dilluns, 27 de juliol de 2009

Estoy con Thai

O sigui, aquí segueixo moderant el meu cosum de carn, feliç i contenta. Perquè malgrat les meves desventures amb la soja (tofu, d'acord, llet, ni de conya), continuo amb la història de ser vegana fins al sopar. Em trobo amb molta més energia, he perdut tres kilets "sense baixar de l'autobus" (és a dir, sense privar-me de res), i, no menys important, m'ha estimulat a provar plats i explorar gastronomies que d'altra manera ni m'haguès plantejat tocar.

Perquè després de mirar i remirar receptes vegetarianes, te n'adones que dues de cada tres d'aquestes porten llet o ous. Qui ho hagués dit, que vegetarians i vegans tenien tan poc en comú... Si heu vist La vida de Brian, segur que us vé al cap la referència al Front Popular de Judea, i el Front Jueu Popular. El cas és que després de mirar i remirar els receptaris provinents de revistes cumbaiàs, centrats en aliments tan sensats i poc sexis com la quinoa, el miso o les farinetes de civada, he decidit que no em veig a mi mateix imitant en Neil, de Els joves, i he descobert que viuria més feliç si m'endinsava en les inspiracions de cuines tan apassionants com la tailandesa, la italiana o la catalana mateix. Al capdavall, jo he crescut prenent espinacs amb panses i pinyons, un plat perfectament vegà, bó i que no es ven com a tal. No, si he de comprar ingredients exòtics, prefereixo fer-ho perquè són gustosos més que per sentir-me bé moralment (suposo que algú comprarà aquest tipus de menjar per gust, però no és el meu cas). En canvi, se'm fa molt fàcil deixar-me la pasta en herbes i condiments variats vinguts d'arreu del món. És per això que l'altre dia tenia gairebé tot el necessari per fer aquest plat, adaptat d'un de l'especial Vegetarian Summer de la revista Good Food, pel que només vaig haver de comprar el bitxo.

I, senyors, èxit total. Una muntanya russa de gustos. Picant, bastant picant, com ha de ser. Àcid, perfumat, refrescant. Terriblement breu. I sense el més lleu indici de que fós bó per a la salut. I, just per això mateix, perfecte per a mi.

Fideus amb pesto de cilantre

Ingredients (per a 1 persona)

85 gr de fideus d'arròs (a la revista eren d'ou, però jo en tenia d'arròs i no se'n parli més)
50 gr de bajoques
25 gr de germinats (o una resta de amanida xinesa de pot de vidre, com en el meu cas)
Llavors de sèsam i cilantre, per a guarnir-ho

PEL PESTO

2 cm de gingebre, pelat i tallat
1 dent d'all
1 pebrot chili vermell, sense les llavors
15 gr de fulls de cilantre
2 cullerades d'oli de girasol
La pell ratllada i el suc d'una llima
2 cullerades de cafè de salsa de soja
1 cullerada de cafè d'oli de sèsam
1/2 cullerada de sucre

Poseu els fideus en una cassola, tapeu-los amb aigua bullint i poseu-ho al foc fins que bulli altre cop. Deixeu-ho dos minuts i tireu-hi les bajoques, torneu a posar-ho a bullir i deixeu-ho dos minuts més.
Mentre, tritureu la resta d'ingredients al minipimer.
Coleu els fideus i les bajoques, torneu-ho a la cassola, afegiu-hi el pesto i els germinats i remeneu-ho a foc mig un parell de minuts. Serviu-ho espolvorat amb el cilantre i el sèsam. A més de bo, no us sembla un plat veritablement bonic?

11 comentaris:

Vero ha dit...

Nena, té una pinta espectacular! Fa venir salivera...

Personalment estic més amb el vegeterianisme per qüestions de salud que no pas amb el veganisme, almenys si cuino jo i he de tenir convidats d'algun d'aquests grups a casa. El primer dia me'n surto amb el menú vegà, però al cap de tres se m'esgoten els recursos... I començo a pensar que m'estan complicant la vida! (sí, tinc un trauma amb aquest tema)

Quan vulguis fem una escapadeta d'estiu a l'Illa de Gràcia!

Sara Maria ha dit...

Aquest pesto el penso fer!!! Mmmm...

Anònim ha dit...

Mola. Hi ha un llibre de Simon Rimmer "El vegetariano ocasional" que dóna una pila de receptes vegetarianes per a "no fanàtics" del vegetarianisme i que està molt bé (i porta uns postres espectaculars).

Xavi Garriga

Mar Calpena ha dit...

Avui acabo de rebre un "amazonazo" que vaig fer fa dies, i hi ha un llibre del Rimmer, però no és aquest. I tot té una pinta de morir-se.

Margarida ha dit...

Sí que és bonic, sí! I ha de ser bo (encara que jo li suprimiria el bitxo, o em fan fora de casa!) Nosaltres no som vegetarians, però cada vegada menjo menys carn, perquè estic convençuda que menjar-ne sovint no ha de ser gaire bo. I com tot és al que t'acostumes, al final no ho trobes a faltar!
Una abraçada.

Mar Calpena ha dit...

Margarida, doncs estem igual. Jo segueixo menjant carn, peix, ous i làctics (un cop al dia), però ja no tinc la sensació que un àpat no és complet sense ells, amb la possible excepció dels esmorzars...

Marta ha dit...

Llibres....no te'ls acabes...jo en tinc un "la cocina energetica" i es una passada...però aquest plat no hi és pas!!!
Llegums en menges? hi ha moltes opcions per aquí!!!
Ptnts

Jordi ha dit...

Quina bona pinta :-)

La cuina vermella ha dit...

tu estàs amb Thai, jo estic amb tu!!! la teva recepta és ideal. Em penso que faré el teu métode, et vaig veure en la foto amb la garbancita i t'has aprimat moltíssim (i sense baixar-te de l'autobús, això si que mola). Ens veiem dissabte, guapa!

Garbancita ® ha dit...

No te voy a negar que me parece un tanto gracioso eso de ser vegana por horas... Pero cuando dices que has perdido tres kilos sin esfuerzo, y sintiendote mucho más vital... entonces, la cosa me merece un respeto.

Por cierto, donde compras revistas gastronómicas internacionales en BCN? Me he vuelto loca buscándolas en todo tipo de tiendas, y no hay forma humana de poderlas conseguir.

Tomo nota del pesto, que fusilaré en breve :D

Besos chata ;)

Mar Calpena ha dit...

Jajaja, es que lo del veganismo a horas es un poco Dr. Jekyll y Mr. Hide, según lo tomes. Pero curiosamente, después de todo el día de comer en plan rumiante, aunque lo lógico sería que me apetecieran marranadas generalmente me ocurre lo contrario (más de una noche he cenado como en la comida). Eso sí, con el queso no perdono.

Lo de las revisatas: Al Good Food estoy suscrita (lo envían a casa mi cuñado, que vive en Inglaterra). El resto, pues de aquí y de allá. El mejor sitio para comprar revistas en Barcelona es la Libreria Collector, en Pau Claris (http://is.gd/1VHGC). Tienen de todo.