dissabte, 31 d’octubre de 2009

Sopa de carabassa sense por


Sóc la primera que defensa que per Tots Sants el que cal fer és atipar-se a castanyes i panallets. Em molesten bastant els pseudohalloweens que la indústria de l'entreteniment imposa, i que només em consolen perquè suposen un cert estímul per als fabricants de disfresses horteres. No és que la castanyada sigui aliena a les disfresses de mal gust -servidora s'ha entaforat els hàbits de castanyera dos cops, per raons estrictament escolars, i sap què és fer el ridícul- però penso que la nostra cultura ja té una festa sinistra pròpia, amb llegendes i espectres de la terra, que estem deixant perdre.

Dit això, he de confessar que pateixo una greu debilitat per la carabassa, l'heroïna malèfica que il·lustra totes les narracions de fantasmes de les marges de l'Atlàntic Nord. Per això, quan arriba aquesta època, no em canso de tallar i cuinar cucurbitàcies (visca l'al·literació!). Darrerament, se les ha vist per la meva cuina rostides i especiades amb canyella, sobre un llit de verd, i parmesà, en una amanida inspirada en una que vaig menjar a Las Fernández. Però com que em disposo a començar allò del NaNoWriMo que us comentava ahir, la missió per avui és preparar àpats que pugui deixar congelats. Als fòrums de l'event hi ha fins i tot un pdf amb receptes ràpides, però solen estar basades en la fòrmula formatge + cansalada + hidrat de carboni x 2 'al microones, i jo, en canvi, volia fer quelcom sofisticat, gustòs i que es pogués congelar, per gastar la carabassa que feia dies que rondava per la cuina. Sol·lució?

Sopa. Sí, Mafalda. He dit "sopa".

Rinxolant el rínxol, la d'avui és totalment vegana i està feta amb el meu adorat slow cooker, però us poso també les instruccions per a preparar-la de manera estàndar. La meva idea era crear una sopa que portés força espècies, però que aquestes no fóssin ni canyella, ni nou moscada. I no volia tirar tampoc per la via de la llet de coco per substituïr la nata, que si faig àpats vegans per motius de salut, entre nata i llet de coco el duel nutricional està molt renyit tant en avantatges com en perjudicis. Aprofitant que tenia llet d'avellana en pols, n'he desfet tres cullerades per a donar cremositat, però la podeu substituir per la versió que es troba en tetra brick a les botigues de productes naturals.

Sopa de carabassa sense por

Ingredients

Una carabassa (de l'espècie que els nostres rebesavis feien servir de flotador a la platja)
Un litre de brou vegetal
Una ceba
Tres cullerades d'oli d'oliva
Un bitxo
Una cullerada de comí en gra
Un tros, de la mida d'un polze, de gingebre fresc
Dos dents d'all
Una cullerada de curri
Tres cullerades de llet d'avellana en pols (o un got de llet d'avellana o ametlla. O sí, de nata líquida de tota la vida, coi, mira que sou difícils!!)

El primer pas és pelar i tallar la carabassa a daus d'uns dos centímetres, i la ceba si fa no fa. Si ho feu amb l'slow cooker, cobriu tot plegat amb el brou i deixeu-ho quatre hores en el mode més suau. Si la prepareu al foc, feu el mateix, però a foc alt i només fins que la carabassa es desfaci. Controleu-ne la quantitat de líquid, i treieu-ne una mica de brou, si cal (particularment, si heu de fer servir la llet en forma líquida). Reserveu-lo per si després us en penediu. Talleu l'all finet (sense arribar a l'extrem de Uno de los nuestros) i piqueu el gingebre. Poseu a escalfar l'oli en una paella petita i quan sigui calent tireu-hi el bitxo, i, uns segons després, l'all, el gingebre i les espècies. Remeneu-ho amb una cullera de fusta cosa d'un minut (farà una olor boníssssssssima). Retireu el bitxo, i aboqueu el contigut de la paella a la cassola on teniu la carabassa. Amb compte -és calent, i esquitxa- tritureu-ho amb el pímer i afegiu-hi la llet triada. Corregiu-la de sal i pebre, i ajusteu-ne els líquids, si voleu.

Mengeu-ne un bon plat, calentó. Quan aquest vespre sentiu estranys sorolls a l'escala, que no sabeu com explicar, o alguna estranya presència es faci sentir de matinada (el típic amic/ga borratxo/a que truca cap a les quatre a l'interfon i et pregunta com és que JA ets al llit), aquesta sopa us farà passar totes les pors. Que al capdavall és el que se li demana a una sopa.

11 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Una entrada genial, una recepta exquisida i una foto es-pec-ta-cu-lar!!

josep ha dit...

Mar,
M'agrada el que dius de les festes amb disfresses horteres. M'agrada lo de "rinxolar el rinxol" i per descomptat m'agrada i molt la crema de carbassa que has fet. Una abraçada

Gemma ha dit...

Ahir vam celebrar la castanyada a casa d'uns amics i ens van donar... sopa de carbassa! Jo també confesso una debilitat ENORME per la carbassa :)
M'hauria agradat veure't disfressada de castanyera, je je je... no tens cap foto?

starbase ha dit...

Ostiasssss quina sopa de puta mareeeee!!!

Marta ha dit...

Carbassa, que bona que és....malgrat la tingui prohibida per motius de salut...aish, espero per les properes estar al 100%...
Ptnts

Anònim ha dit...

sense la ceba, millor :)

pityenlacocina ha dit...

superapropiada para el fro, que acaba de llegar a londres, apuntada queda, te felicito, besitos

Mercè ha dit...

Mar, jo penso com tu. Ara per la ubicació geogràfica on em trobo fa que ho celebri tot. ;)
En aquest post hi falta una foto teva disfressada de castanyera! ;)
La sopa de carbassa, deliciosa! A mi també m'agrada de totes les maneres. :)
Petons!

Mar Calpena ha dit...

La única foto que hi ha de mi vestida de castanyera deu ser en algun calaix de casa de ma mare... Si la trobo, l'escanejo, però està difícil (el concepte "àlbum de fotos" no és present al nostre ADN)

dolçosdesdecasa ha dit...

De petita el dia que hi havia carbassa plorava!!! vinc de pagés... i se'n feia cada setmana!! ara sóc jo la que en faig i m'encata!
Té una pinta boníssima!
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Comentari pseudocultural: La carabassa s'oferia al pretendent d'una noia per indicar-li que era rebutjat, i d'aqui la dita "donar carbassa".

Ta charmana