dissabte, 14 de novembre de 2009

Julie and Julia, reloaded



Fa un parell d'anys vaig ressenyar un llibre que havia comprat a Estats Units, Julie and Julia. Com que la peli del mateix nom s'acaba d'estrenar entre nosaltres, a aquestes alçades deveu saber ja que és la història d'una bloguera de Queens, la Julie Powell, qui, atrapada en una feina que no li agradava, i a falta d'aspiracions majors, va decidir cuinar-se del principi a la fi el Mastering the art of French cooking, el llibre totèmic a través del qual Julia Child (una ex espia, alta com un Sant Pau, i enamorada de la cuina francesa) va ensenyar a cuinar als Estats Units de la postguerra. La història de la Child es barreja amb la de la Powell, i anem saltant d'una a l'altra durant tot el film.

He de dir que no anava amb la millor predisposició a veure la peli. Pertanyo al club d'antifans de la Meryl Streep (Julia Child), a qui sovint he tingut ganes d'estrangular amb les meves mans nues fins que deixi de sobreactuar, imitar accents, posar els ulls en blanc i moure's d'un costat a l'altre com un arbre sacsejat pel vent. Aquí, bé, està en la seva línea, tot i que si mireu vídeos antics de la Julia Child, li clava la veu. Diguéssim que està tan moderada com ho pugui estar.

Quant a la Julie Powell, m'havia semblat una narcissista i una indiscreta, que ho passava tot pel filtre de la seva crítica per a tenir opinions cruels sobre el món. Que hi ha altres blogs escrits en clau personal (el primer que em vé al cap és Orangette) amb revelacions molt privades, però que no produeixen aquesta avergonyidora sensació d'estar davant l'exhibicionisme alié.  I en canvi, d'alguna manera estranya, la peli m'ha agradat. I m'ha agradat perquè sense pretendre ser altra cosa que una comèdia romàntica, fa venir moltes ganes de cuinar. Les cuines franceses de Julia Child, els restaurants on menja amb el seu marit, els mercats on compra, tot és una barreja entre Amélie i Ratatouille que et fa venir ganes de cridar Oh la la! i treure del fons del armari el Le Creuset made in Ikea per a fer bouef bourguignon abillada amb una boina i un collaret de perles. Això sí, voldria que com a la peli la meva cuina i els plats es netegessin sempre màgicament.

I, contra el que sol passar habitualment, la traslació al cinema del llibre fa que la Julia Powell es torni algú més interessant i real. Reconec la pujada d'adrenalina que li produeixen els primers comentaris de desconeguts al blog, la frustració que suposa currar-se un àpat per algú que al darrer minut decideix que no vé a sopar, les dificultats reals que un es troba. A mig escriure aquesta entrada se me'n ha anat el  llum, i he hagut de reservar pel sopar la sopa de tomàquet que estava fent (no minipimer, no sopa). Però són aquests petits accidents, que la peli reflexa bé, el que fan tan apassionant escriure, cuinar, i servir-ho tot barrejat en el plat improbable que és un blog. I amb això, amics, si que m'hi puc identificar.

11 comentaris:

Sílvia A. ha dit...

Tinc unes ganes de veure la peli...
Tothom parla d'ella en esl blocs i jo no se si aqui l'estrenaran o no!
Gràcies pels resums!

Angus ha dit...

Uf, yo tampoco aguanto a la pasadísima M.Sreeep de los últimos 20 años.
La peli creo que tendrá que esperar a ser vista en la tela.

Sara Maria ha dit...

Tinc ganes d'anar a veure-la!!! I veig que finalment la llogare en vídeo...

starbase ha dit...

Aquest setmana he sentit alguna cosa a les ràdios i tinc certes ganes de veure-la... tot i que la teva descripció com a 'comedia romàntica'... uf. Potser la veig als cines del burro màgic.

Marta ha dit...

Bé, sembla que demà diumenge tarda, pot estar dins dels meus plans......i sé que ploraré, i ara també sé que m'hi sentiré identificada.........ja t'explicaré!
Ptnts

Anònim ha dit...

Jo l'acabo de veure. És veritat, et venen ganes de cuinar, escriure, crear un blog, ... :D Als que esteu en aquest món de la cuina i els blogs us agradarà.
Belén

Chis ha dit...

No saps quina com m'he quedat de descansada llegint aquesta entrada. Ahir la vaig veure per segona vegada en una setmana i sí... ja he fet l'estofat de bou... pensava que estava malalta o era més friki del que pensava (que déu n'hi do). Però a quin blogger no li han passat coses que surten a la peli? Així que amics meus: "Bonnnnnnnnnapetiiiiit"

Anna ha dit...

Gràcies per la teva "crítica" de la peli.

Encara l'he de veure però ara m'en moro de ganes!

blogs + cuinetes + peli = perfecte!

La cuina vermella ha dit...

Impecable post Mar.

Anònim ha dit...

Hola!!!!!!
Bé, haig de dir que soc força nova aquí, vaig començar a entrar en bloggs de cuina fa poc més de dos mesos tot iq ue cuino des de ben petita.. I sí, després de veure la peli, m'he animat i he obert un blog... no se si me'n sortiré, crec que necessitaré l'ajuda de tots... En fi, que la peli fa venir ganes de cuinar i també de menjar... i sí, això dels plats fa bastanta ràbia... perquè a casa meva sempre hi ha queixes per la de plats que embruto i el "show" que monto... En fi, sort que ara em mudo i tindré una cuina fàcil i còmoda! En fi, us demano per favor que em feu alguna visita... s'accepten propostes, idees, peticions... De tot!

Fins aviat i felicitats pel blog, m'agradaria saber-ne com vosaltres!

Una abraçada!

Per cert, el blog és: http://sucreisal.blogspot.com

MªJose-Dit i Fet ha dit...

No he vist la peli ni he llegit el llibre però em reservo la teve crítica perquè m´ha semblat molt interessant...petonets