dijous, 2 d’abril de 2009

Marketing de guerra

Imatge treta d'aquí.

El dia ha començat bé. Ahir vaig sopar meravellosament bé -a l'Àtica, com no- amb els col·legues del curs de novel·la (un dream team de talentosos/es) i m'he despertat de bon humor. El meu canvi de funcions a la feina, que em retorna a la redacció i a la traducció, m'agrada. I estic escrivint molt.

Però darrerament la crisi ho tenyeix tot. Avui he sabut que dues persones més del meu entorn han perdut la feina. I no para el degoteig. Així que contravenint les meves pròpies normes, vull fer una crida en pro de la indústria alimentària de consum massiu. 

A veure, no és que us vulgui convèncer de que heu de comprar a la babalà porqueries prefabricades. Ni de conya. Però directa o indirectament, he treballat molt de temps en marketing, i tinc força simpatia per a tots aquells que es mengen el cap diàriament per fer atractiu un producte, per trobar noves vies de que el resultat de la feina arribi al públic. El marketing és sovint una part desagraïda del món dels negocis: no t'emportes el mèrit si es ven, però sí les culpes si això no passa. Evidentment, els recursos de les grans corporacions són infinitament més gran que els del petit productor, però no puc evitar tenir certa empatia per les que han vist que la millor manera de vendre aliments és el truc més vell del llibre: les receptes. 

Ahir ja em rondava escriure sobre la nova campanya d'una marca de pasta de full, que ha endegat una web que vol fer sentir al consumidor que ell també sap cuinar. És una campanya ben pensada, perquè la pasta de full -que, per cert, és l'ingredient triat per l'Hecho en mi cocina en curs- té la meravellosa capacitat de transformar les restes de la nevera en un plat presentable (jo em vaig estrenar a la cuina fent quiches) sense gaire esforç. I la d'aquesta web no és la única iniciativa en aquest sentit. Jo rebo de tant en tant el newsletter de Barilla (la sucursal ianqui)  i el del patronat de promoció del Gorgonzola. Totes dues, molt ben fetes. He provat receptes que sortien en paquets de sucre, i d'altres que venien amb un cartró d'alvocats. I encara que en general no és que es tractessin de creacions sublims, d'aquelles que et fan canviar les conviccions sobre la vida i l'univers, sí que eren prou decents i satisfactòries, probablement perquè algú s'havia dedicat a testar-les i retestar-les i a comprovar-ne la redacció minuciosament. Alguna, fins i tot, la tinc retallada i la guardo en els quaderns que van precedir aquest blog.

No poso links. Tothom sap com funciona el Google. Ni tan sols us recomano que compreu els productes que es publiciten en les webs de les grans marques. Però sí que us demano que penseu i potser que proveu aquestes receptes. Tenen més feina al darrera de la que sembla.  

7 comentaris:

Gemma ha dit...

Ei, doncs a veure si aquesta campanya t'anima a fer una recepta original i facileta per l'HEMC :)
M'alegro que el canvi de funcions a la feina t'agradi, realment se't nota de molt bon humor!

Sara Maria ha dit...

Molts dels meus amics són autònoms, i ho estan passant realment malament.
L'altre dia vaig fer una recepta, de sobres, que potser serviria, doncs vaig aprofitar restes de salses envasades i altres que tenia a la nevera... A veure si la penjo (a més encara en queda una mica per fer-li una foto).

Angus ha dit...

Di que si, se pueden comprar cosas sencillas y 'arreglarlas' para que queden mejor.
Yo abogo por las marcas blancas para intentar sufrir un poco menos las crisis. Siempre las he usado (ahora más), las hay de bastante calidad, y paso de pagar más por la marca.
Me toca mucho las pelotas las campañas que estamos viendo a favor de las marcas, ¿por qué me tienen que decir lo que comprar?

Mar Calpena ha dit...

Gemma - En això estic, pensant què fer que no quedi deslluït al costat de la meravella que preparareu uns quants... :)

Sara Maria - Crec que tornarem bastant a la cuina d'aprofitament, i no em sembla mala idea.

Angus - Vayamos a lo importante ¿cómo fue el concierto de AC/DC?

La cuina vermella ha dit...

Hola Mar, felicitat per les teves noves funcions a la feina, amb la que està caient, que algú frueixi treballant és un gran què. Petons.

Angus ha dit...

No conseguí entrada para el concierto del otro día, pero sí para el de Junio en el Calderón, así que ya te contaré.

Anna ha dit...

Hola Mar! Tens raó, la crisis no només es nota perquè ens bombardegen els mitjans continuament, sinó que un atur del 17% per força es palpa al nostre entorn.

Ja m'he fet subscriptora de Barilla ;) igual que m'en vaig fer de la Rachel Raymag...sempre en trec alguna idea.

merci.