diumenge, 2 d’agost de 2009

Moca supernova

La setmana passada va ser l'aniversari de la meva companya Eva (la de les llenties), i em venia de gust fer-li un regalet, perquè l'Eva és un esperit maternal que cuida de nosaltres a la feina i a fora. Com que no sabia si ella faria un pastís, ja que fora d'hores d'oficina els seus dos fills li capitalitzen l'esmentat esperit maternal, vaig voler testar una recepta de magdalenes veganes que havia llegit al blog de dues cuineres força interessants, la Isa Chandra Moskowitz i la Terry Hope Romero.

Aquestes dues ianquis són quelcom com les arguinyanes de la cuina vegana, i tenen un parell de llibres amb els que m'he fet , anomenats Vegan with a vengeance ("Vegana fins al moll de l'ós") i Veganomicon. En els dos llibres -tot i que més en el segon, més nou, que en el primer- parteixen de la base de crear receptes pensades ja de sortida per a ser veganes, enlloc de perdre el temps "veganitzant" receptes omnívores amb resultats mediocres. Ja en parlaré més endevant, quan els hagi llegit amb calma i hagi assajat més receptes, però preliminarment em semblen volums molt complets, creatius, i allunyats de cert evangelisme beligerant que he vist en alguns blogs vegans estrangers.

Em vaig decidir a provar doncs una recepta de magdalenes de moca de la web de les autores, basant-me en els comentaris positius dels lectors i fent-hi algun petit canvi, bàsicament substituïr per llet d'ametlles la de soja, i afegir-hi molt més cafè. No seria difícil convertir la recepta en omnívora si no teniu algun dels ingredients a mà, així que no us talleu a fer-la si només teniu iogur i llet de vaca. Però esteu advertits: encara que n'executeu la versió totalment vegana això NO és menjar light, ni de règim, ni per a criatures. La manca de llet i ous fa que la magdalena es converteixi en una mena de supernova de cacau, cafè, sucre i xocolata que assoleixen una densitat de sabor infinita que esclata a la boca i després es fon en una espiral lluminosa com una estrella moribunda (i us obliga a fer descripcions poètiques però passades de voltes).

Si teniu força de voluntat, les cuinareu a la nit per a menjar-les l'endemà, perquè com gairebé tots els pastissos que porten xocolata unes horetes de repòs els fan estar encara més perillosos. Figura que aquestes magdalenes es poden congelar, però no us ho sabria dir: a la feina es van acabar en un tres i no res.

Magdalenes veganes de moca

Ingredients (mides en cups americanes)

1 i 1/2 tasses de farina
3/4 de tassa de sucre
1/4 de tassa de cacau pur (el meu és de la marca Valor)
3 i 1/2 culleradetes d'espresso instantani
2 i 1/2 culleradetes de llevat (tipus Royal)
1/2 culleradeta de sal
1 tassa de llet d'ametlles
1/2 tassa d'oli de girasol
2 cullerades de iogur de soja
1 culleradeta d'extracte de vainilla
1/2 tassa de perles de xocolata

Estris especials

Un motllo per a dotze magdalenes, i bases de paper.

Escalfeu el forn a 190 graus. Folreu el motllo de magdalenes amb les bases de paper. En un bol gros, aboqueu-hi els ingredients secs (de la farina a la sal), a ser possible passant-los per un sedàs. En un altre bol, barregeu els ingredients humits (de la llet al iogur) fins que quedin emulsificats (pels amics: ben barrejats).
Aboqueu els ingredients humits en els secs i barregeu-ho suament. Poseu-hi les perles de xocolata, i torneu a barrejar-ho. Ompliu els motllos i enforneu-ho fins que un escuradent surti net del centre de cada magdalena. La recepta original diu que això passa entre el minut 18 i el 20, però les meves van trigar un minut i mig més, cada forn és de son pare i de sa mare.

8 comentaris:

Margarida ha dit...

Amb aquests ingredients, han de ser ben bones, i després de la descripció tan poètica que n'has fet, qui es resistirà a no provar-les? L'única cosa que canviaria serien les perles de xocolata: en vaig comprar un dia i no ens van agradar. M'estimo més posar trossos petits de la xocolata que més ens agrada.
Una abraçada.

La cuina vermella ha dit...

estic a punt de publicar un super vegà, a veure si queda tan suculent com les teves moca supernova. Un petó enorme bonica MAr.

Gemma ha dit...

Ja m'imagino que no en debia quedar ni una per congelar... amb el gustet de l'espresso han de quedar delicioses, segur que l'Eva va quedar encantada :)
I tens tota la raó, el menjar vegà NO és light, són conceptes que no tenen res a veure!

Mar Calpena ha dit...

Bé, nens i nenes, doncs us emplaço a provar-les i ja em direu!

cannella ha dit...

Hola Mar, ¡GRACIAS! He enmarcado tu comentario, un poco más y el ego me sale flotando...no me escribas más cosas como esa, que una acaba creyéndoselo, y eso es ¡peligroso!
Un beso grande

Francesc ha dit...

Has fet un post preciós. Jo també sóc fan del xocolate "Valor". Segur que, si mai les prepare, no tindré temps de congelar-les. Salutacions

JOAN ha dit...

Moltes felicitats pel blog!

El segueixo sempre que puc, a més hi he afegit el link en el meu. Si el voleu visitar aquesta és la direcció.

petitsbocins.blogspot.com

Fins aviat

Mar Calpena ha dit...

Moltes gràcies a tots. Joan, quedes linkat! M'encanten les teves fotos.