dimecres, 22 d’abril de 2009

Autocompassió artesana


Una part de mí em diu que hauria d'estar desfassant-me amb els amics a la festa del Qué Leer, com cada vigília de Sant Jordi. L'altra, que hauria d'estar treballant en algun dels molts projectes creatius que de cop s'amunteguen a la meva vida (tots ilusionants, tots un repte en molts sentits). I malgrat tot, no tenia veritables ganes de cap d'aquestes opcions. De vegades un s'aixeca amb el peu creuat, i aleshores, arriba el moment de no jutjar-se amb severitat excessiva, de seure al sofà a veure un partit de futbol que ni et va ni et bé, i dedicar-se al "no fer", que diuen els mestres de les escoles orientals. Ajudada, això sí, pel menjar que s'ha convertit en un tòpic del sofisme -paraula que vé de "sofà"- autocompassiu: el gelat.

Però com que "la cabra siempre tira al monte", posats a fer, que sigui gelat de vainilla artesà. Fet per mi segons una recepta adaptada del llibre The perfect scoop, de David Lebovitz. Servit amb maduixes banyades amb vinagre balsàmic. I demà serà un altre dia. El del llibre, concretament.

Gelat de vainilla estil Philadelphia (sense ou, vol dir sense ou! NO porta formatge, llestos!)

Ingredients

75o ml de nata líquida (tant hi fot el percentatge de greix)
150 grams de sucre
Un polsim de sal
1 beina de vainilla partida per la meitat pel llarg
3/4 de cullerada de cafè d'extracte de vainilla.

Aboqueu 250 ml de nata en un cassó de mida mitjana i tireu-hi la salt i el sucre. Rasqueu-hi a sobre les llavors de la beina i tireu-hi aquesta també. Escalfeu-ho a foc mig, remenant, fins que es dissolgui el sucre.
Treieu-ho de l'escalfor i afegiu la resta de la nata i l'extracte. Refredeu-ho ben bé a la nevera. Retireu la beina (no la llenceu, es pot tornar a fer servir) i geleu la barreja segons les instruccions de la vostra gelatera. És tan bó que no us caldrà servir-ne més que una mica -mireu si no la foto- per alegrar-vos la moral. I potser fins i tot deixareu de mirar la tele i us posareu a escriure al blog.

10 comentaris:

Amapola Domingo ha dit...

ooooooooh dios!!! salivo jajaja!
hi ha dies que són de sofà i manta i jo en el meu cas tiro de haagen dazs (dulce de leche o cookies and cream) soc menys pura :P

Anònim ha dit...

Deu ser molt bo aquest gelat!
Jo també sóc de Haagen daz i (ho confesso) Nocilla.

Marta F.

Martí ha dit...

Saps Mar, mai m'he atrevita a fer gelat a casa, algun dia mi posaré...
Tampoc és que sigui un fan numero 1 dels gelats però ve....


Una abraçada i amunt els anims!

josep ha dit...

Bona idea aquesta de fer gelat a casa, però jo quan estic "gos", ho estic de veritat i no foto ni brot.
Una abraçada

Gemma ha dit...

Recepta apuntada, que ara comença la temporada... veig que tu ja l'has inaugurat de ple, je je je...
I captat el tema ou-formatge-philadelphia! :)

Francesc ha dit...

M'agrada molt el teu canvi d'aspecte blocaire. Jo no sé com es fa això de canviar la plantilla que no siga de les que t'ofereixen quan crees el bloc. Aquest gelat ha de ser deliciós. Me l'apunte per als dies de "sofanning" que tu dius. ;D

Sara Maria ha dit...

Mmm... I amb les maduixes!! Guauuuu

manuel allue ha dit...

El pitjor, Mar, és que la gent (certa gent) celebra la Fiesta-del-Qué-Comprar Aunqueluegonoselea.

Felicitats pel nou disseny de la pàgina. És esplèndid. Petons.

P.S.: A Tarragona, la Bien Amurallada, es va exhaurir el llibre del Javier Cercas, "a tot arreu", des del migdia. Ja veus com està el pati.

Mar Calpena ha dit...

Jejeje... Doncs si aquest us ha agradat, espereu-vos que us expliqui el sorbet de plàtan amb perles de xocolata...

Quant a Sant Jordi, és una festa que m'agradava i a la que he anat agafant mania per diversos motius, el menor dels quals no és que s'omplen les llibreries de gent que no hi entra cap altre dia de l'any!

La cuina vermella ha dit...

Hola reina del mambo, vaig veure les fotos de la festa del que leer, 'vaya nivelasso'. De tota manera mola que no hi hagis anat perquè així ens regales aquesta recepta tan bona de gelat. Nena tu si que sabes!