no acabarà mai aquesta plaga?!

- Com era tan a propet... I em deixaven acreditar-me com a premsa...

- Ja. I què més?

- Doncs he provat moltes coses. Embutits. Olis. Xocolates. Brous. Salaons. I formatges, molts, molts, molts formatges... Anglesos (n'he comprat tres, un Stilton i dos Cheddars), catalans (un tupí) i molts d'altres que només he tastat i dels que no en recordo el nom.

- Oh, Déu meu! 

- I això no és tot, pare... Hi havia una llibreria gastronòmica...

- Filla, no sé si vull sentir aquesta part...

- Era tot tan bonic! Títols i títols sobre les matèries més obscures i arcanes. No he pogut evitar endur-me'n un sobre les cuines del segle XIX, La mesa moderna!

- És pitjor que no em pensava! Almenys hauràs intentat menjar alguna verdura...

- Bé, hi havia molts stands de producció agrària protegida, d'aquells que et porten el producte a casa, però en realitat només he pres una mica de pa amb tomàquet.

-I l'alcohol? Sigues sincera. Has begut alcohol?

- De debó que jo no volia... Però m'he trobat uns amics, la Txell, el Kike i la Maragda, i bé, estàvem a prop d'un stand dels vins de la Terra Alta, i.... i...

- ...i què més? Confessa!

- I... he parlat amb la Mireia Carbó, pare. Com que no anava amb davantal, no l'he reconeguda.

- Ja hauries de saber que el diable fa servir tota mena de disfresses per confondre'ns. Ara, dic jo que alguna cosa no hauràs tastat...

- Sí, és clar. Al stand de Pascual hi havia una barreja de suc i llet que he refusat. Tampoc no he parlat amb el Conseller d'Agricultura, i miri que voltava per allà.

- Això no compta. Alguna cosa més?

- Sí: per redimir-me he pujat caminant cap a casa, per Creu Coberta. S'hi ha fixat mai, pare, en quantíssims forns hi ha a Creu Coberta?

- Jo... procuro no pensar-hi, en aquestes coses. Però has anat a casa caminant, això és bó.

- Aleshores he arribat al Carrer Riego i he decidit tallar per allà i...

- ...i? Filla, per què plores?

- Perquè he tingut pensaments impurs. Hi havia un restaurant del que ja havia sentit parlar, La Paradeta de Sants, en el que tries el marisc, te'l pesen i te'l cuinen. I al costat una teteria molt xula, i una bodega que servia vi a copes, i uns quants bars de modernisclis... Oh, pare, sóc tan feble! He sortit entre llàgrimes, agraïnt al cel el magre estat de la meva cartera. Si no... no sé què haguès pogut passar!

- Bé, almenys has fugit. Ego te absolvo, etc, etc.

- Quina és la meva penitència?

- Tres setmanes més de plan Special K, i 60 piscines diàries. No sé què en farem de tu...

18 comentaris:

La Cuina de Cal Pepin ha dit...

Hola Mar,

Realment, una crònica del bcndegusta divertidíssima. Ets una crack.

Salut
Pepin

gemma ha dit...

encara t'ha sortit barateta la penitència després de tots aquests excessos!

ARA ha dit...

Molt bó, si senyora.

Glòria ha dit...

Un post molt imaginatiu i si et reconforta, crec que no ets l'única que has pecat!.

Fins aviat

manel ha dit...

aquesta crònica bé val l'absolució!
jo, per si de cas, no m'he acostat a la font del pecat per evitar temptacions, i veig que he fet bé ;D

glòria ha dit...

Molt divertit!
Jo m'hauria de confessar quasi cada dia, Mar.
Salutacions!

Gemma ha dit...

Juas juas juas!!!
Tots som pecadors, però tu ho has confessat en públic!!!
Genial, com a penitència jo afegiria sopar una setmana seguida un tall de pinya i beure aigua de bullir carxofes :))))

La Quinta de Luculus ha dit...

hahahahaha! De poc que no caic de la cadira de tan riure! -o encara estic perjudicada d'ahir...- ets una crack.
Petons!

Massitet ha dit...

Bo, bo, bo. Tres vegades bo. Gràcies per posts com aquestes, Mar!

Jo t'hagués absolt de qualsevol pecat pel fet de "pecar". jajajaja

Salut!

La cuina vermella ha dit...

Hola 'gamberra' els pecadors et saluden!! no t'amoïnis, hi ha humans, tocats per la mà del Creador, que tenim el privilegi de trobar el paradís en aquesta vall de llàgrimes. No oblidis que el seu fill, en quant podia es posava a multiplicar pans i a convertir en vi l'aigua.

Ens va saber greu no poder-te veure. Tu vas fer els deu mil metres tanques, nosaltres acabarem la marató.

Molts petonets.

Txell i Kike

Marta ha dit...

T'apuntes a l'operació bikini i llestos!!!
Ptnts
(ja coses molt més importants que el règim!!!)

Mar Calpena ha dit...

Gràcies a tota la "secta"! Vull afegir que no estic en operació bikini, sinó en operació "no-burka" , que ara mateix és el que m'hauria de posar si anés a la platja...

La cuina vermella ha dit...

Alaaaaaah!

starbase ha dit...

Jo sí que he pecat: he anat al Degusta en dissabte.

Mea culpa i mai més. Sojuru.

el pingue ha dit...

Querida: No hay absolución posible pues, como dice el catecismo, has pecado de pensamiento, palabra, obra y omisión.
Suficiente penitencia es ya el "special K" en vez de tostadón y aceite...... ;)

Saludos

Landayo ha dit...

jejeje...M'ha costat dissimular moltíssim el riure a la feina, boníssim!!!

Mar Calpena ha dit...

Ja, ja, gràcies a tots! Aquí continuo, penitent indefallible.

Martí ha dit...

Genial aquesta entrada, genial!!!

Com he rigut jajajaaa tot i que tu no riuràs tant amb aquestes 60 pisciners diaries...

Almenys una crònica divertida del degu$ta!

Salut!