diumenge, 22 de novembre de 2009

Cuinar, acte anarquista?


Una altra cita curiosona que m'he trobat buscant documentació per la novel·la, provinent d'un dels pares de l'anarquisme (la trama que estic escrivint passa a la Barcelona inflamada de finals del XIX, recordo):
"Sabemos muy bien las economías de trabajo y combustible realizadas por la humanidad renunciando al molino a brazo y luego al horno en que antaño cocía cada uno su pan. Comprendemos que sería más económico hacer caldo para cien familias a la vez, en lugar de encender cien hornillos distintos. También sabemos que hay mil maneras de preparar las patatas, pero que éstas no serían peores porque se cociesen en una sola marmita para cien familias a la vez. Comprendemos que consistiendo la variedad de la cocina sobre todo en el carácter individual del sazonamiento por cada mujer de su casa, la cocción en común de un quintal de patatas no impediría que cada una las sazonase a su modo. Y sabemos que con caldo de carne se pueden hacer cien sopas diferentes, para satisfacer cien gustos personales.
Sabemos todo esto, y sin embargo, afirmamos que nadie tiene derecho a forzar a la mujer de su casa a tomar cocidas ya las patatas en el depósito municipal, si prefiere cocerlas ella en su marmita, en su hogar. Y sobre todo, queremos que cada uno pueda consumir su alimento como le plazca, en el seno de la amistad, o en el restaurante si lo prefiere. Ciertamente que surgirán grandes cocinas en vez de los restaurantes donde hoy se envenena a la gente. La parisiense está acostumbrada ya a comprar caldo en la carnicería para hacer una sopa a su gusto; y el ama de casa en Londres sabe que puede hacer asar la carne y hasta el ave con patatas en la tahona por pocos cuartos, economizando así tiempo y carbón."
La conquesta del pa - Piotr Kropotkin

Conclusió: que colectivitzar sí, però cada qual cuini com vulgui, i que no ens toquin el brou de la mama. Que amb algunes coses no s'hi juga, faltaria més!

P.S. Ahir vaig ser a Vinaròs provant arrossos, farinaes i cócs amb els nens gastroblocaires. M'ho vaig passar bomba (Orsini). Ho escric i pujo les fotos quan tingui una horeta lliure.

5 comentaris:

Francesc ha dit...

Ja sabia per la Sara Maria que teníeu excursió blocaire. Quina sort!!! Espere les fotos amb candeletes!!!
Què curiós això de la col·lectivització... jo també preferesc el brou fet a casa. Salutacions

Elena ha dit...

Ostres... Que ets historiadora o arqueòloga o alguna cosa així? És que està bé aquestes relacions entre la cuina i el passat. Per cert, què és això de l'excursió blocaire? en fi, i, ara la pregunta estrella: què tal per Vinaròs? heheh

Mar Calpena ha dit...

Amb dolor del meu cor -perquè crec que defensava una causa noble- acabo d'esborrar un comentari.

Aquest blog NO admet spam. NO és admisible aprofitar l'espai per a comentaris d'un blog per fer-se publicitat. La potestat d'emprar-ne el seu espai per fer-se eco d'una causa o un producte és de qui se'l treballa -o sigui, servidora- i en conseqüència, seguiré esborrant els missatges d'aquesta mena.

Si algú té interés a que parli d'alguna cosa concreta, que m'envii un mail i en parlarem.

Gràcies.

dolçosdesdecasa ha dit...

Jo també sóc del parer que cadacú cuini com vulgui, el que importa és fer-ho! Cada any pregunto a casa què faig per Nadal (pel que fa al menjar ho celebrem tot..) i sempre diuen: què vols fer, com sempre... per tant el caldet, la carn d'olla...
Salutacions (des de comacasa-res)

Angus ha dit...

Jaja, muy bueno. Un poco anárquico si que es cocinar, sí, que cada uno hace las cosas a su manera.
Pero en fin, yo sigo comiendo lo mismo que todos en mi comedor de empresa :(